París, Roma... i el soci de govern
Quan semblava que els grans perills havien quedat enrere, a la línia de la fidelitat absoluta de les reformes defensada per Angela Merkel li han sortit nous enemics: París i Roma, amb els seus líders François Hollande i Matteo Renzi, amb el suport del vicecanceller alemany, ministre d'Economia i líder del Partit Socialdemòcrata, Sigmar Gabriel. El diariSüddeutsche Zeitung va obrir l'alerta, en afirmar que hi havia una mena de pacte secret entre els governs francès i italià, amb el segon de Merkel com a còmplice i partidari de flexibilitzar els terminis per a la reducció del dèficit.
La cancellera va sortir de seguida a rebutjar qualsevol modificació al que ha estat la seva disciplina absoluta, per damunt dels disgustos que això li hagi provocat durant tota la crisi amb els socis en problemes –és a dir, el sud d'Europa, inclosa Espanya–. “No hi ha cap necessitat de modificar-lo”, va dir Merkel a Berlín, per desmentir també qualsevol discrepància amb Gabriel, d'acord amb la seva altra consigna, segons la qual en la coalició no hi ha diferències.
La cancellera insistia en aquesta direcció, mentre el seu ministre d'Economia i líder dels seus socis de coalició insistia, des del diari Bild –proper a les files conservadores de Merkel–, que s'havia de replantejar els termes.
Programa impopular
“Nosaltres vam sortir ben parats de la crisi gràcies a les reformes de Gerhard Schröder”, va dir Gabriel, que recordava així l'impopular programa de retallades socials implantat per qui va ser el darrer canceller socialdemòcrata i antecessor de Merkel. “Aleshores, també vam necessitar el nostre temps per reduir el deute”, hi va afegir.
A Alemanya es parteix de la base que Hollande i Renzi volen portar aquesta qüestió al Consell Europeu de la setmana que ve, amb o sense el suport explícit de Gabriel. Oficialment, a Roma i París no es parla de flexibilitzar, sinó d'afavorir el creixement. Però per a Merkel una i altra cosa són sinònims del mateix.
La iniciativa francoitaliana planava ahir en la reunió de l'Eurogrup, que va arrencar amb una mena de proclamació de fidelitat a les consignes de Merkel de Luis de Guindos, el ministre d'Economia de Mariano Rajoy. “Cal tirar endavant amb la política assenyada de reducció del dèficit”, va dir el ministre espanyol, potser empeltat d'aquest nou optimisme de Madrid, entossudit a veure's fora de la zona de perill. Berlín ha trobat així un aliat en el grup dels qui no fa tant de temps reclamaven una mica de flexibilitat a la cancellera en la seva doctrina de l'austeritat.
Mentrestant, l'autèntic home fort de Merkel, el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, es treia ahir de la màniga un perill que fins ara no havia admès Alemanya: el de la bombolla immobiliària a la primera economia de la UE. La raó és la política dels tipus d'interès a mínims del BCE que tant amoïna els estalviadors alemanys. L'evolució dels preus dels pisos ha entrat en una dinàmica “perillosa”, va dir Schäuble.