La ultradreta austríaca torna a governar al cor d’Europa

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

El canceller més jove de la Unió Europea, Sebastian Kurz, es va posar ahir al capdavant de la coalició de govern amb més component ultradretà del bloc comunitari. De 31 anys i líder de la versió més dretana del Partit Popular d’Àustria (ÖVP), Kurz va arribar a l’octubre al poder amb un programa que havia “clonat” apartats programàtics de l’ultradretà Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), especialment en matèria d’immigració i política de refugiats.

En comptes de repetir la coalició amb els socialdemòcrates, va signar un pacte de govern amb l’FPÖ que inclou deixar als ultres carteres com ara Exteriors, Defensa i –peça clau pel que fa als immigrants– Interior. L’FPÖ ja havia format coalició amb els conservadors entre el 2000 i el 2006, aleshores empès pel seu fundador i líder més carismàtic, Jörg Haider, mort el 2008 en un accident de cotxe. Ara torna al centre del poder, en plena efervescència de la ultradreta a mig Europa i amb una UE que ni es planteja, com va fer aleshores, intentar aïllar-los amb sancions.

Protestes al carrer

La policia vienesa va acordonar el Palau Imperial de la capital austríaca, on prenien jurament Kurz i el seu govern, amb 1.500 agents, mentre milers de manifestants protestaven al carrer contra l’entrada dels ultres a la nova coalició. Dins el palau, l’encarregat de donar-los el contrapunt va ser el president Alexander van der Bellen, un veterà exlíder verd que va arribar al càrrec ara fa un any precisament com a alternativa al candidat de l’FPÖ, Norbert Hofer. El nou executiu “ha de respectar la història d’Àustria, amb els seus capítols positius o foscos”, va dir el cap d’estat del país on va néixer Adolf Hitler.

La referència era més que justificada: l’actual líder de l’FPÖ, Heinz Christian Strache, va militar en organitzacions neonazis i l’excandidat a la presidència, Hofer, va ser membre de grupuscles ultranacionalistes de l’anomenat pangermanisme. Kurz i Strache prometen tirar endavant una política de mà de ferro contra la immigració i reduir la despesa pública i els ajuts socials. Es tem que, des d’Interior, impulsin retallades en els drets fonamentals i la llibertat d’expressió.

El seu triomf electoral es basa en el descontentament social contra l’arribada d’asilats. Àustria va acollir entre el 2015 i el 2016 uns 150.000 refugiats, enmig de la crisi humanitària que va portar cap a la veïna Alemanya fins a 1,3 milions de demandants d’asil en aquests dos anys.

L’ÖVP de Kurz va guanyar les eleccions de l’octubre amb un 31,5%, mentre que els socialdemòcrates van obtenir un 26,9%, lleugerament al davant de l’FPÖ, amb un 26%.