L'OTAN promet eliminar Gaddafi malgrat la divisió
Els socis de l'Aliança combinen un altre ultimàtum al règim de Líbia amb un escenari de divergències impossibles de dissimular
Alemanya es comporta com un amfitrió ambigu i faltat d'esperit de lideratge
El secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen, va ser l'encarregat de posar rostre i veu al compromís internacional de “caçar” el tirà de Trípoli, i Hillary Clinton va afirmar davant de la, oficialment, dona més poderosa del món –la cancellera Angela Merkel– que no deixaran d'atacar fins fer fora el líder libi.
Rasmussen, molt en el seu paper de secretari al servei de tots els socis, va posar tot l'èmfasi possible en la determinació de destinar “tots els recursos possibles” –és a dir, atacs aeris– a la missió, però al mateix temps va admetre que no disposa dels avions que necessitaria.
Oficialment, la missió internacional impulsada per París i Londres –amb Washington en l'anòmala posició de “comparsa”– disposa de 200 avions i 18 vaixells de guerra. El problema, però, no és tant el nombre d'efectius, sinó la falta de determinació. Una qüestió, un cop més, palesa en la reunió de ministres d'Afers Estrangers de l'OTAN de Berlín, que si no hi ha cap sorpresa d'última hora s'acabarà avui com va començar: amb Rasmussen en conferència de premsa, mentre els ministres donen el seu missatge unilateral als seus països respectius.
Així, mentre ahir el francès Alain Juppé insistia en els missatges de fermesa contra Gaddafi, amb el suport del britànic William Hague, l'alemany Guido Westerwelle tirava pilotes fora i deia que, malgrat les diferències, el propòsit és comú: ajudar el poble libi. Merkel, per la seva banda, rebia Clinton al seu castell, la Cancelleria, des de la posició de dona forta, ara entre parèntesi, vist que la salut del govern alemany no és tan bona com sembla –aquest any ha estat derrotat tres vegades en eleccions regionals.Westerwelle s'ha encarregat en les darreres setmanes d'afegir ambigüitat al discurs alemany. Primer, es va abstenir en la votació de l'ONU en la qual es va aprovar la resolució en què s'empara la missió internacional. Després, va decidir no contribuir amb soldats a una tropa internacional en què participen disset estats. I, quan ja semblava que no es podia comptar amb Berlín, surt de cop explicant que soldats no, però sí que està disposat a prestar auxili sanitari.
La cita dels ministres a Berlín era oficiosa, però en un moment tan complex de la guerra contra Gaddafi no hi ha cita innòcua. No es pot fer anar a Berlín aquest desplegament de caps de la diplomàcia per passejar sota la Porta de Brandenburg. És a dir, alguna cosa ha de sortir de la reunió, més enllà de la veu de Rasmussen fent promeses. O, de nou, quedarà en evidència que l'OTAN comença a comportar-se amb la mateixa inconnexió interna que la UE, l'altre òrgan que cada cop que diu que parla amb una sola veu demostra el contrari.
Trípoli, bombardejada
Ahir, mentre l'OTAN estava reunida a Berlín, avions de la coalició internacional bombardejaven diverses ciutats líbies, entre les quals Trípoli, segons va informar la televisió estatal líbia, que va assegurar que hi havia hagut víctimes civils. Prèviament, diversos testimonis havien indicat que s'havien produït almenys quatre explosions coincidint amb la presència sobre la capital dels avions aliats.
Petició unànime d'alto el foc
Els dirigents de l'ONU, la Unió Europea, la Lliga Àrab, la Unió Africana i l'Organització per a la Conferència Islàmica reunits ahir al Caire van remarcar la necessitat d'aconseguir un alto el foc a Líbia i començar un procés de diàleg. “Estem preocupats per l'escalada de violència i les víctimes civils a Líbia”, va dir el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, que va presidir la reunió celebrada a la seu de la Lliga Àrab, al Caire.
“El règim libi ha perdut la seva legitimitat”, va assegurar la cap de la diplomàcia de la UE, Catherine Ashton, que va remarcar que s'ha de posar fi a la violència contra els ciutadans i respectar els drets humans. Ashton també va resumir les prioritats de la comunitat internacional en l'alto el foc, la protecció dels civils, l'ajuda humanitària i una transició política cap a la democràcia dirigida pel poble libi.
Des de l'inici de la revolta popular a Líbia, el 17 de febrer passat, que ha acabat derivant en un conflicte armat, unes 10.000 persones han mort i moltes estan atrapades enmig dels combats, sobretot a la ciutat de Misrata.
Els participants en la reunió van destacar que aquesta havia estat una demostració que la comunitat internacional “treballa junta per una causa comuna i amb una sola veu per al poble de Líbia”.
“El règim libi ha perdut la seva legitimitat”, va assegurar la cap de la diplomàcia de la UE, Catherine Ashton, que va remarcar que s'ha de posar fi a la violència contra els ciutadans i respectar els drets humans. Ashton també va resumir les prioritats de la comunitat internacional en l'alto el foc, la protecció dels civils, l'ajuda humanitària i una transició política cap a la democràcia dirigida pel poble libi.
Des de l'inici de la revolta popular a Líbia, el 17 de febrer passat, que ha acabat derivant en un conflicte armat, unes 10.000 persones han mort i moltes estan atrapades enmig dels combats, sobretot a la ciutat de Misrata.
Els participants en la reunió van destacar que aquesta havia estat una demostració que la comunitat internacional “treballa junta per una causa comuna i amb una sola veu per al poble de Líbia”.