Merkel insta el nou govern a “no perdre més temps”
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Demà dimecres és el dia marcat perquè Angela Merkel, per fi, engegui el que serà el seu quart mandat com a cancellera. Gairebé sis mesos després de les eleccions del 24 de setembre, se sotmetrà a la sessió d’investidura, que teòricament ha d’aconseguir sense problemes. La suma d’escons entre el seu bloc conservador i els socialdemòcrates del vicecanceller i ministre de Finances, Olaf Scholz, els dona 44 escons d’avantatge sobre l’oposició –Verds, liberals, Esquerra i la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD).
Tant Merkel, com Scholz i el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, van signar ahir el pacte amb ferms propòsits de posar-se a treballar sense més pèrdua de temps i convençuts que l’acord de coalició que tant ha costat d’aconseguir aguantarà tota la legislatura. “No podem perdre el temps. Europa i Alemanya esperen”, va insistir la cancellera. Demà a la tarda, un cop superada la investidura, tindrà lloc el primer Consell de Ministres. Podria ser que aquesta mateixa setmana viatgés a París per trobar-se amb el president Emmanuel Macron, disposada a consensuar una línia comuna per a l’estabilització de la zona euro. Més o menys com sempre ha fet l’eix francoalemany, però ara amb el repte de no deixar que sigui París qui marqui la pauta, com ha passat en aquests sis mesos d’estancament polític a Berlín.
Alemanya vol recuperar el domini sobre els socis europeus. I, a més, ha de posar-se a treballar per “donar resposta” als problemes reals del ciutadà. És a dir, per fer front als populismes –en aquest cas a la ultradretà– que erosionen els grans partits tradicionals amb les seves receptes fàcils a problemes complexos. Per exemple, la creixent precarietat laboral i social a Alemanya. “Hem de fer que el benestar amb què s’identifica Alemanya arribi a tots els ciutadans”, va admetre Merkel.
Els reptes europeus tenen un recorregut identificable: la primera reunió amb Macron en aquesta quarta legislatura de Merkel i el calendari de cimeres europees o trobades bilaterals que aniran a continuació. Els reptes interns són més complexos d’enllestir i estan condicionats a la pugna dels dos socis de Merkel, els socialdemòcrates de Scholz i els bavaresos de Seehofer. La CSU de Baviera està ja immersa en la seva pròpia guerra amb la ultradretana AfD, partit emergent al seu pròsper land, on hi ha eleccions regionals a la tardor.
Repte socialdemòcrata
Els socialdemòcrates de Scholz han de retrobar el perfil de la justícia social, enmig del procés de renovació interna que estan obligats a enllestir, si no volen caure –com tants altres partits germans europeus– en la irrellevància política. Scholz és el líder interí, després de la dimissió de l’exrival de Merkel a les generals, Martin Schulz. A l’abril ha d’elegir-se la nova presidència, deslligada de les tasques de govern, i amb una dona, Andrea Nahles, com a única candidata al càrrec.
Demà dimecres és el dia marcat perquè Angela Merkel, per fi, engegui el que serà el seu quart mandat com a cancellera. Gairebé sis mesos després de les eleccions del 24 de setembre, se sotmetrà a la sessió d’investidura, que teòricament ha d’aconseguir sense problemes. La suma d’escons entre el seu bloc conservador i els socialdemòcrates del vicecanceller i ministre de Finances, Olaf Scholz, els dona 44 escons d’avantatge sobre l’oposició –Verds, liberals, Esquerra i la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD).
Tant Merkel, com Scholz i el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, van signar ahir el pacte amb ferms propòsits de posar-se a treballar sense més pèrdua de temps i convençuts que l’acord de coalició que tant ha costat d’aconseguir aguantarà tota la legislatura. “No podem perdre el temps. Europa i Alemanya esperen”, va insistir la cancellera. Demà a la tarda, un cop superada la investidura, tindrà lloc el primer Consell de Ministres. Podria ser que aquesta mateixa setmana viatgés a París per trobar-se amb el president Emmanuel Macron, disposada a consensuar una línia comuna per a l’estabilització de la zona euro. Més o menys com sempre ha fet l’eix francoalemany, però ara amb el repte de no deixar que sigui París qui marqui la pauta, com ha passat en aquests sis mesos d’estancament polític a Berlín.
Alemanya vol recuperar el domini sobre els socis europeus. I, a més, ha de posar-se a treballar per “donar resposta” als problemes reals del ciutadà. És a dir, per fer front als populismes –en aquest cas a la ultradretà– que erosionen els grans partits tradicionals amb les seves receptes fàcils a problemes complexos. Per exemple, la creixent precarietat laboral i social a Alemanya. “Hem de fer que el benestar amb què s’identifica Alemanya arribi a tots els ciutadans”, va admetre Merkel.
Els reptes europeus tenen un recorregut identificable: la primera reunió amb Macron en aquesta quarta legislatura de Merkel i el calendari de cimeres europees o trobades bilaterals que aniran a continuació. Els reptes interns són més complexos d’enllestir i estan condicionats a la pugna dels dos socis de Merkel, els socialdemòcrates de Scholz i els bavaresos de Seehofer. La CSU de Baviera està ja immersa en la seva pròpia guerra amb la ultradretana AfD, partit emergent al seu pròsper land, on hi ha eleccions regionals a la tardor.
Repte socialdemòcrata
Els socialdemòcrates de Scholz han de retrobar el perfil de la justícia social, enmig del procés de renovació interna que estan obligats a enllestir, si no volen caure –com tants altres partits germans europeus– en la irrellevància política. Scholz és el líder interí, després de la dimissió de l’exrival de Merkel a les generals, Martin Schulz. A l’abril ha d’elegir-se la nova presidència, deslligada de les tasques de govern, i amb una dona, Andrea Nahles, com a única candidata al càrrec.