Els ultres pressionen Kurz
El futur polític de Sebastian Kurz, el canceller austríac que va arribar al poder amb els vots de la ultradreta, continua amenaçat per qui fins dilluns eren els seus aliats, ara defenestrats com a socis de govern per un escàndol de corrupció. La intenció del cap del govern conservador és continuar en funcions fins a les eleccions anticipades, el proper setembre, amb un equip de tecnòcrates que ocupin les vacants deixades pels cinc ministres de l’ultra FPÖ, després de trencar-se la coalició de govern formada un any i mig abans.
Però l’extitular de l’Interior Herbert Kickl va deixar clar ahir que el seu partit votarà en contra de Kurz en la moció de censura parlamentària impulsada per un partit opositor minoritari –Jetzt–, dilluns vinent. “Seria una ingenuïtat imaginar-se que, després que ens hagi retirat la confiança com a socis de govern, nosaltres no desconfiéssim de Kurz”, va dir Kickl, considerat l’home fort de l’FPÖ i representant de la seva ala més dura.
La situació a Viena és d’absoluta incertesa, enmig de la crisi política desfermada divendres passat i materialitzada en diverses fases: primer va haver de deixar el govern el vicecanceller Heinz-Chistian Strache, que va dimitir del seu càrrec a l’executiu i també com a líder de l’FPÖ, en difondre la premsa alemanya un vídeo, enregistrat el 2017 en una casa d’Eivissa, on prometia contractes públics a una falsa milionària russa a canvi d’ajut a la seva campanya.
L’FPÖ va quedar tocat, però no resignat a abaixar el cap malgrat les penoses imatges del vídeo, un parany d’autoria no aclarida. A la dimissió de Strache va seguir, dilluns, l’exigència del canceller Kurz al ministre de l’Interior Kickl de deixar el govern, amb l’argument que quan es va gravar el vídeo ell era secretari general de l’FPÖ i responsable de les finances de la formació ultradretana. Kickl va ser destituït, però no va marxar sol, sinó que es va endur amb ell els altres ministres del seu partit.
El propòsit de Kurz d’“alliberar-se” dels ultres i demanar de nou el vot ciutadà, des de la posició de canceller en funcions, queda supeditat al vot parlamentari, que tindrà lloc l’endemà de les eleccions europees. L’FPÖ i una part de l’oposició votaran en contra. No queda clar si socialdemòcrates –antics socis de govern en anteriors coalicions– o liberals respondran positivament a la demanda del canceller de ser “responsables” i deixar arribar als comicis el nou equip, repoblat amb tecnòcrates.
Tant Kurz com el president del país, l’ecologista Alexander van der Bellen, demanen cohesió als partits establerts. El Partit Popular del canceller té 61 diputats al Parlament, on la majoria són els 92 escons. La segona força són els socialdemòcrates, amb 52 llocs, un més que l’ultradretà FPÖ.