La ultradreta abandona la coalició a Àustria
No és fàcil desfer-se dels ultres un cop se’ls ha obert la porta al poder, com va palesar ahir el canceller austríac, el conservador Sebastian Kurz. El cap del govern de Viena va haver de tirar pel dret i acomiadar el ministre de l’Interior, l’ultradretà Herbet Kickl, malgrat les amenaces des de les files radicals de deixar-lo sol fins a les eleccions anticipades, el setembre vinent.
La reacció del partit ultradretà no es va fer esperar i solament uns quants minuts després de l’anunci de destitució, la resta de ministres del FPÖ al govern van anunciar l’abandonament de la coalició amb Kurz, en protesta per la destitució del seu company de files. Concretament, han dimitit quatre ministres: els de Defensa, Transports, Sanitat i Exteriors. Les seves carteres les assumiran alts funcionaris o experts, segons havia previst ja Kurz abans de la destitució del seu ministre de l’Interior. La coalició del FPÖ i el Partit Popular ha durat dos anys.
L’acomiadament de Kickl segueix a la dimissió dissabte de Heinz-Christian Strache, vicecanceller i cap del partit ultradretà l’FPÖ, enmig de l’escàndol desfermat per un vídeo on oferia contractes públics a una falsa multimilionària russa. “Normalment, els ministres es mantenen al càrrec en funcions fins que pren jurament el nou govern”, havia afirmat a primera hora del matí Kickl. La seva idea era continuar al govern, amb els seus companys de partit. Un risc impossible d’assumir per Kurz, enmig del terratrèmol desfermat per la difusió de les imatges de Strache, clarament borratxo, a una casa d’Eivissa i prometent tota mena de favors a la teòrica neboda d’un oligarca rus a canvi d’ajut en campanya.
El FPÖ és un dels partits ultradretans més arrelats d’Europa dins aquest espectre radical i ha quedat totalment descol·locat amb el cop sofert. A una setmana de les eleccions europees, és una bufetada per a tota la família ultra del bloc comunitari. No obstant això, els ultres austríacs pretenien plantar cara a la determinació de Kurz de desprendre’s del ministre de l’Interior. Kickl era secretari general del partit en el moment de la gravació d’Eivissa, el 2017, uns mesos abans de les eleccions generals austríaques que van convertir els ultres en socis de govern de Kurz. Un any abans, l’FPÖ havia segellat la seva aliança amb Rússia Unida, el partit del president Vladímir Putin.
El vídeo eivissenc que ha enfonsat l’FPÖ era un parany. No demostra una trama russa real, però sí la manca d’escrúpols de Strache a l’hora d’assegurar-se ajuts per a la seva campanya electoral. Els vincles amb el partit de Putin sí que ho són, de reals, i de fa temps preocupen els socis de la UE. Que Kickl, qui fins ahir controlava els serveis secrets interns, pogués transferir dades a Moscou preocupava els socis europeus. A la pràctica, els serveis d’espionatge austríacs feia mesos que estaven aïllats de la intel·ligència europea.
Àustria ha quedat abocada a la incertesa política almenys fins a les eleccions anticipades, que segons va anunciar el president del país, l’ecologista Alexander Van der Bellen, s’han de fer “tan aviat com sigui possible”. Les eleccions podrien tenir lloc a principis de setembre, segons els càlculs del president, qui enmig de la crisi s’ha comportat com un aliat seré per a Kurz. El cap de govern està afeblit enmig de la tempesta política. Però molt pitjor hauria estat per ell continuar unit als ultres, sota l’impacte d’unes imatges vergonyants que han donat la volta al món.