Merkel “retira” el polèmic cap de l’espionatge intern
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Hans-Georg Maassen, cap dels serveis d’espionatge alemany, va rebre ahir una “puntada de peu cap amunt” en forma de relleu del seu càrrec per passar a una secretaria d’estat d’Interior, el ministeri que dirigeix el bavarès Horst Seehofer, que mantenia el seu suport a Maassen enmig de la tempesta desfermada per unes declaracions en què aquest posava en dubte les recents “caceres d’estrangers” dels neonazis a l’est alemany.
Angela Merkel va enfilar per la via del mig, entre les exigències de destitució dels socis socialdemòcrates i el perill que suposava per a la salut de la seva coalició una altra confrontació amb Seehofer, exponent de la crítica persistent dins el bloc conservador de la cancellera.
Maassen era a la corda fluixa arran d’unes declaracions al diari sensacionalista Bild en què qüestionava les “caceres d’estrangers” captades per vídeos a Chemnitz, el dia en què 800 neonazis van sortir al carrer disposats a “netejar” la ciutat d’immigrants. El detonant va ser la mort d’un alemany –un fuster d’origen cubà– a ganivetades, la matinada del 26 d’agost.
Els neonazis es van mobilitzar en qüestió d’unes hores, en difondre’s a través de les xarxes socials que els autors de la mort eren dos refugiats. No va ser fins l’endemà, un dilluns, que la policia va confirmar la detenció d’un sirià i un iraquià. Ahir mateix va sortir en llibertat l’iraquià, de qui el seu advocat sosté que ni era al llocs dels fets.
La investigació va per un cantó; les mobilitzacions neonazis, per un altre, tant a Chemnitz com a altres ciutats de l’est del país, per casos semblants o per mimetisme. I el cas de Maassen ha continuat també el seu propi camí, enmig d’una crisi de la gran coalició que semblava que podia fer saltar pels aires l’aliança de govern de Merkel.
Maassen tenia el suport del líder dels conservadors bavaresos i ministre d’Interior, Seehofer. Els socialdemòcrates no afluixaven la pressió. I Merkel necessitava una de les seves solucions de compromís, ni que sigui el que a Alemanya s’anomena un “compromís podrit”.
La coalició acumula així una ferida més, a punt de complir-se un any de les eleccions generals –el 24 de setembre del 2017– que van donar a la cancellera una victòria marcada per la feblesa política i l’arribada al Bundestag (cambra baixa del Parlament) de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Merkel va trigar sis mesos més a tenir lligat un pacte de coalició amb concessions als socialdemòcrates, que inicialment volien anar a l’oposició.
La feblesa continua. I a mitjan octubre hi ha eleccions a Baviera, on es pronostica una forta pèrdua de vots per a la Unió Socialcristiana bavaresa (CSU) de Seehofer, que durant dècades ha dominat la política del land més tradicionalista i conservador d’Alemanya. Segons quina sigui la dimensió del cataclisme, Seehofer caurà, com a líder del partit i, per extensió, com a ministre.
Hans-Georg Maassen, cap dels serveis d’espionatge alemany, va rebre ahir una “puntada de peu cap amunt” en forma de relleu del seu càrrec per passar a una secretaria d’estat d’Interior, el ministeri que dirigeix el bavarès Horst Seehofer, que mantenia el seu suport a Maassen enmig de la tempesta desfermada per unes declaracions en què aquest posava en dubte les recents “caceres d’estrangers” dels neonazis a l’est alemany.
Angela Merkel va enfilar per la via del mig, entre les exigències de destitució dels socis socialdemòcrates i el perill que suposava per a la salut de la seva coalició una altra confrontació amb Seehofer, exponent de la crítica persistent dins el bloc conservador de la cancellera.
Maassen era a la corda fluixa arran d’unes declaracions al diari sensacionalista Bild en què qüestionava les “caceres d’estrangers” captades per vídeos a Chemnitz, el dia en què 800 neonazis van sortir al carrer disposats a “netejar” la ciutat d’immigrants. El detonant va ser la mort d’un alemany –un fuster d’origen cubà– a ganivetades, la matinada del 26 d’agost.
Els neonazis es van mobilitzar en qüestió d’unes hores, en difondre’s a través de les xarxes socials que els autors de la mort eren dos refugiats. No va ser fins l’endemà, un dilluns, que la policia va confirmar la detenció d’un sirià i un iraquià. Ahir mateix va sortir en llibertat l’iraquià, de qui el seu advocat sosté que ni era al llocs dels fets.
La investigació va per un cantó; les mobilitzacions neonazis, per un altre, tant a Chemnitz com a altres ciutats de l’est del país, per casos semblants o per mimetisme. I el cas de Maassen ha continuat també el seu propi camí, enmig d’una crisi de la gran coalició que semblava que podia fer saltar pels aires l’aliança de govern de Merkel.
Maassen tenia el suport del líder dels conservadors bavaresos i ministre d’Interior, Seehofer. Els socialdemòcrates no afluixaven la pressió. I Merkel necessitava una de les seves solucions de compromís, ni que sigui el que a Alemanya s’anomena un “compromís podrit”.
La coalició acumula així una ferida més, a punt de complir-se un any de les eleccions generals –el 24 de setembre del 2017– que van donar a la cancellera una victòria marcada per la feblesa política i l’arribada al Bundestag (cambra baixa del Parlament) de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Merkel va trigar sis mesos més a tenir lligat un pacte de coalició amb concessions als socialdemòcrates, que inicialment volien anar a l’oposició.
La feblesa continua. I a mitjan octubre hi ha eleccions a Baviera, on es pronostica una forta pèrdua de vots per a la Unió Socialcristiana bavaresa (CSU) de Seehofer, que durant dècades ha dominat la política del land més tradicionalista i conservador d’Alemanya. Segons quina sigui la dimensió del cataclisme, Seehofer caurà, com a líder del partit i, per extensió, com a ministre.