miércoles, 22 de mayo de 2019

Malos modos ibicencos



Els ultres pressionen Kurz




El futur polític de Sebas­tian Kurz, el can­ce­ller austríac que va arri­bar al poder amb els vots de la ultra­dreta, con­ti­nua amenaçat per qui fins dilluns eren els seus ali­ats, ara defe­nes­trats com a socis de govern per un escàndol de cor­rupció. La intenció del cap del govern con­ser­va­dor és con­ti­nuar en fun­ci­ons fins a les elec­ci­ons anti­ci­pa­des, el pro­per setem­bre, amb un equip de tecnòcra­tes que ocu­pin les vacants dei­xa­des pels cinc minis­tres de l’ultra FPÖ, després de tren­car-se la coa­lició de govern for­mada un any i mig abans.
Però l’exti­tu­lar de l’Inte­rior Her­bert Kickl va dei­xar clar ahir que el seu par­tit votarà en con­tra de Kurz en la moció de cen­sura par­la­mentària impul­sada per un par­tit opo­si­tor mino­ri­tari –Jetzt–, dilluns vinent. “Seria una ingenuïtat ima­gi­nar-se que, després que ens hagi reti­rat la con­fiança com a socis de govern, nosal­tres no des­confiéssim de Kurz”, va dir Kickl, con­si­de­rat l’home fort de l’FPÖ i repre­sen­tant de la seva ala més dura.
La situ­ació a Viena és d’abso­luta incer­tesa, enmig de la crisi política des­fer­mada diven­dres pas­sat i mate­ri­a­lit­zada en diver­ses fases: pri­mer va haver de dei­xar el govern el vice­can­ce­ller Heinz-Chis­tian Strache, que va dimi­tir del seu càrrec a l’exe­cu­tiu i també com a líder de l’FPÖ, en difon­dre la premsa ale­ma­nya un vídeo, enre­gis­trat el 2017 en una casa d’Eivissa, on pro­me­tia con­trac­tes públics a una falsa milionària russa a canvi d’ajut a la seva cam­pa­nya.
L’FPÖ va que­dar tocat, però no resig­nat a abai­xar el cap mal­grat les peno­ses imat­ges del vídeo, un parany d’auto­ria no acla­rida. A la dimissió de Strache va seguir, dilluns, l’exigència del can­ce­ller Kurz al minis­tre de l’Inte­rior Kickl de dei­xar el govern, amb l’argu­ment que quan es va gra­var el vídeo ell era secre­tari gene­ral de l’FPÖ i res­pon­sa­ble de les finan­ces de la for­mació ultra­dre­tana. Kickl va ser des­tituït, però no va mar­xar sol, sinó que es va endur amb ell els altres minis­tres del seu par­tit.
El propòsit de Kurz d’“alli­be­rar-se” dels ultres i dema­nar de nou el vot ciu­tadà, des de la posició de can­ce­ller en fun­ci­ons, queda supe­di­tat al vot par­la­men­tari, que tindrà lloc l’endemà de les elec­ci­ons euro­pees. L’FPÖ i una part de l’opo­sició vota­ran en con­tra. No queda clar si soci­al­demòcra­tes –antics socis de govern en ante­ri­ors coa­li­ci­ons– o libe­rals res­pon­dran posi­ti­va­ment a la demanda del can­ce­ller de ser “res­pon­sa­bles” i dei­xar arri­bar als comi­cis el nou equip, repo­blat amb tecnòcra­tes.
Tant Kurz com el pre­si­dent del país, l’eco­lo­gista Ale­xan­der van der Bellen, dema­nen cohesió als par­tits esta­blerts. El Par­tit Popu­lar del can­ce­ller té 61 dipu­tats al Par­la­ment, on la majo­ria són els 92 escons. La segona força són els soci­al­demòcra­tes, amb 52 llocs, un més que l’ultra­dretà FPÖ.