Fuego amigo

Els ultres holandesos volen la ‘pole position’ 

Thierry Baudet i Derk Jan Eppink, de l’ultradretà FvD, líder en les europees, en l’acte de fi de campanya, a Rotterdam EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Thi­erry Bau­det, la nova estre­lla del popu­lisme dretà holandès, juga fort en les elec­ci­ons euro­pees. Després d’haver con­ver­tit el seu nou par­tit, Fòrum per la Democràcia (FvD), en la pri­mera força del Senat holandès, en les elec­ci­ons pro­vin­ci­als del març pas­sat, ara vol que­dar de nou per damunt dels libe­rals del pri­mer minis­tre, Mark Rutte. I, per extensió, per davant de qui 40 anys va ser el ros­tre de la dreta popu­lista al seu país, Geert Wil­ders, el líder del Par­tit de la Lli­ber­tat (PVV).

Bau­det, de 36 anys i més pro­per al movi­ment dels iden­ti­ta­ris hips­ter que del neo­na­zisme, va esca­lar del pràcti­ca­ment no-res par­la­men­tari a la posició de noi ter­ri­ble al Senat gràcies al 14% obtin­gut en les pro­vin­ci­als, uns comi­cis fins ales­ho­res amb poca trans­cendència, si més no a escala inter­na­ci­o­nal. L’extrema frag­men­tació de l’espec­tre par­la­men­tari del seu país i la feblesa dels par­tits tra­di­ci­o­nals va pos­si­bi­li­tar aquesta embran­zida. Ara vol repe­tir la pole posi­tion en les euro­pees que el seu país cele­bra avui, i dei­xar així com un par­tit del pas­sat la com­petència que lidera Wil­ders, l’aliat de la família ultra­dre­tana clàssica euro­pea.

Ningú no hau­ria ima­gi­nat fa uns pocs anys que en un país com el seu, de tra­dició euro­pe­ista, pogués arre­lar un par­tit que demana el Nexit –adap­tació del Bre­xit a la ter­mi­no­lo­gia neer­lan­desa o dels Països Bai­xos.

Per Bau­det, la UE és un caos i una ver­go­nya, que ha malmès la soci­e­tat del benes­tar de països com el seu amb la política de fron­te­res ober­tes. Un 72% dels seus com­pa­tri­o­tes volen que­dar-se a la UE. Però amb per­cen­tat­ges com els que acon­se­gueix el seu par­tit en té prou per anar de “ven­ce­dor” en uns temps en què els ultres obte­nen la màxima pan­ta­lla mediàtica, amb resul­tats molt per sota del que en ter­mes estric­tes vol dir repre­sen­tar la majo­ria.

Rutte ho té difícil i la resta dels par­tits esta­blerts euro­peus també. Però un nou èxit elec­to­ral per a Bau­det tam­poc no encaixa en el plans de Wil­ders, el dis­curs euro­escèptic del qual ha per­dut força. Tots dos pre­te­nen lide­rar l’“alli­be­ra­ment” d’Holanda res­pecte de les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees i tor­nar la sobi­ra­nia als esta­ments del poder naci­o­nal. Però només un dels dos pot assu­mir aquest lide­ratge.

Les euro­pees són un nou epi­sodi en la pugna pel lide­ratge ultra entre el nou­vin­gut Bau­det i un Wil­ders una mica enve­llit, en un país fun­da­ci­o­nal i per tant refe­rent dins la UE, però amb pocs escons dins l’euro­cam­bra.