Baviera dona 15 dies
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“No hi haurà decisions unilaterals”, va assegurar Angela Merkel, després de refermar el seu compromís amb la recerca d’una solució “europea” a la política migratòria en la cimera dels líders comunitaris del 28 i 29 de juny, a Brussel·les. També va admetre que, ara per ara, no hi ha una línia comuna entre els 28 membres de la UE. És difícil que la trobi, si més no en un sentit semblant a la seva determinació de no tancar les portes a l’asil. Ara mateix, la línia dominant a Europa és la contrària, representada per socis com Polònia, Àustria i Itàlia. Si no és possible aconseguir un consens a escala comunitària, es buscaran solucions bilaterals, hi va afegir Merkel.
Amb aquest compromís va assegurar-se una treva de quinze dies enmig de les amenaces de ruptura dels seus aliats bavaresos, la dretana Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) que lidera el seu ministre de l’Interior, Horst Seehofer. Un partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, que en la legislatura anterior va fer la vida difícil a la cancellera, amb les exigències de tancar l’aixeta a l’acollida de refugiats. Ara, amb Seehofer a Interior, ha recuperat la qüestió encara amb més bel·ligerància. Una aposta que molts comentaristes a Alemanya relacionen amb el fet que aquest any a Baviera hi ha eleccions regionals, a l’octubre. La CSU s’ha inclinat per adoptar en matèria migratòria consignes pròpies de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), disposada a conquerir la seva parcel·la de poder al land més conservador i tradicionalista del país. Per Baviera han entrat la major part dels 1,3 milions de refugiats acollits a Alemanya des del 2015. Per Seehofer, un “descontrol” escandalós, com ho és que no es pugui tornar als països per on van entrar dins territori de la UE els sol·licitants d’asil rebutjats.
Després de dies amb rumors de ruptura imminent –i desmentiments– dins el bloc conservador, Merkel i Seehofer semblen d’acord a mantenir aquesta treva. Merkel va assegurar un cop més que buscarà solucions entre els seus líders de la UE per aconseguir el que vol Seehofer –si no a escala comunitària, a escala bilateral–. I el líder bavarès esperarà resultats d’aquestes gestions.
El primer termini previ a la cimera va ser ahir. Va tenir la primera cita amb el nou primer ministre italià, Giuseppe Conte, el rostre més presentable –pel que fa al tarannà de la cancellera– del govern de Roma entre la ultradretana Lliga i el Moviment Cinc Estrelles. Merkel i Conte van decidir cooperar en política migratòria. Dimarts hi haurà una segona trobada més a gust de Merkel, amb el president francès, Emmanuel Macron. L’eix francoalemany està condemnat a entendre’s, enmig de la divisió en moltes direccions europees. Són molts els esculls que han de salvar Berlín i París abans d’aconseguir presentar un consens per a la reforma de la zona euro o per una política migratòria comuna. Merkel ha actuat fins ara de fre a Macron. Però ara no té cap altre remei que recolzar-se en l’aliat tradicional francès. La cita d’avui, als afores de Berlín, no és una trobada de treball entre els dos líders, sinó que Macron i Merkel hi van amb el gruix dels seus respectius governs.
“Merkel i Seehofer han aconseguit una treva, però no han resolt el conflicte”, va resumir la cap del Partit Socialdemòcrata (SPD), Andrea Nahles, el tercer soci de la gran coalició, una formació que podia témer més que cap altra dins l’aliança de govern una ruptura dins el bloc conservador. Si Seehofer persistia en la seva determinació de tancar per compte propi i ahir mateix les fronteres, com s’havia dit la setmana passada, a Merkel no li hauria quedat cap altre remei que destituir-lo com a ministre. I la CSU hauria donat per morta la germanor amb la CDU. A Berlín es parlava ja d’eleccions anticipades o d’un govern en minoria –entre la CDU i l’SPD–, probablement tolerat pels Verds, però amb la poderosa Baviera en rebel·lia.
El conflicte continua i no es poden descartar sortides de to per part de la CSU que trenquin la treva abans d’hora. Però, ara per ara, Merkel ha guanyat temps. La cita amb Macron es manté. I probablement les gestions amb altres socis menys complicats dins la UE s’activaran, per arribar a la cimera amb la feina mig feta. A escala comunitària o bilateral, sigui amb Itàlia, amb Grècia, Bulgària –tres països esmentats ahir per Merkel– o altres socis amb fronteres exteriors.
“No hi haurà decisions unilaterals”, va assegurar Angela Merkel, després de refermar el seu compromís amb la recerca d’una solució “europea” a la política migratòria en la cimera dels líders comunitaris del 28 i 29 de juny, a Brussel·les. També va admetre que, ara per ara, no hi ha una línia comuna entre els 28 membres de la UE. És difícil que la trobi, si més no en un sentit semblant a la seva determinació de no tancar les portes a l’asil. Ara mateix, la línia dominant a Europa és la contrària, representada per socis com Polònia, Àustria i Itàlia. Si no és possible aconseguir un consens a escala comunitària, es buscaran solucions bilaterals, hi va afegir Merkel.
Amb aquest compromís va assegurar-se una treva de quinze dies enmig de les amenaces de ruptura dels seus aliats bavaresos, la dretana Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) que lidera el seu ministre de l’Interior, Horst Seehofer. Un partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, que en la legislatura anterior va fer la vida difícil a la cancellera, amb les exigències de tancar l’aixeta a l’acollida de refugiats. Ara, amb Seehofer a Interior, ha recuperat la qüestió encara amb més bel·ligerància. Una aposta que molts comentaristes a Alemanya relacionen amb el fet que aquest any a Baviera hi ha eleccions regionals, a l’octubre. La CSU s’ha inclinat per adoptar en matèria migratòria consignes pròpies de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), disposada a conquerir la seva parcel·la de poder al land més conservador i tradicionalista del país. Per Baviera han entrat la major part dels 1,3 milions de refugiats acollits a Alemanya des del 2015. Per Seehofer, un “descontrol” escandalós, com ho és que no es pugui tornar als països per on van entrar dins territori de la UE els sol·licitants d’asil rebutjats.
Després de dies amb rumors de ruptura imminent –i desmentiments– dins el bloc conservador, Merkel i Seehofer semblen d’acord a mantenir aquesta treva. Merkel va assegurar un cop més que buscarà solucions entre els seus líders de la UE per aconseguir el que vol Seehofer –si no a escala comunitària, a escala bilateral–. I el líder bavarès esperarà resultats d’aquestes gestions.
El primer termini previ a la cimera va ser ahir. Va tenir la primera cita amb el nou primer ministre italià, Giuseppe Conte, el rostre més presentable –pel que fa al tarannà de la cancellera– del govern de Roma entre la ultradretana Lliga i el Moviment Cinc Estrelles. Merkel i Conte van decidir cooperar en política migratòria. Dimarts hi haurà una segona trobada més a gust de Merkel, amb el president francès, Emmanuel Macron. L’eix francoalemany està condemnat a entendre’s, enmig de la divisió en moltes direccions europees. Són molts els esculls que han de salvar Berlín i París abans d’aconseguir presentar un consens per a la reforma de la zona euro o per una política migratòria comuna. Merkel ha actuat fins ara de fre a Macron. Però ara no té cap altre remei que recolzar-se en l’aliat tradicional francès. La cita d’avui, als afores de Berlín, no és una trobada de treball entre els dos líders, sinó que Macron i Merkel hi van amb el gruix dels seus respectius governs.
“Merkel i Seehofer han aconseguit una treva, però no han resolt el conflicte”, va resumir la cap del Partit Socialdemòcrata (SPD), Andrea Nahles, el tercer soci de la gran coalició, una formació que podia témer més que cap altra dins l’aliança de govern una ruptura dins el bloc conservador. Si Seehofer persistia en la seva determinació de tancar per compte propi i ahir mateix les fronteres, com s’havia dit la setmana passada, a Merkel no li hauria quedat cap altre remei que destituir-lo com a ministre. I la CSU hauria donat per morta la germanor amb la CDU. A Berlín es parlava ja d’eleccions anticipades o d’un govern en minoria –entre la CDU i l’SPD–, probablement tolerat pels Verds, però amb la poderosa Baviera en rebel·lia.
El conflicte continua i no es poden descartar sortides de to per part de la CSU que trenquin la treva abans d’hora. Però, ara per ara, Merkel ha guanyat temps. La cita amb Macron es manté. I probablement les gestions amb altres socis menys complicats dins la UE s’activaran, per arribar a la cimera amb la feina mig feta. A escala comunitària o bilateral, sigui amb Itàlia, amb Grècia, Bulgària –tres països esmentats ahir per Merkel– o altres socis amb fronteres exteriors.
