Grans goteres
Les nevades del desembre i les riuades del gener deixen en evidència les mancances estructurals de la primera potència europea
La paciència dels alemanys està a punt d'esgotar-se pel col·lapse dels transports i la manca de previsió de les empreses gestores
L'hivern alemany descobreix les mancances infraestructurals de la primera potència europea. Les nevades, primer, i les riuades, després, posen entre interrogants el mite de l'eficiència germànica. La companyia de ferrocarrils, la Deutsche Bahn, concentra les crítiques de mala gestió de ciutadans i govern. Ni les nevades del desembre van ser històriques ni les riuades d'aquest gener han provocat, per ara, els estralls de les enregistrades el 1993 i 1995, pel que fa al Rin, o les del 2002, quan l'Elba va empantanar els tresors barrocs de Dresden o les que any sí, any no, pateix la franja fronterera amb Polònia, a la conca de l'Oder. A les masses de neu segueixen les trombes d'aigua, és la llei de l'hivern alemany, i ciutadans, serveis de protecció civil, cos de bombers i, quan realment cal, soldats, saben el que és arreplegar força i sacs de sorra fins que guanyen la batalla contra la catàstrofe natural.
Aquest any, però, la paciència ciutadana està a punt de rebentar amb les deficiències continuades d'unes infraestructures que deixen viatgers a les andanes o les terminals d'aeroports i col·lapsen el transport de subministraments. En els sis dies precedents al Nadal es van haver de cancel·lar, només a Frankfurt, l'aeroport de més tràfic aeri del continent, 2.400 vols a causa d'unes nevades inoportunes, perquè coincidien amb festes, però no inusuals al centre d'Europa.
Les companyies aèries, especialment Lufthansa, van responsabilitzar la manca de previsió de les empreses gestores dels aeroports –Fraport, pel que fa a Frankfurt, més les seves homòlogues de París i Londres–, que no van preparar els serveis d'emergència pertinents per a un hivern que es preveia especialment dur.
Passats el Nadal, Alemanya s'ha tret del damunt la capa de neu que durant cinc setmanes va cobrir el país, les temperatures han pujat i això vol dir desglaç i riuades, ajudades, a més, per les pluges pronosticades per a tota aquesta setmana.
Cap problema per als aeroports, però nous inconvenients al tràfic terrestre i una altra prova de foc per a la paciència ciutadana. Si no hi ha garanties de seguretat no es pot volar, però què passa amb els trens, que no rutllen, sigui primavera, estiu, tardor o hivern. La companyia ferroviària, la Deutsche Bahn, és al punt de mira de totes les crítiques, incloses les del govern d'Angela Merkel.
De sinònim de bon servei ha passat, en dos anys, a proveïdora d'una excusa rere l'altra i demandes d'indemnització dels passatgers que han quedat a l'andana o han sofert les conseqüències dels problemes, diuen, de manteniment. Entre l'agost i el setembre passats, la companyia va haver de pagar uns quatre milions d'euros a 27.000 viatgers que van quedar sotmesos a temperatures sufocants, quan es van espatllar els sistemes d'aire condicionat d'una cinquantena de trens –inclosos uns quants Intercity Express, el tren d'alta velocitat de la xarxa alemanya.
A l'hivern, mentre milers de passatgers buscaven alternatives per terra als vols anul·lats, aquests mateixos trens d'alta tecnologia van quedar aturats entre masses de neu i catenàries congelades. L'ICE alemany ja havia perdut part del seu bon nom el 2008, quan la companyia va reconèixer problemes de construcció als seus eixos –qüestió encara no solucionada del tot.
El president de la Deutsche Bahn, Rüdiger Grube, va admetre aquesta setmana, pressionat pel govern, problemes infraestructurals, de manteniment i serveis d'informació al client, que necessitarien, per ser resolts, 44.000 milions d'euros en els propers cinc anys.
Alemanya –la superpotència europea, amb un creixement del PIB rècord aquest 2010 (3,6 %, el més alt des de la reunificació)– exporta com mai i la seva indústria automobilística sembla immune a la crisi, però no aconsegueix que els trens circulin com ho havien fet. La Deutsche Bahn ha ajornat la sortida a borsa de manera repetida, amb l'excusa que no convé fer-ho en temps de crisi, però les males notes afecten tant l'alta tecnologia de l'ICE com els modestos trens urbans, com l'S-Bahn berlinès, que funciona amb deficiències reconegudes per la companyia des del 2009, sigui quina sigui l'estació de l'any. Un panorama complex, en un any electoral marcat per set comicis als estats federats, inclòs el de la capital del país, Berlín.