sábado, 24 de diciembre de 2011

Tregua navideña para Wulff

 

La CDU demana una treva en els atacs al cap d'estat alemany


 

Wulff rep noves crítiques per l'afer del crèdit de mig milió d'euros que li van concedir uns empresaris “amics”


.
Demanar perdó no és garantia de treva nadalenca en la crisi immobiliària que viu el president alemany, Christian Wulff. Els quatre minuts comptats emprats dijous pel polític per admetre que no va actuar “amb rectitud” no han aturat l'allau de crítiques i noves revelacions amb relació al crèdit de mig milió d'euros rebut el 2008 de mans d'una família d'empresaris “amiga”.
És a dir, en els seus temps com a baró de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel a la Baixa Saxònia. La mateixa època en què acostumava a passar les vacances convidat per aquests empresaris amics o per uns altres, que a més li pagaven de la seva butxaca les despeses publicitàries d'una biografia titulada Millor, la veritat, que es repartia en plena campanya electoral.
Wulff va trigar deu dies a explicar-se, mentre l'escàndol creixia dia a dia amb nous detalls sobre les relacions del baró amb els amics empresaris de la Baixa Saxònia. En la declaració last-minute de Wulff –com se l'anomenava a Berlín–, va seguir la pau nadalenca que demanaven les files de Merkel. “Ja ha lamentat el que va passar, ara hauria de baixar la pressió, si més no en aquestes festes”, deia el secretari del grup parlamentari conservador, Peter Altmaier.
L'oposició socialdemòcrata, per la seva banda, considera que queden moltes coses per explicar amb relació al crèdit a baix interès del polític local, les vacances a Itàlia, a l'Estat espanyol i a altres llocs, i els còctels i festes “entre amics” del president i la seva esposa, Bettina.
Suport de Merkel
Merkel, fins ara, li ha donat suport. Primer, perquè es va convertir en president a proposta seva, el juny del 2010, i amb això va “empènyer cap amunt” el que havia estat el seu rival intern a la CDU. Segon, perquè va succeir Horst Köhler –també “home Merkel”–, que va deixar el càrrec arran d'unes declaracions en què vinculava la participació a l'Afganistan, on moren tants soldats, amb els interessos econòmics alemanys.