El ‘Pfand’, la paraula màgica alemanya
Qualsevol que visiti a Alemanya una festa ciutadana i esdeveniments massius, o fins i tot una rave tecno mig clandestina, es pot sorprendre de veure-hi uns individus, molts dels quals amb aspecte de sensesostre, amb carretons de supermercat recollint ampolles de plàstic i llaunes de cervesa que d’altres han deixat escampades per terra. També veurà com hi ha qui deixa l’envàs buit al costat d’una paperera, però no a dins. No és que els alemanys siguin més cívics que altres europeus, sinó que s’ha generat la figura del recollidor: persones que arrodoneixen el subsidi bàsic o pensió mínima que perceben amb el Pfand, el dipòsit que es percep quan es tornen les ampolles o llaunes buides al supermercat.
Són 25 cèntims per unitat –o 15 cèntims, en alguns casos–, que s’han carregat al consumidor en el moment de la compra i que cobrarà qui ho retorni. Més o menys el que abans es feia amb les ampolles de vidre, quan es tornaven a la botiga. Això beneficia el recollidor i el conjunt de la societat. Hi ha qui deixa l’ampolla abandonada per mandra o per desconeixement del sistema. Hi ha qui les acosta a la paperera o contenidor per facilitar la feina al recollidor anònim. Aquest sistema provoca alguns danys col·laterals, com ara les cues a les màquines per retornar les ampolles al súper, entre ciutadans que les porten un cop per setmana i els recollidors, que hi van amb tot el carregament. Tampoc no es pot evitar que l’accés al súper esdevingui un punt de trobada alcohòlica entre els que han recollit ampolles al carrer o al parc i reinverteixen de seguida el Pfand en beguda per al consum propi.
Però, a efectes mediambientals, el sistema funciona: un 97% de les ampolles de tereftalat de polietilè (PET) acaben reciclades. És un percentatge significativament més alt que el del conjunt de les deixalles domèstiques (58%). Fins i tot si no s’acaben reutilitzant els materials, es redueix molt la quantitat de plàstic abandonat pel carrer. En els últims temps s’intenta estendre aquest sistema a l’altra gran xacra derivada de la moda, que és el consum to go. Des de fa dos anys, els establiments de menjar o begudes per emportar-se estan obligats per llei a oferir envasos retornables, a canvi d’un Pfand. També hi ha qui ofereix descomptes als que porten el got propi o plats reutilitzables. De moment, però, la fórmula no funciona. Sigui perquè no està prou incorporada als hàbits ciutadans o perquè els mateixos comerços la ignoren. Pels volts dels establiments to go s’acumulen les deixalles, cosa que desespera el veïnat malgrat les iniciatives per combatre-ho. Cada any es generen 700 tones de deixalles no reutilitzables atribuïdes al consum to go. No, els alemanys no són més cívics que altres europeus. O ho són quan se’ls faciliten eines interessants per comportar-se com si ho fossin.