Gemma C. Serra
„El retorn dels refugiats és irrenunciable. Però, entre nosaltres, de vegades em conformaria a veure marxar les caravanes“, explica Marwan, monitor del camp de refugiats de Balata, prop de Nablús, la ciutat más gran de Cisjordània i envoltada d’assentaments jueus. El retorn dels més de quatre milions de refugiats, desplaçats des de la fundació d’Israel (1948) i la Guerra dels Sis Dia (1967) ençà, és reivindicació irrenunciable, repeteix mig avergonyit aquest educador, encarregat d’un dels projectes internacionals de Balata, amb prop de 20.000 habitants comprimits entre carrers de menys d’un metre d’amplada. Però la presència dels colons jueus, dispersos per les muntanyen entre Nablús i Ramala, on té la seu la ANP, és una provocació.
A Nablús son freqüents les incursions de l’exèrcit israelià. Les cases del seu casc urbà estan farcides de fotos de „resistents“, col.locades sobre les runes de cases dinamitades en operacions de càstic de l’exèrcit. Algunes d’aquestes formen part del circuit alternatiu que ensenya Majdi, també col.laborador al camp, als occidentals que s’acosten a aquesta ciutat de Cisjordània.
Ramala, on està enterrat Yasser Arafat, és el centre neuràlgic de les ONG i d’històrics alliberaments de presos palestins; Betlem rep diàriament la visita de centenars de turistes que volen visitar el lloc on va néixer Jesucrist; Nablús, al cor de Cisjordània, és encara sinònim de toc que queda. A totes tres ciutats, com al Jerusalem est, els assentaments són part de l’entorn.
Les ONG no es cansen de presentar xifres que demostren fins a quin punt Olmert no ha complert la promesa de desmantellar els assentaments. Les seves dades van dels 271.000 colons al doble, entre assentaments consolidats i les caravanes dites „espontànees“.
Oficialment, el govern de Olmert negocia indemnitzacions a canvi de que els colons es repleguin, d’acord a les pressions internacionals a aquesta política de fets consumats, que les ONG qualifiquen de annexió territorial. De moment, la realitat és el paisatge de caravanes i assentaments, amb una xarxa de subministrament elèctric que per a la població estable palestina és una mena de miratge.