El ‘miracle' de Merkel no acontenta la indústria

Diversos instituts i el Bundesbank revisen a l'alça el creixement del PIB alemany després que s'hagi disparat en l'últim trimestre

L'impuls econòmic no calma el sector manufacturer, que exigeix favors fiscals

22/08/10 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

No hi ha cap dubte que l'economia alemanya creixerà més del que s'esperava. L'única incògnita és quant: el Bundesbank ha corregit aquesta setmana a l'alça els pronòstics de creixement del PIB d'aquest 2010 fins a un 3 per cent, més o menys el que s'espera que faci el govern quan presenti la revisió oficial –a l'octubre–. És a dir, clarament per damunt de l'1,5 per cent que calculava el govern ara fa uns mesos. L'economia alemanya és, ara per ara, l'enveja dels socis europeus i el motor del conjunt de la UE. Però, en comptes de celebrar-ho com un èxit de la combinació dels paquets de rescats i plans d'estalvi de Merkel, s'amunteguen les exigències sobre la cancellera: dels socis liberals, que han aprofitat el bon moment per recuperar les seves promeses d'alleujament fiscal; d'una aliança de l'empresariat, que vol que revisi la política energètica; o fins i tot de la petita i mitjana empresa, que parla de retallar les vacances dels treballadors.

Sembla que, o bé ningú no s'acaba de creure que aquest creixement ara anunciat sigui la fi de la crisi, o bé uns i altres consideren que ja han patit prou aquests dos darrers anys, obligats a la modèstia, i que ja ha arribat el moment de demostrar qui mana a la potència econòmica europea.

Després de la sorpresa del creixement insospitat del PIB –un 2,2 per cent al segon trimestre, el més alt des del 1987– no s'ha donat a Merkel cap treva per a celebracions. El Partit Liberal va encetar la setmana demanant a Merkel que reconsideri la seva negativa a les rebaixes fiscals. És a dir, el cavall de batalla de sempre dels liberals, a què Merkel respon que la prioritat és la consolidació pressupostària. Ja de cara al cap de setmana, una quarantena de caps dels grans consorcis energètics, més alguns aliats oportunistes –des de l'exministre d'Economia socialdemòcrata, Wolfgang Clement, fins al president del Deutsche Bank, Josef Ackermann– anunciaven una ofensiva mediàtica per pressionar mentre es negocia la revisió del calendari per a l'abandonament de l'energia nuclear. I la cirereta: el president de la patronal BVMV, Mario Ohoven, sortia amb la proposta de retallar les vacances des del Bild, el diari més fàcil de trobar en una platja de Mallorca, plena a vessar aquestes setmanes d'estiuejants alemanys.

La proposta d'Ohoven és una d'aquelles serps d'estiu que omplen la sequera informativa d'aquest final d'agost; la reclamació dels liberals és un leitmotiv en la seva disciplina de partit; i la iniciativa dels 40 empresaris i aliats s'adreça contra l'anomenat impost atòmic, inclòs al paquet d'estalvi de Merkel –80.000 milions d'euros menys en despesa pública fins al 2014– com a fórmula per treure profit fiscal de la prolongació del període de funcionament de les centrals nuclears.
De moment, no es parla de construir noves centrals, però sí de tancar les considerades més segures més tard de la data pactada en l'època del govern socialdemòcrata-verd de Gerhard Schröder. Fins al setembre s'han de concretar els terminis i, enmig de les negociacions, la indústria ha agafat embranzida per mostrar que no s'empassarà una prolongació al preu que sigui, sinó al que li sembli convenient.

Gràcies als veïns

A Alemanya es té clar que el creixement es deu, sobretot, a l'efecte que han provocat en les exportacions els paquets d'impuls econòmic dels veïns, sumat al disparament del consum privat i les inversions en el sector de la construcció, conseqüència del mateix paquet domèstic de Merkel. És així com de la recessió amb què es va tancar el 2009 –un encongiment del PIB del 4,7 per cent, el més greu des de la fi de la Segona Guerra Mundial– es passarà al “miracle” del 3 per cent pronosticat per a aquest 2010. Què passarà quan es mitiguin els efectes dels paquets d'ajut és el que es demanen els experts. La gran indústria del motor i el metall viuen el seu moment d'eufòria, com les inversions en la construcció, però es tem que aquest efecte posi fi als plans conjunturals propis o veïns.
És per això que Merkel manté la política de la prudència pressupostària, agradi o no als socis liberals. Si també serà capaç de renunciar a l'impost atòmic –i a canvi de què– quedarà determinat en funció de com es desenvolupi el pols amb la gran indústria energètica, amb importants portaveus dins la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU). Merkel esperava de l'impost atòmic una recaptació anual de 2.300 milions d'euros. D'aquesta xifra, multiplicada pels deu anys que, com a mínim, es parla de prolongar la vida d'algunes de les centrals nuclears, se n'obté un total considerable, que haurà de sortir d'algun altre lloc.

per cent

creixerà aquest any l'economia alemanya, segons les previsions del Bundesbank.