Alemanya esgarrapa un “principi d'acord”
Diversos caps de la diplomàcia van fer honor al seu nom en una cita a Berlín centrada en la crisi ucraïnesa. El ministre d'Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, i els seus homòlegs rus, Sergei Lavrov, i ucraïnès, Pavlo Klimkin, juntament amb el francès, Laurent Fabius, van aconseguir allò que s'anomena un “principi d'acord” o “compromís” de tornar a negociar amb, si més no, un objectiu clar: una nova treva, ara durable i no unilateral, vigilada per l'Organització de Seguretat i Cooperació Europea (OSCE).
És a dir, no un cessament immediat dels atacs, sinó una convocatòria (fins dissabte vinent) per obrir negociacions i aconseguir que de la treva unilateral de deu dies que aquest cap de setmana va donar per acabada Kíev es passi a una situació més o menys estabilitzada. Es tracta, segons Steinmeier, d'un retorn a un “diàleg constructiu” per impedir una “escalada de dimensions imprevisibles”.
De tota manera, els seus col·legues rus i ucraïnès no semblaven gens convençuts d'aconseguir sortir-se'n, mentre que Laurent Fabius insistia que hi havia encara moltes qüestions que estan pendents d'aclarir-se.
Fora d'agenda
La reunió a Berlín havia estat convocada a última hora de dimarts, fora d'agenda, i amb la clara intenció per part alemanya de presentar-la com una iniciativa diplomàtica del seu ministre, per evitar un “nou esclat de violència” de proporcions no previsibles, en paraules del mateix Steinmeier a l'edició d'ahir del diari Bild.
La cita va coincidir amb la visita a Berlín del secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, que en una conferència de premsa amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, havia emprat termes propis de la Guerra Freda, en referir-se a l'actitud de Moscou respecte a Ucraïna, als antípodes del to conciliador amb què Alemanya vol atreure Rússia a la via del diàleg. La mateixa Merkel es va encarregar de repetir davant Rasmussen que l'objectiu és aconseguir que Moscou torni a cooperar amb l'OTAN amb l'esperit de “diàleg constructiu” que va mantenir-se fins que va esclatar el conflicte ucraïnès.
Rasmussen no semblava gaire disposat a deixar-se portar per aquest ànim i més aviat semblava que l'objectiu de la visita a Berlín (i també de la cimera de l'Aliança Atlàntica prevista per la tardor que ve) és demanar als socis de l'OTAN que augmentin la despesa militar, malgrat els estralls que ha generat la crisi econòmica, perquè el món és encara ple d'amenaces.
