Turquia escalfa la campanya holandesa
Erdogan busca el vot dels 300.000 turcs que viuen a Holanda
La campanya a la recerca del vot de la immigració turca que està fent el ministre d'Afers Estrangers de Turquia, Mevlüt Cavusoglu, va encaixar ahir a Holanda un revés encara més dramàtic que el viscut dies enrere a Alemanya. Si a Hamburg va acabar fent un discurs des del balcó de la residència del seu cònsol per falta d'autorització en un local adient, a Holanda no se'l va autoritzar ni tan sols a aterrar. El govern del liberal Mark Rutte va anar més lluny que el de la cancellera alemanya, la conservadora Angela Merkel. L'executiu dels Països Baixos va tallar el propòsit de portar a territori holandès la campanya del president turc, Recep Tayyip Erdogan, a favor del sí a la reforma constitucional destinada a convertir Turquia en una república presidencialista. És a dir, a augmentar encara més el poder del cap d'estat.
Holanda es comporta “com un reducte del nazisme”, va dir ahir Erdogan des de Turquia. “Els nostres conciutadans trencaran la vostra campanya a favor del no el 16 d'abril”, hi va afegir el president turc, amb referència al referèndum a què se sotmetrà aleshores la reforma constitucional a Turquia. Dies enrere, havia acusat Alemanya de “pràctiques nazis” arran de la desautorització dels mítings de diversos ministres turcs en algunes ciutats amb arguments com ara problemes de seguretat i falta de preparació. El govern de Merkel, oficialment, no hi va intervenir, i la cancellera fins i tot va explicar que no tenia intenció de fer valdre cap mena de prohibició general contra aquests mítings. Per Erdogan, la falta de seguretat i altres arguments que es van donar eren mers pretextos.
Però a Holanda la situació és més tensa que a Alemanya. Dimecres hi ha eleccions generals, amb l'islamòfob Geert Wilders gairebé empatat –segons els últims sondejos– amb el cap del govern, el liberal Mark Rutte. Fins fa dues setmanes, el líder de l'ultradretà Partit de la Llibertat (PVV) anava clarament al davant i es perfilava com la primera força, amb un 25% dels vots. De tota manera, no es considerava probable que acabés sent primer ministre, perquè, teòricament, cap altre partit donaria suport a una coalició liderada per un fanàtic com Wilders, que a més és seguidor del president dels EUA, Donald Trump. Malgrat tot, Wilders acarona una victòria moral.
En la recta final de la campanya de cara a les generals holandeses de dimecres, Geert Wilders ha perdut pistonada. Holanda, un dels països fundadors de la Unió Europea (UE), podria no donar la victòria moral a l'apòstol del Nexit, la versió neerlandesa del Brexit, i decantar-se per la continuïtat que simbolitza Rutte, independentment de qui sigui el seu soci de coalició.
Historial xenòfob
En aquesta situació, l'Haia ha optat per no arriscar-se a donar cabuda a un míting que Erdogan veu com una plataforma de la seva campanya, però que potser hauria afavorit el seu teòric màxim enemic, Wilders. El líder del PVV té un llarg recorregut pel que fa a atacs xenòfobs. No fa gaire, va instar a través de Twitter un diputat holandès d'origen turc a tornar “per sempre més al seu país”. I dimecres passat va encapçalar una manifestació davant l'ambaixada turca a l'Haia en protesta contra el propòsit d'Erdogan d'enviar els seus ministres a fer campanya a Holanda. També va convocar una altra marxa a Rotterdam en contra de la presència de Cavusoglu.
Oficialment, Erdogan busca el vot exterior dels 300.000 ciutadans d'origen turc d'Holanda amb dret a vot a Turquia. A Alemanya, en són 1,4 milions, menys de la meitat del total dels ciutadans d'origen turc. Amb tot, encara que els membres del govern turc no puguin pronunciar discursos, el seu missatge arriba clar i fort: Holanda i Alemanya, dos socis de l'OTAN com ho és Turquia, els censuren.
És evident que Erdogan sap que atiant l'enfrontament aconsegueix el màxim ressò. “Són pràctiques feixistes. No hi ha cap diferència entre el primer ministre holandès i Geert Wilders. L'un és liberal, l'altre és feixista”, afirmava Cavusoglu, que va advertir de possibles conseqüències dins l'OTAN.
Aquest no és el primer entrebanc entre Ankara i l'Haia, un dels membres de la UE més clarament en contra de Turquia. Amb la prohibició que el cap de la diplomàcia turca aterrés en territori holandès, Wilders es va quedar aquest cop sense poder posar el crit al cel contra un míting turc a Holanda, la nova expressió de l'islam que, segons ell, s'escampa pel món occidental.
Nova alarma a Alemanya
Un centre comercial d'Essen, amb 200 botigues i uns 60.000 visitants al dia, es va haver de mantenir tancat ahir per “indicis fonamentats” de plans gihadistes. L'alerta va anar seguida d'escorcolls i de dues detencions a la ciutat d'Oberhausen, a uns 40 quilòmetres d'Essen. Es va viure així una nova operació policial d'ampli espectre en un land, Renània del Nord-Westfàlia, a la capital del qual, Düsseldorf, es van viure hores de tensió dijous passat per l'atac d'un home amb una destral contra els viatgers de l'estació central.
Aquella va ser l'acció d'un desequilibrat, sense vincles terroristes, segons es va saber hores després. Tota la regió està considerada un bastió del gihadisme i en els últims temps hi han sovintejat les detencions i la desarticulació de plans d'atemptat presumptament imminents.
Els nervis estan a flor de pell a l'estat federat més poblat d'Alemanya, on el 14 de maig se celebren eleccions regionals, l'últim gran baròmetre abans de les generals del 24 de setembre. Aquest land és, a més d'un bastió gihadista, l'estat federat alemany amb els índexs més alts de pobresa i risc d'exclusió social (21%), superat només per la capital i ciutat estat de Berlín.