Echaremos de menos a Lech

Kaczynski II, adiós

Gemma C. Serra

Les decisions importants s'han de prendre amb el cap clar i un mínim de sang freda. Malauradament, aquest principi bàsic és fàcil d'aconsellar, però difícil de portar a la pràctica en un país com Polònia, quan s'acaba d'estrellar l'avió on viatjava el president Lech Kaczynski i 95 persones més, entre elles un grapat de representants de les més altes institucions polítics, civils i militars del país. Tampoc no és fàcil uns dies després, quan continua l'impacte emocional col.lectiu i van arribant els taüts de l'aeroport de Smolensk, al damunt de cadascun s'agenollen a plorar els familiars i amics més directes, per als quals l'impacte emocional no és que hagi mort un president o el governador del Banc Central, sinó el pare, el fill o l''amic (o la mare, la filla, l'amiga).

La primera reacció de Polònia va ser la crida a plorar plegats, a oblidar les diferències; la segona, la divisió d‘opinions: s'ha d'enterrar el president que va dirigir el país cinc anys encara no entre reis i herois, al castell de Cracòvia? És complicat recordar les coses lletges de qui acaba de morir, però una repassada al perfil biográfic de Kaczynski ens torna la imatge de l'homenet teledirigit pel seu germà bessó, el radical conservador i nacionalista Jaroslaw, que en aquests cinc anys va ser el maldecap constant dels seus col.legues europeus -la veÌna Angela Merkel, al capdavant-, homosexuals, ex comunistes i altres „enemics públics“.
Tot Polònia el plora, ens deien aquests dies els enviats especials a Varsòvia. Tot Polònia? Bé, tan bon punt es va saber la decisió d'enterrar-lo a castell cracovià va sortir al carrer la Polònia que no plora -o que plora menys- Kaczynski. Enterrar-lo entre reis i herois nacionals, envoltat per l'elit mundial, és potser el màxim desig de Jaroslaw, el bessó a qui va tocar el terrible moment d'identificar un cos destrossat idèntic al seu. Potser ho consideri el tribut que es mereix el congnom Kaczynski, però està clar que dividir no és la millor recepta per a la transició després del trauma.
A l´hora d'escriure aquesta crònica no se sap si les protestes aniran a més ni fins quin punt la polèmica empastifarà l'enterrament de Kaczysnki envoltat per aquesta elit mundial que ara el plora. Una setmana després de l'accident aeri de la delegació que anava a retre homenatge als polonesos morts a Katyn, Polònia tindrà el seu màxim dia de dol. Immediatament després s'encetarà de debó la dura transició política, amb la incògnita de si hi haurà un Kaczynski II i qui serà el valent que recorda en campanya que no tot van ser coses bones en el regnat de Kacznyki I