Los Länder, ese castigo alemán

Merkel se la juga als ‘Länder'

El futur de la cancellera està condicionat a la ronda d'eleccions a set estats federats

La coalició alemanya fa aigües

El líder liberal i ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, sota pressió del seu mateix partit

08/01/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

 

 

L'any 2010 es tanca per a la cancellera Angela Merkel amb un balanç econòmic que mataria d'enveja qualsevol dels socis de la UE, però amb el vent en contra a casa. La majoria dels ciutadans (un 78%, segons una enquesta d'Emnid) no atribueixen la bonança a la seva gestió, sinó a la locomotora exportadora de la indústria, i la percepció general és que la coalició amb el Partit Liberal (FDP) no rutlla.

És clar que per a una gran majoria (un 70%) la culpa no és de Merkel, sinó del líder liberal, vicecanceller i ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle. Sigui qui en sigui el responsable, però, la situació pinta negra per a una cancellera que s'ha esbandit els enemics interns al seu partit, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), amb la seva arma –la perseverança–, però a qui més d'un no li perdona encara el seu perfil poc conservador.

Set eleccions a set dels 16 landers del país –Hamburg, Baden Württemberg, Saxònia-Anhalt, Renània Palatinat, Brema, Mecklenburg-Antepomerània i Berlín–, repartides en els nou primers mesos de l'any, col·locaran Merkel davant una revàlida rere l'altra, amb més perspectives de patacada que de recuperació. Hi ha qui diu que la qüestió es podria decantar fins i tot en la segona etapa, Baden-Württemberg, on la CDU governa amb el FDP. Els sondejos sentencien a mort l'aliança de centredreta en aquest land, on la CDU domina des de fa 60 anys. L'única incògnita és com serà de dura la patacada i en funció d'aquesta es podria precipitar la successió de Merkel, segons va pronosticar el diari Frankfurter Allgemeine Zeitung a la tardor i va posar en òrbita el nom del successor: el ministre de Defensa, l'aristòcrata bavarès Karl-Theodor zu Guttenberg.
El sistema federal alemany és impecable quant a les conseqüències d'una derrota en un land. La coalició de Merkel va perdre ja aquest 2010 la majoria a la cambra alta, el Bundesrat, en caure a l'estat de Renània del Nord-Westfàlia. Això equival a l'amenaça de bloqueig per a un 70% de les lleis ja aprovades per la cambra baixa, el Bundestag.
La CDU és força governamental a quatre dels set estats on hi ha eleccions –Hamburg, Baden-Württemberg, Saxònia-Anhalt i Mecklenburg-Antepomerània– però en cap té garantit el manteniment en el poder. Ni tampoc no s'entreveu que pugui recuperar-ne cap dels altres tres, dominats pel SPD. Minar encara més el poder legislatiu de la seva coalició no és exactament el que necessita la cancellera.
La CDU trontolla, el FDP pressiona Westerwelle perquè deixi el lideratge del partit i l'oposició, mentrestant, creix. No tant pel que fa al Partit Socialdemòcrata (SPD), que com a molt ha recuperat una mica de terreny després de la desfeta en les generals del 2009. Tampoc per l'Esquerra, l'aliança d'exsocialdemòcrates i postcomunistes. La força emergent són ara els Verds, l'expartit alternatiu i antijeràrquic, capaç de guanyar terreny –i votants– a tota la resta de l'espectre polític.
Els Verds ja no són els noiets revoltosos dels vuitanta, han madurat i els sondejos els col·loquen en percentatges semblants als del SPD. Fins ara, ni Merkel ni els Verds volen sentir parlar d'aliances contranatura. A Hamburg es va trencar, el novembre passat, precipitadament, la fins aleshores única experiència de coalició conservadora-ecopacifista. Són forces antagòniques, sostenen els uns i els altres. Si més no, de moment.

7

landers

celebren eleccions des d'ara fins al mes de setembre, tot un repte per a Angela Merkel, que haurà d'afrontar una revàlida rere una altra.