Erdogan escampa el seu desafiament a tot Europa i l'acusa de nazisme
“Occident està mostrant el seu autèntic rostre. Creia que el nazisme s'havia acabat, però perviu”, va dir ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, després que el govern holandès prohibís un míting a Rotterdam del seu ministre d'Afers Estrangers, Mevlüt Cavusoglu, i expulsés la seva col·lega de Família, Fatma Betül Sayan Kaya. Holanda es comporta “com una república bananera”, hi va afegir en un discurs en què va prometre que els Països Baixos “pagaran el preu” de la prohibició.
Quan falten pocs dies per a les eleccions holandeses de dimecres, el govern del liberal Mark Rutte va voler regalar més arguments al xenòfob Geert Wilders, que practica una campanya per atiar la por de la islamització i aspira que el seu Partit de la Llibertat sigui el més votat. Ankara va encaixar la prohibició com un repte dies després que Alemanya impedís diversos mítings a favor de la reforma constitucional que ha de donar a Erdogan encara més poder.
Que França no s'hagi afegit a l'onada d'impediments als mítings turcs i n'autoritzés un a Metz, amb Cavusoglu, no calma Erdogan, que sembla que ha trobat l'empenta per reclutar més seguidors. Acusa Holanda de violar la Convenció de Viena –que regula els drets diplomàtics– i de practicar, com Alemanya, una campanya pel no a la reforma turca, que s'ha de sotmetre a referèndum a mitjan abril. Erdogan busca el sí entre els 1,4 milions de ciutadans d'origen turc amb dret a vot d'Alemanya i els 300.000 en la mateixa situació que viuen a Holanda. A més, vol dur la seva campanya a la resta de països europeus amb comunitat turca com ara Suècia, Bèlgica i Àustria.
Rutte va fer ahir equilibris per buscar la distensió. “Volem desaccelerar. Si Turquia persisteix, però, serem contundents”, va expressar el cap del govern holandès. “Mantenim les perspectives que Holanda no digui adeu al model de societat oberta i tolerant que sempre ha representat”, deia Annemarie Jorritsma, del partit de Rutte i ministra en diversos governs de coalició que va liderar Wim Kok, entre el 1994 i el 2002. Jorritsma admet que el fenomen Wilders és, en part, fruit de la mala gestió del paradigma de societat oberta. Wilders ha tret profit de les dues sacsejades que van suposar, el 2002 i el 2004, els assassinats del seu predecessor, Pim Fortuyn, i del cineasta Theo van Gogh.
Bandera turca al consolat holandès
La imatge d'un home plantant la bandera turca al consolat holandès d'Istanbul, dissabte, era exactament el que Geert Wilders necessitava per atiar la por d'un “tsunami islàmic”. I això és el que va passar, després de la prohibició del míting del cap de la diplomàcia turca a Rotterdam. La bandera va desaparèixer poc després, però la imatge va quedar a les xarxes socials. Erdogan té així el símbol a la resposta del que anomena la censura occidental. Mentrestant, a Holanda, Wilders apuntalava la necessitat de posar fi a l'islamisme en la recta final d'uns comicis que són un baròmetre per a la ultradreta europea. Holanda és la primera etapa. A la primavera hi ha les presidencials franceses, i al setembre, els comicis generals alemanys.