Merkel sua per imposar el seu candidat a presidir Alemanya
Wulff, ‘baró' regional de la CDU, necessita tres votacions per sortir elegit Les fortes dissidències internes humilien la cancellera i agreugen la crisi dins la coalició de govern de democristians i liberals que encapçala
Al tercer intent i en una tensa jornada marcada per les dissidències en les files d'Angela Merkel, Cristian Wulff, baró regional de la Unió Cristianodemòcrata de la cancellera, es va convertir ahir en president d'Alemanya en l'elecció més dramàtica que es recorda al país per a un càrrec eminentment representatiu. El procés ha debilitat Merkel i posa de relleu i agreuja la crisi en la seva coalició de govern.
En la primera votació, en què necessitava majoria absoluta, a la coalició de Merkel se li van escapar 44 vots a favor de Joachim Gauck, l'independent que presentava l'oposició socialdemòcrata-verda. A la segona, enmig de crides de Merkel a la disciplina, el còmput de dissidents va baixar a 29. A la tercera, on només requeria majoria simple, l'Assemblea Federal va donar el sí a Wulff per 625 vots contra el 495 de Gauck, amb 121 abstencions, és a dir, 19 vots menys per al futur president dels que la coalició de Merkel té en aquesta cambra –integrada pels diputats federals més els enviats dels lands– encarregada d'escollir el president. Aleshores s'havia retirat la tercera candidatura, la de l'escriptora Luc Jochimsen, de L'Esquerra.
Rebuig a Gauck
Per sort per a Merkel, Gauck era el candidat perfecte per a molts excepte per als postcomunistes de L'Esquerra, que mai no l'haurien votat, ni que fos per fer caure la cancellera. Aquest teòleg i pastor protestant va ser l'home a qui Helmut Kohl va convertir en cap dels arxius de la STASI –la policia política de l'Alemanya comunista– un any després de la caiguda del Mur. Gauck va ser el responsable de l'obertura d'unes actes que van complicar la vida a confidents de la STASI i dirigents com el líder de L'Esquerra, Gregor Gysi. Aquest partit es va abstenir de votar Gauck, enemic d'una part del seu electorat.
Potser això va salvar Merkel d'una derrota que, segons es deia, l'hauria abocada a avançar les eleccions. El cas és que Merkel, humiliada, va passar ahir hores d'angoixa fins que va imposar el seu candidat en tercera votació, una elecció complicada atesa la seva situació actual de feblesa, però que Alemanya ja havia viscut en dues ocasions (el 1969, amb l'elecció del socialdemòcrata Gustav Heinemann, i el 1994, amb el democristià Roman Herzog).Encara és pitjor, per a Merkel, la situació de la seva coalició de govern amb els liberals, que, segons les enquestes, quedarien fora del Parlament en cas d'eleccions anticipades. Les relacions entre la cancellera i el seu soci són tenses, però estan condemnats a tirar endavant: els liberals, per supervivència, i Merkel perquè ja no pot tornar als temps més tranquils d'una gran coalició amb l'SPD.
LA XIFRA
86
per cent
dels alemanys “no estan contents” amb la gestió de Merkel i els seus socis, segons la televisió ARD.
LA XIFRA
5
anys
és la durada del mandat del president alemany, que pot repetir en el càrrec un màxim de dues vegades.
Eternament jove i somrient
Christian Wulff, de 51 anys i des del 2003 primer ministre de la Baixa Saxònia –el land de la seu de Volkswagen i la pàtria política de l'excanceller Gerhard Schröder–, va fer carrera com a jove rebel en temps del patriarca Helmut Kohl. Se'l considerava etern aspirant a lluitar per la cancelleria i ha arribat a la presidència d'Alemanya com a candidat d'emergència d'Angela Merkel, antiga rival interna. Tot això, sense perdre mai el seu somriure immaculat ni el bon to que el caracteritza. Els que el coneixen diuen que no és tan tou com sembla, sinó un estrateg dur amb pell de xai. Serà el desè president de la República Federal d'Alemanya i el sisè procedent de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) per ocupar el màxim càrrec representatiu de la potència europea. Se n'espera que sàpiga anar més lluny de la mera representativitat per actuar d'autoritat moral, preparat per posar les coses al seu lloc en moments de crisi i per damunt de partidismes. I tot això d'acord amb la tradició d'un càrrec que sovint implica deixar en suspens la militància política.