Disset vegades ha estat convocat a “donar explicacions” davant del Ministeri d’Afers Estrangers turc l’ambaixador alemany a Ankara, Martin Erdmann. “Una freqüència gens habitual entre socis de l’OTAN”, comentava dilluns passat el portaveu del departament de la diplomàcia alemanya, Martin Schäfer, després que el cap de setmana passat s’hagués convocat dues vegades més, segons va dir: “El nostre pobre ambaixador” a “explicar-se.” Una, per la desfilada de banderes del PKK –Partit dels Treballadors del Kurdistan–, prohibit a Alemanya des dels anys 90, i del seu líder, Abdal·là Ocalan, en una marxa prokurda a Colònia dissabte. L’altra, per la resolució aprovada fa un any pel Bundestag (Parlament federal) en què es condemnava el genocidi armeni, fa més d’un segle. Erdmann, ambaixador a Turquia des de l’agost del 2015, és una peça clau en les esquerdades relacions entre Berlín i Ankara, marcades pels empresonaments de periodistes o activistes alemanys per motius polítics a Turquia.
La condemna del Bundestag al genocidi, on s’assumia també la “culpa alemanya” en aquelles matances, com a país aliat d’aquell imperi otomà, va marcar un punt d’inflexió en les relacions bilaterals.
Des d’aleshores s’ha anat cap a una mena de divorci de fet, no consumat en papers perquè tots dos països estan interessats a salvar l’acord signat amb la Unió Europea (UE) per mantenir en campaments turcs els milions de refugiats que des d’allà intentarien entrar, via Grècia, en territori comunitari. L’acord va contribuir a tancar l’aixeta dels demandants d’asil a Alemanya, en el moment en què més pressionada estava la cancellera, Angela Merkel, des del propi partit conservador per contenir l’arribada de refugiats. Ni Turquia vol renunciar a les injeccions financeres de la UE a canvi de “millorar les condicions” dels seus campaments ni Alemanya s’arrisca a reobrir la porta, després d’haver rebut des del 2015 1,3 milions de sol·licitants d’asil.
El corresponsal del diari conservador alemany Die Welt a Turquia, Deniz Yücel, s’ha convertit en el rostre de la tenalla del president turc, Recep Tayyip Erdogan, sobre els mitjans de comunicació. Aquest ciutadà de doble nacionalitat turcoalemanya està des del febrer passat empresonat, acusat de vincles terroristes.
En una situació semblant està l’activista pro-drets humans Peter Steudtner i deu ciutadans alemanys més. Mirar de garantir-los una mínima assistència consular forma part de les gestions de l’ambaixador Erdmann. Des del Ministeri d’Afers Estrangers alemany s’han endurit les advertències als viatgers a aquest país, que es considera ja “no segur” ni per als ciutadans ni per als inversors de la primera potència europea i soci de l’OTAN.
Alemanya i Turquia són una exparella de fet, que miren amb desconfiança els representants polítics respectius. Berlín va impedir els mítings de ministres d’Erdogan durant la campanya pel referèndum impulsat pel líder turc per implantar un sistema presidencialista que li atorga encara més poders. Erdogan va demanar als ciutadans d’origen turc d’Alemanya el boicot a Merkel, el socialdemòcrata Martin Schulz i el verd Cem Özdemir –fill d’immigrants turcs–, per considerar-los “enemics” del seu país.
“Erdogan ha fet que es miri amb malfiança els tres milions de ciutadans d’origen turc que vivim a Alemanya. Se’ns veu a tots com a defensors del seu sistema autoritari”, confessava amb tristesa Canan Bayram, diputada al Bundestag pels Verds i candidata del barri multiètnic berlinès de Kreuzberg. Igual que Özdemir, Bayram, és d’arrels turques. La meitat dels 3,2 milions de ciutadans d’origen turc d’Alemanya tenen dret a vot en les generals de diumenge vinent. Que en el referèndum sobre la reforma constitucional turca més d’un 60% dels votants en territori alemany donessin el sí al pla d’Erdogan ha convertit aquest col·lectiu en “potencialment poc democràtic”, a ulls dels conciutadans alemanys. “Són col·lectius diferents. En el referèndum podien votar els que mantenen la nacionalitat turca i van exercir aquest dret els que tenen vincles forts amb el país i el partit d’Erdogan.
El votant alemany d’arrels turques està més ben integrat a la societat d’aquest país i es decanta preferentment pels socialdemòcrates o els verds”, continua.
Bayram aspira a un mandat directe al Bundestag com a candidata més votada pel seu districte. Una fita que té a l’abast de la mà en aquest barri, a cavall entre els antics sectors est i oest de Berlín. Des del 2002, aquest mandat directe estava en possessió de Hans-Christian Ströbele, un veterà advocat i defensor de les essències més ecopacifistes entre els Verds, que ha passat ara a la jubilació en complir els 78 anys.