Gemma C. Serra
La socialdemocràcia alemanya va encaixar dues males notícies en plena sequera informativa estiuenca. D'una banda, el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), el més antic del país, va deixar de tenir la militància més nombrosa, en favor del seu soci de govern, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel; de l'altra, va decidir d'expulsar-ne un militant de renom, l'ex-primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia i ex-ministre d'Economia amb Gerhard Schröder, Wolfgang Clement. Després de quaranta anys de pagar les quotes, Clement va rebre l'ordre de tornar el carnet del partit. Se l'acusa de deslleialtat a una col.lega, la líder a l'estat de Hesse, Andrea Ypsilanti, per haver-ne desaconsellat el vot en les eleccions d'aquest 'land', fa un parell de mesos.Els anal.listes alemanys no recordaven una expulsió tan sonada al SPD des de feia dècades. Els motius tampoc no sonaven prou convincents. Rera el pretexte de Ypsilanti s'hi va veure una divisió oberta entre reformistes i tradicionalistes. Clement va ser un dels homes forts de Schröder i un dels pocs que encara defensen l'anomenada "Agenda 2.010", el programa de retalls socials que va ensorrar el SPD en els sondeigs o que va treure Alemanya de l'estancament econòmic, segons com es miri.
Alguns ho veuen com un suïcidi polític, d'altres com un senyal. El partit vol recuperar la identitat perduda i trenca a la valenta amb la línea de Schröder. De suïcidi polític ho va definir, en canvi, un altre ex-ministre de Schröder, el d'Interior Otto Schily, que com a advocat de Clement recorrerà contra l'expulsió. D'altres, com el partit L'Esquerra, escissió del SPD, diuen que ja posats s'hauria d'expulsar també Schröder.
El SPD està dividit i això és un cop dur per al ministre d'Exteriors Frank-Walter Steinmeier, company de reformisme de Clement, que aspira a esdevenir candidat del partit a la cancelleria a les generales de l'any vinent.
El SPD no pot fer bromas. Per primer cop a la història de la República Federal d'Alemanya, la CDU de Merkel és el partit amb més afiliats. En té 530.755, 761 més que el SPD. No perquè hagi crescut -de fet, n'ha perdut 6.000 des que va començar l'any-, sinó perquè n'hi han marxat menys que als socialdemòcrates. La CDU ho va titllar d'històric, encara que no va gosar tirar coets. Al capdavall, té uns 200.000 militants menys que als seus millors temps, poc abans de la reunificació sota Helmut Kohl. Però pitjor són les coses per al SPD, que n'ha perdut gairebé la meitat, respecte al milió que va tenir-ne el 1976.