Machado i la línia fina entre l’aliança i la complicitat amb Trump
Gemma C. Serra
Es pot estar “treballant estretament” amb un govern que parla d’envair el teu país, però sense ser còmplice de les pèrdues humanes que pot comportar aquesta intervenció militar? Per a María Corina Machado, la líder de l’oposició veneçolana i premi Nobel de la pau 2025, aquesta mena d’exercici equilibrista és possible. També ho és reconèixer Donald Trump com un aliat, amb qui comparteix l’objectiu de provocar l’enfonsament del règim de Nicolás Maduro, però que aparentment no en coneix els detalls o l’agenda.
Machado va aconseguir finalment el seu propòsit d’arribar a Oslo, encara que amb un retard considerable i quan ja havia estat la seva filla, Ana Corina Sosa, l’encarregada de rebre en nom de la mare el guardó, a més de pronunciar-ne el discurs d’agraïment a la institució fundada per Alfred Nobel. La mitjanit de dimecres a dijous, unes quantes hores després de cloure’s la cerimònia, va començar a circular per les xarxes de l’oposició veneçolana la notícia que acabava d’aterrar, per fi, a l’aeroport d’Oslo. Dues hores i mitja més tard, de matinada, sortia Machado al balcó del Grand Hotel de la capital noruega, entre un esclat d’eufòria tant per part dels qui hi feien guàrdia, principalment veneçolans, com de la mateixa Machado. Es posava així fi als 16 mesos de clandestinitat i, sobretot, es palesava que ni tan sols la tenalla de Maduro pot tenir-ho tot controlat.
Al matí següent, ja més serena, feliç, però amb rostre cansat, Machado oferia dues conferències de premsa seguides, la primera organitzada pel govern de Noruega i la segona pel Comitè Nobel. No va donar detalls de com havia aconseguit sortir del seu país ni encara menys, lògicament, de com s’ho pensa fer per tornar-hi, ja que insisteix que no vol quedar-se a l’exili. Però sí que va explicar que havia comptat amb “ajut” dels Estats Units.
Els enigmes entorn aquest viatge donaran segurament per a moltes versions diferents o pel·liculeres. Durant els dos dies precedents, cada cop que el Comitè Nobel comunicava novetats entorn de la premiada era per informar que se suspenia algun apartat del programa perquè no havia aconseguit arribar. També s’insistia, com ho feia l’entorn opositor, que tenia la voluntat ferma d’arribar a Oslo.
Machado, de 58 anys, és una dona lluitadora, perseverant i valenta. Ho va demostrar un cop més amb aquest viatge tan arriscat. No només per la logística en sí, sinó perquè a més coincideix en un moment en què molts veneçolans, fins i tot de l’oposició, però més moderada, es posen les mans al cap amb un Trump que ataca per aire embarcacions suposadament del narcotràfic. Fins ara son gairebé 90 els veneçolans morts en aquestes operacions. La idea que d’aquests atacs es passi a una invasió o intervenció militar fa que organitzacions esquerranes i ONG pacifistes denunciïn un Nobel de la pau que premia una dona valenta i lluitadora, però que no retrocedeix per por a la paraula mort. “Al meu país hi ha tota una generació de joves que no han conegut la democràcia i que estan disposats a donar la vida per alliberar-lo”, va assegurar Machado, en la segona conferència de premsa. És a dir, la que organitzava el Comitè Nobel, representant d’uns guardons destinats a premiar el compromís polític, individual o col·lectiu per la pau.
Es pot estar “treballant estretament” amb un govern que parla d’envair el teu país, però sense ser còmplice de les pèrdues humanes que pot comportar aquesta intervenció militar? Per a María Corina Machado, la líder de l’oposició veneçolana i premi Nobel de la pau 2025, aquesta mena d’exercici equilibrista és possible. També ho és reconèixer Donald Trump com un aliat, amb qui comparteix l’objectiu de provocar l’enfonsament del règim de Nicolás Maduro, però que aparentment no en coneix els detalls o l’agenda.
Machado va aconseguir finalment el seu propòsit d’arribar a Oslo, encara que amb un retard considerable i quan ja havia estat la seva filla, Ana Corina Sosa, l’encarregada de rebre en nom de la mare el guardó, a més de pronunciar-ne el discurs d’agraïment a la institució fundada per Alfred Nobel. La mitjanit de dimecres a dijous, unes quantes hores després de cloure’s la cerimònia, va començar a circular per les xarxes de l’oposició veneçolana la notícia que acabava d’aterrar, per fi, a l’aeroport d’Oslo. Dues hores i mitja més tard, de matinada, sortia Machado al balcó del Grand Hotel de la capital noruega, entre un esclat d’eufòria tant per part dels qui hi feien guàrdia, principalment veneçolans, com de la mateixa Machado. Es posava així fi als 16 mesos de clandestinitat i, sobretot, es palesava que ni tan sols la tenalla de Maduro pot tenir-ho tot controlat.
Al matí següent, ja més serena, feliç, però amb rostre cansat, Machado oferia dues conferències de premsa seguides, la primera organitzada pel govern de Noruega i la segona pel Comitè Nobel. No va donar detalls de com havia aconseguit sortir del seu país ni encara menys, lògicament, de com s’ho pensa fer per tornar-hi, ja que insisteix que no vol quedar-se a l’exili. Però sí que va explicar que havia comptat amb “ajut” dels Estats Units.
Els enigmes entorn aquest viatge donaran segurament per a moltes versions diferents o pel·liculeres. Durant els dos dies precedents, cada cop que el Comitè Nobel comunicava novetats entorn de la premiada era per informar que se suspenia algun apartat del programa perquè no havia aconseguit arribar. També s’insistia, com ho feia l’entorn opositor, que tenia la voluntat ferma d’arribar a Oslo.
Machado, de 58 anys, és una dona lluitadora, perseverant i valenta. Ho va demostrar un cop més amb aquest viatge tan arriscat. No només per la logística en sí, sinó perquè a més coincideix en un moment en què molts veneçolans, fins i tot de l’oposició, però més moderada, es posen les mans al cap amb un Trump que ataca per aire embarcacions suposadament del narcotràfic. Fins ara son gairebé 90 els veneçolans morts en aquestes operacions. La idea que d’aquests atacs es passi a una invasió o intervenció militar fa que organitzacions esquerranes i ONG pacifistes denunciïn un Nobel de la pau que premia una dona valenta i lluitadora, però que no retrocedeix per por a la paraula mort. “Al meu país hi ha tota una generació de joves que no han conegut la democràcia i que estan disposats a donar la vida per alliberar-lo”, va assegurar Machado, en la segona conferència de premsa. És a dir, la que organitzava el Comitè Nobel, representant d’uns guardons destinats a premiar el compromís polític, individual o col·lectiu per la pau.
