L’SPD posa cares noves al govern de Merkel
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La cancellera Angela Merkel tindrà un govern menys continuista del que es temia gràcies a les incorporacions del Partit Socialdemòcrata (SPD). La llista de sis ministres socialdemòcrates va cenyir-se a la paritat de gènere (tres homes i tres dones) i a les veus que reclamaven renovació, dins del possible. El nou ministre d’Afers Estrangers serà Heiko Maas, fins ara titular de Justícia i un combatent contra la ultradreta. A Finances hi anirà Olaf Scholz, ministre del Treball a la primera legislatura de Merkel i representant de l’ala centrista i assumible pel bloc conservador de la cancellera per a un departament que fins ara defensava l’austeritat com a dogma.
Scholz succeirà l’apòstol de l’estalvi, Wolfgang Schäuble, ara president del Parlament (Bundestag), amb la intenció de trencar progressivament l’objectiu d’endeutament zero. La principal preocupació dels alemanys no és ni el terrorisme ni l’atur, sinó la por de viure en la misèria quan els arribi la jubilació. Així, doncs, ha arribat l’hora d’obrir l’aixeta de la despesa pública, diuen a l’SPD, un partit necessitat de recuperar la bandera de la justícia social si no vol aprofundir en uns mínims històrics a les urnes (20,5% a les generals del setembre) i pronòstics encara més negres als sondeigs.
Schulz queda fora
La designació per a Afers Estrangers de Maas, sense un perfil definit dins el partit, és el resultat de la pugna entre dos pesos pesants a l’SPD. L’actual ministre sortint, Sigmar Gabriel, volia seguir al càrrec, però no s’entén amb qui serà previsiblement la presidenta del partit, Andrea Nahles. El rival de Merkel a les eleccions, Martin Schulz, també aspirava a un càrrec de molta visibilitat, però va haver de renunciar tant a la presidència del partit com a aquest ministeri, un cop consensuat el pacte de coalició, afeblit per l’enfonsament electoral, les tensions internes i una picabaralla amb Gabriel.
Quan dos es barallen acaba guanyant un tercer, es diu a Alemanya. En aquest cas, Maas. O Merkel, que de veure’s al capdavant d’un govern envellit i entre perdedors com Schulz es troba de cop amb algun rostre nou.
Cap dels sis ministres que li envia l’SPD ha estat abans en el ministeri ara atribuït. I hi ha una cara nova, la futura ministra de la Família, Franziska Giffey, de 39 anys, fins ara alcaldessa d’una barriada problemàtica a Berlín (Neuköln) i, a més, nascuda a l’est del país. A l’equip de Merkel, que va créixer a l’antic territori comunista, li faltava un representant d’aquesta empobrida part d’Alemanya. L’SPD li ha resolt la papereta.
Per altra banda, entre els sis ministres que aporta a l’executiu la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, només una, la de Defensa, Ursula von der Leyen, ocupava ja aquest càrrec. També la CDU respecta en els seus sis ministre la paritat.
Qui se surt de la norma és la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el tradicionalista i dretà partit agermanat amb la CDU, que aporta al gabinet tres homes, del total de tres ministres que li corresponen. I enviarà com a ministre d’Interior Horst Seehofer, maldecap continuat per a Merkel en l’anterior legislatura amb les seves exigències de tancar la porta als refugiats.
La cancellera Angela Merkel tindrà un govern menys continuista del que es temia gràcies a les incorporacions del Partit Socialdemòcrata (SPD). La llista de sis ministres socialdemòcrates va cenyir-se a la paritat de gènere (tres homes i tres dones) i a les veus que reclamaven renovació, dins del possible. El nou ministre d’Afers Estrangers serà Heiko Maas, fins ara titular de Justícia i un combatent contra la ultradreta. A Finances hi anirà Olaf Scholz, ministre del Treball a la primera legislatura de Merkel i representant de l’ala centrista i assumible pel bloc conservador de la cancellera per a un departament que fins ara defensava l’austeritat com a dogma.
Scholz succeirà l’apòstol de l’estalvi, Wolfgang Schäuble, ara president del Parlament (Bundestag), amb la intenció de trencar progressivament l’objectiu d’endeutament zero. La principal preocupació dels alemanys no és ni el terrorisme ni l’atur, sinó la por de viure en la misèria quan els arribi la jubilació. Així, doncs, ha arribat l’hora d’obrir l’aixeta de la despesa pública, diuen a l’SPD, un partit necessitat de recuperar la bandera de la justícia social si no vol aprofundir en uns mínims històrics a les urnes (20,5% a les generals del setembre) i pronòstics encara més negres als sondeigs.
Schulz queda fora
La designació per a Afers Estrangers de Maas, sense un perfil definit dins el partit, és el resultat de la pugna entre dos pesos pesants a l’SPD. L’actual ministre sortint, Sigmar Gabriel, volia seguir al càrrec, però no s’entén amb qui serà previsiblement la presidenta del partit, Andrea Nahles. El rival de Merkel a les eleccions, Martin Schulz, també aspirava a un càrrec de molta visibilitat, però va haver de renunciar tant a la presidència del partit com a aquest ministeri, un cop consensuat el pacte de coalició, afeblit per l’enfonsament electoral, les tensions internes i una picabaralla amb Gabriel.
Quan dos es barallen acaba guanyant un tercer, es diu a Alemanya. En aquest cas, Maas. O Merkel, que de veure’s al capdavant d’un govern envellit i entre perdedors com Schulz es troba de cop amb algun rostre nou.
Cap dels sis ministres que li envia l’SPD ha estat abans en el ministeri ara atribuït. I hi ha una cara nova, la futura ministra de la Família, Franziska Giffey, de 39 anys, fins ara alcaldessa d’una barriada problemàtica a Berlín (Neuköln) i, a més, nascuda a l’est del país. A l’equip de Merkel, que va créixer a l’antic territori comunista, li faltava un representant d’aquesta empobrida part d’Alemanya. L’SPD li ha resolt la papereta.
Per altra banda, entre els sis ministres que aporta a l’executiu la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, només una, la de Defensa, Ursula von der Leyen, ocupava ja aquest càrrec. També la CDU respecta en els seus sis ministre la paritat.
Qui se surt de la norma és la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el tradicionalista i dretà partit agermanat amb la CDU, que aporta al gabinet tres homes, del total de tres ministres que li corresponen. I enviarà com a ministre d’Interior Horst Seehofer, maldecap continuat per a Merkel en l’anterior legislatura amb les seves exigències de tancar la porta als refugiats.