Alemanya ignora la crisi i fa disparar un 3,6% el seu PIB, el més alt en 20 anys
L'embranzida exportadora cap als països emergents impulsa la locomotora europea
Les polítiques d'ocupació també han revifat el consum intern
El quadern de bones notes d'Alemanya s'esperava –els pronòstics del govern Merkel, com els dels instituts i savis econòmics, anaven del 3,5% al 3,7%– i l'únic suspens perceptible, el del dèficit, no amarga la festa a la coalició de la cancellera.
Pecats a Maastricht
És cert que a més del creixement s'ha disparat el dèficit públic –88.570 milions, un 3,5% del PIB– i que s'ha superat el 3% marcat pel Pacte d'Estabilitat i Creixement. Però en un context com l'actual, la desobediència a Maastricht és pecata minuta, per molt que es trenqui amb cinc anys de submissió a la norma.
Fora d'aquesta llàntia, l'economia alemanya pot presumir d'una mena de blindatge que la immunitza contra tot allò que fa patir els veïns de l'eurozona, com ara els acomiadaments en massa i els seus efectes en el consum privat.
Fora d'aquesta llàntia, l'economia alemanya pot presumir d'una mena de blindatge que la immunitza contra tot allò que fa patir els veïns de l'eurozona, com ara els acomiadaments en massa i els seus efectes en el consum privat.
Feina prèvia
L'atur ha baixat de manera continuada, en part pels plans de reducció de jornada i el treball a temps parcial impulsats abans que s'endurís la crisi. Això s'ha traduït en un augment del consum privat del 0,5%, un percentatge discret, però que en el context del comportament tradicionalment estalviador del ciutadà alemany implica optimisme en temps de crisi.
El creixement del 3,6% és gairebé tan espectacular com dramàtic va ser l'encongiment, el 2009, d'aquest mateix indicador, amb un retrocés del 4,7%. Teòricament, això hauria de donar ales a la popularitat de Merkel. El ciutadà comú, però, no es deixa enlluernar per unes dades que tots els experts atribueixen a l'embranzida exportadora, que no prové de la gestió de govern, sinó de la situació mundial. El motor alemany són les exportacions, que van créixer un 14,2%, per la forta demanda de les economies emergents, que no han patit tant la crisi o bé l'han superada més ràpidament.
El creixement del 3,6% és gairebé tan espectacular com dramàtic va ser l'encongiment, el 2009, d'aquest mateix indicador, amb un retrocés del 4,7%. Teòricament, això hauria de donar ales a la popularitat de Merkel. El ciutadà comú, però, no es deixa enlluernar per unes dades que tots els experts atribueixen a l'embranzida exportadora, que no prové de la gestió de govern, sinó de la situació mundial. El motor alemany són les exportacions, que van créixer un 14,2%, per la forta demanda de les economies emergents, que no han patit tant la crisi o bé l'han superada més ràpidament.