Gemma C. Serra - Berlín
L’expressió coalició Frankenstein, sovint emprada per certs partits de la dreta per deslegitimar qualsevol acord entre Pedro Sánchez amb Junts o Bildu, no tindria a Alemanya una càrrega tan negativa. Ja fa uns anys que s’hi experimenta, amb coalicions de noms exòtics com ara kiwi, Jamaica i Kenya, nascudes de la voluntat de mantenir aïllada la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Els dos grans blocs que durant dècades s’han alternat en el poder, els conservadors i els socialdemòcrates, ja no en tenen prou amb els aliats dits naturals. A escala del govern federal, el líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el canceller Friedrich Merz, ha revalidat l’aliança amb els socialdemòcrates amb què Merkel va governar en tres de les seves quatre legislatures. Però ara ja no se l’anomena gran coalició, atès que l’SPD ha perdut la posició de segona força. En els comicis generals del febrer passat, van caure fins a un 16,4%, gairebé cinc punts per sota d’AfD i dotze menys que els conservadors de Merz. L’afebliment dels dos blocs tradicionals és progressiu i potser irreversible. Alguns sondejos col·loquen ara els ultres com a primera força.
A escala dels governs nacionals, l’esquema havia estat relativament senzill: entre el 1949 i el 1998, els conservadors i els socialdemòcrates van governar gairebé sempre amb els liberals com a socis. Amb el socialdemòcrata Schröder, es va obrir el ventall amb la incorporació d’Els Verds com a aliats. El gir centrista de Schröder va provocar l’escissió de L’Esquerra, fet que va precipitar una davallada de vots als socialdemòcrates imparable. Amb Merkel es va entrar en l’òrbita de les grans coalicions. El seu successor, el socialdemòcrata Scholz, ja va necessitar, però, dos socis, verds i liberals. Merz aguanta precàriament una aliança amb els socialdemòcrates sota mínims.
En paral·lel, a escala regional s’ha desfermat una panoràmica d’aliances amb noms, com dèiem, cada cop més exòtics: kiwi, Jamaica, Kenya... S’identifica cada partit amb un color: negre per als conservadors, vermell per a l’SPD, groc per als liberals, verd per als ecologistes, més vermell per a L’Esquerra i lila per al nou populisme esquerrà de Sahra Wagenknecht. Per kiwi s’entén una aliança entre conservadors i verds, mentre que Jamaica seria entre conservadors, verds i liberals, d’acord amb els colors de la bandera d’aquesta illa. Kenya, entre conservadors, verds i l’SPD. L’únic color absent fins ara de tot joc és el blau, el d’AfD.
L’afebliment fins a mínims històrics de l’SPD i el creixement d’AfD han generat aquestes constel·lacions, incloses les considerades contra natura. Que fins ara les més agosarades només s’hagin practicat a escala regional no vol dir que no puguin passar a una escala superior. A Alemanya, el rodatge d’una aliança de govern arrenca tradicionalment en algun land.
