Porque no hay sindicato pequeño

Super-Schell, l’amo de la locomotora

Gemma C. Serra

 Hi havia una vegada un sindicat petit, el GDL, de més de 100 anys d’història i una mica ofegat en el món de les grans organitzacions alemanyes. Els seus 30.000 afiliats –maquinistes de tren, revisors i guardabarreres- feia anys que es queixaven de cobrar els sous més baixos d’Europa. Però ningú no escoltava la seva veu, enfonsada entre els més de deu milions d’afiliats de la Confederació Alemanya de Sindicats (DGB).

Fins que va arribar Manfred Schell, de 64 anys, un d’aquests maquinistes amb un sou mig de entre 1.438 i 1.928 euros, i va fer aturar la locomotora. Prou d’augments de misèria, som pocs, però podem paralitzar el país. Va refusar el 4,5 per cent d’augment acceptat per la resta del sector ferroviari i va anar per totes: volem el 31 per cent, va dir.
El col.lectiu de maqunistes va seguir Schell, home carismàtic en la millor tradició sindicalista. El resultat: una campanya de vagues que causen al país pèrdues de 50 milions d’euros diaris i afecten milions de ciutadans. Mentestant, Schell ha esdevingut el sindicalista més mediàtic des de fa décades.
De les vagues intermitents, mesos enrera, es va passar a la més gran de la història dels ferrocarrils alemanys, una setmana enrera. Van ser 62 hores en què les mercaderies van quedar paralitzades, les rodalies funcionaven sota  mínims i només els tren de llarg recorregut anaven tirant.
Pot una minoria paralitzar el país? Això es demanen polítics, patronal i fins i tot companys sindicalistes. El govern està empipat, però no pot ficar-se en qüestions d’autonomia salarial. El president de la Deutsche Bahn, Manfred Mehdorn, de 64 anys con Schell, tremola per seu lloc i ha rebaixat el llenguatge. Ja no parla de „xantagistes“, com feia quan es pensava que era l’amo dels trens. I la DGB tem una progressiva disgregació de sectorials, vist l’èxit de Schell en solitari.
Després de les 62 hores de vaga, Schell es permet esperar uns quants dies abans de dir què en pensa de l’ultimíssima oferta de la patronal, una mena de secret d’estat. Se sap que el GDL no està disposada a baixar del 10 o el 15 per cent. I que que vol un conveni propi, contra el que es reboten els col.legues de la DGB.
Schell ha demostrat qui porta la locomotora. I que si aquesta no rutlla, el ciutadà no arriba a l’hora a la feina i la indústria es queda sense subministraments. La locomotora econòmica d’Europa s’aturarà de nou si la GDL, amb només 30.000 afiliats, torna a la vaga.