Merkel vuelve a sus raíces, el bosque del este ajeno a su carrera política
viernes, 10 de septiembre de 2021
Templin
miércoles, 8 de septiembre de 2021
Lamparón final
La caída en los sondeos de Laschet estropea el adiós cum laude de Merkel
| ||
sábado, 4 de septiembre de 2021
De Kohl a nuestros días
Laschet alienta el miedo a un bloque "supeditado" a La Izquierda
Gemma Casadevall
![]() |
| Foto @gemmacasa |
Potsdam (Alemania), 4 sep (EFE).- El candidato conservador a la Cancillería, Armin Laschet, llevó hoy su campaña al este del país, basada en la advertencia de que el favorito de los sondeos, el socialdemócrata Olaf Scholz, no excluye pactar con La Izquierda post-comunista, incompatible con la política exterior de la Alemania actual.
"¿Aceptará o no un ministro de La Izquierda Scholz si llega a la cancillería? ¿Por qué no es capaz de responder a esa pregunta con un sí o un no?", apuntó Laschet, ante los delegados de su Unión Cristianodemócrata (CDU) en Brandeburgo, el "Land" que envuelve Berlín.
"Nuestra situación no es fácil, lo sé. Pero también sé que defenderemos la Cancillería", prosiguió, entre las ovaciones de sus correligionarios.
Su bloque, formado por la CDU y la Unión Socialcristiana (CSU) de Baviera, ocupa la segunda posición en los sondeos ante las generales del 26 de septiembre. El "Politbarometer" de la televisión pública ZDF le pronostica un 22 %, frente al 25 % de Scholz.
Dramática para él es su valoración como candidato: un 70 % ve a Scholz, vicecanciller y ministro de Finanzas, más capacitado para ser canciller; apenas un 25 % se decanta por Laschet, líder del partido de Angela Merkel y su teórico sucesor natural.
La no exclusión de La Izquierda se ha convertido en puntal de su campaña. Merkel, quien se mantiene al margen de la campaña, rechazó esta semana que Scholz represente una forma de continuismo -como suele presentarse, en tanto que vicecanciller- precisamente por no descartar a La Izquierda.
Los conservadores rechazan "categóricamente toda cooperación o diálogo" con la ultraderecha, recordó Laschet. En cambio, los socialdemócratas no lo hacen con ese partido, socio en varios Ejecutivos regionales, entre ellos Berlín.
Laschet niega que pretenda relanzar el fantasma de los "Rote Socke" -"calcetines rojos", como se denominó a los miembros del régimen germano-oriental-. Se trata de recordar el rechazo a la OTAN de La Izquierda y su "falta de respeto" al ejército alemán que, dijo, "tan heroicamente" ha evacuado "a cuantos afganos en peligro" ha podido sacar de Kabul.
HERIDAS DEL PASADO Y ABISMOS DEL PRESENTE
"Scholz está inmerso en el charco de la corrupción", afirma su candidata local, Saskia Ludwig. Incide así en el fraude masivo de resultados en la empresa de trasacciones digitales Wirecard, cuya quiebra manchó a Finanzas, que no supervisó como debería.
Wirecard es una de las sombras que pesan sobre la gestión de Scholz.
Potsdam, capital del "Land", era lugar propicio para las advertencias contra un bloque izquierdista, además de ser una ciudad clave en las elecciones generales. Es el distrito electoral tanto de Scholz como de la verde Annalena Baerbock, la tercera en los sondeos con un 17 %.
Es bastión tradicional de la socialdemocracia y lo fue de La Izquierda. Laschet y su equipo han recuperado las alertas contra el postcomunismo, cuyo resurgir fue la bestia negra de la política alemana en los años siguientes a la reunificación.
El entonces canciller Helmut Kohl la convirtió en enemigo número uno de la democracia en esa mitad del país. Merkel, crecida en el este, ha mantenido esa posición.
La Izquierda está de capa caída. Los sondeos la sitúan entre el 7 y el 6 % a escala nacional -en 2017 obtuvo un 9,2 %. Pero podría ser el puntal de un tripartido con SPD y Verdes, una de las coaliciones matemáticamente posibles, según los sondeos. Los recelos contra esa formación, surgida de la fusión entre el post-comunismo del este y la disidencia socialdemócrata de Oskar Lafontaine, persisten también en el SPD y en los Verdes.
El SPD no ha superado el desgarro provocado por la escisión de Lafontaine -expresidente del partido y ministro de Finanzas en la primera fase del gobierno roji-verde de Gerhard Schröder (1998-2005)-.
A las heridas recientes -o las históricas, derivadas de la fusión forzada de la socialdemocracia con el Partido Comunista bajo el régimen germano-oriental- se unen los abismos actuales en política exterior.
Scholz ha descartado colaborar con todo partido que no exprese su claro compromiso con la OTAN y otras líneas maestras de la política exterior alemana. Pero no ha mencionado de forma explícita a La Izquierda. EFE gc/rml
lunes, 30 de agosto de 2021
El clon socialdemócrata
El socialdemòcrata Scholz copia Merkel en la cursa a la cancelleria
La retirada de l’Afganistan ha estat “un desastre per a Occident i per al govern alemany”, segons Armin Laschet, el candidat conservador a succeir la seva companya de partit, Angela Merkel. Alemanya ha d’enfortir la seva política de seguretat i defensa, segons el socialdemòcrata Olaf Scholz, ministre de Finances i vicecanceller en l’actual coalició. I uns i altres, conservadors i socialdemòcrates, van rebutjar les demandes de l’oposició d’accelerar l’evacuació dels col·laboradors locals i les seves famílies quan encara era possible, segons va recordar l’aspirant d’Els Verds, Annalena Baerbock.
Els tres candidats amb possibilitats de succeir Merkel en les eleccions generals del setembre van protagonitzar ahir un primer debat a la televisió marcat pels intents desesperats de Laschet per mostrar contundència; els de Scholz, per no cometre errors, i els de Baerbock, per mantenir-se en el combat. L’Afganistan va ser el tema d’arrencada, i es va seguir amb la lluita contra la pandèmia –tots tres van coincidir que no caldria noves restriccions dràstiques– i, d’aquí, a la crisi climàtica i la política familiar, entre enfrontaments directes entre Laschet i Baerbock, mentre Scholz responia només quan se li preguntava. La seva estratègia consisteix a no cometre errors. I, de moment, li funciona. La intenció de vot s’ha disparat a favor seu. Fa una setmana, els sondejos més favorables el col·locaven empatat en un 22% amb Laschet. Entre dimecres i ahir, s’ha situat entre un i dos punts per sobre del conservador. Els Verds van per sota, entre el 18% i el 16%. Van tan de caiguda que no es descarta que els treguin del tercer lloc els liberals, actualment quatre punts per sota dels ecologistes.
El debat a tres –o Triell, com en diuen en alemany, ja que s’hi enfronten tres contrincants– és el primer en aquest format de la televisió alemanya. Fins ara, sempre havien estat entre els candidats de les dues grans formacions. S’hi va incorporar el tercer quan semblava que Baerbock tenia possibilitats d’accedir al càrrec, cosa que hauria trencat la tradicional alternança entre conservadors i socialdemòcrates
Baerbock, que fa uns mesos liderava la intenció de vot, ha quedat descartada per un seguit d’errors personals. Ni el fet que l’emergència climàtica figuri entre les principals preocupacions del ciutadà, en aquest estiu d’inundacions catastròfiques, l’ha ajudat a remuntar.
A Scholz li ha passat el contrari. Des de fa mesos superava Laschet i Baerbock en valoració personal, però semblava condemnat al tercer lloc per la feblesa del seu partit des que Merkel és al poder. De cop ha capgirat la situació en presentar-se com a “continuador” de la cancellera, tot i representar el partit rival. L’ajuda la seva funció de vicecanceller i el tarannà moderat. El que en altres països seria un líder de perfil baix, a Alemanya es veu com un polític assenyat, que no comet errors ni insulta els rivals.
viernes, 27 de agosto de 2021
La Raute de Scholz
| |||
martes, 24 de agosto de 2021
Otra crisis importada
Polònia construirà un mur fronterer amb Bielorússia
Polònia vol el seu propi mur fronterer per als 418 quilòmetres que la separen de la Bielorússia d’Aleksandr Lukaixenko. Un mes després que Lituània comencés a “militaritzar” la seva frontera amb l’anomenada última dictadura europea, Varsòvia intenta protegir-se del que, com els seus veïns bàltics, qualifiquen de “guerra migratòria” engegada des de Minsk, la capital bielorussa. Tot arrenca de l’asil concedit per Lituània als líders opositors al règim de Lukaixenko. La més destacada és Svetlana Tikhanóvskaia, exiliada a aquest país des de fa més d’un any, arran de les eleccions denunciades com a fraudulentes amb què Lukaixenko va voler eternitzar el seu poder. Ella i uns quants dissidents més han convertit aquest país bàltic en la base d’operacions des d’on estenen la seva acció internacional contra el règim bielorús. Lituània, amb 679 quilòmetres de frontera amb Bielorússia, va experimentar el que ha denunciat com a “guerra migratòria” a mitjans de juliol. De cop, arribaven al país, afavorits per l’alliberament de visats des de Bielorússia, un nombre creixent de migrants iraquians, afganesos i de països africans. Més de 4.000 en unes quantes setmanes, sis cops més del que seria habitual en aquests passos fronterers, generalment poc controlats.
A aquesta situació, que Lituània va denunciar a Brussel·les, va afegir-se el desviament cap a Minsk d’un avió comercial on volava un dissident, que va quedar detingut a Minsk. Les tres repúbliques bàltiques –Estònia i Letònia, a més de Lituània– van aixecar la veu i van reclamar sancions més dures de la UE contra Lukaixenko. La resposta d’aquest va ser més i més pressió migratòria a les fronteres, que els països afectats passaven a reforçar amb més i més presència militar.
Polònia, generalment aliada dels bàltics quan es tracta de pressionar contra Minsk o advertir contra Moscou, va entrar a la següent fase amb l’acollida al seu territori de l’atleta bielorussa Kristsina Tsimanuskaia. La velocista va deixar els Jocs Olímpics de Tòquio després de denunciar amenaces i un intent de segrest de Minsk per haver donat suport a la dissidència. El seu rostre va esdevenir el següent símbol de l’oposició, marcada pels lideratges de dones com Tikhanóvskaia.
Varsòvia assegura ara que pateix una pressió inhabitual a la frontera per part d’immigrats empesos pel règim de Lukaixenko. “Aixecarem una frontera sòlida, de dos metres i mig”, escrivia el ministre de Defensa polonès, Mariusz Blaszczak, a través del seu compte a Twitter.
Tant Polònia com Lituània havien defensat polítiques migratòries restrictives molt abans de la “guerra” que atribueixen a Lukaixenko. Varsòvia s’ha tancat a tots els repartiments de refugiats proposats per Brussel·les o per pressions d’Alemanya, el soci europeu que més demandants d’asil ha acollit en les successives crisis migratòries. Ara ho argumenta amb el deure que té de protegir les fronteres exteriors de la UE, una situació que compara amb la que es viu a Itàlia o Grècia.
viernes, 20 de agosto de 2021
Último viaje a Moscú
Merkel cercarà avui amb Putin sortides a la crisi afganesa
D’un líder s’espera que assumeixi la responsabilitat d’allò que ha fet malament el seu equip. I que tot seguit s’arremangui per, si més no, reconduir la situació. Angela Merkel va pronunciar una setmana enrere un mea culpa en admetre els seus “errors” a l’hora d’organitzar la retirada de l’Afganistan.
Ho va fer mentre li queia un primer xàfec al seu ministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Heiko Maas, i a la de Defensa, la conservadora Annegret Kramp-Karrenbauer, per haver engegat tard i malament l’evacuació del seu personal i col·laboradors. No es tracta d’un parell de centenars de persones, sinó d’unes 10.000, atès el pes d’un país que va tenir el segon contingent, després dels EUA, dins la tropa internacional. Merkel serà avui a Moscou per parlar amb Vladímir Putin, figura clau en la cerca de remeis a tants d’errors i de tants serveis secrets occidentals.
Putin i Merkel representen una mena d’hostilitat entre veterans que no es poden veure, però que es reconeixen l’una a l’altre com a imprescindibles. La cancellera ha defensat sempre la necessitat de mantenir obert el diàleg amb Moscou. Fins i tot enmig de la crisi d’Ucraïna o en l’intent d’enverinament del líder opositor Aleksei Navalni, de nou a la presó al seu país, després de ser salvat in extremis en un hospital berlinès. La visita té lloc un any després d’aquell intent d’assassinat –com va definir-ho Merkel–. Havia de centrar-se en el gasoducte rus Nord Stream II, el controvertit projecte que provoca coïssor en alguns socis europeus i, sobretot, a Ucraïna. Merkel volia deixar-ho tancat abans d’acomiadar-se del poder, aprofitant que els EUA han retirat l’amenaça de sanciones contra el gasoducte.
Rerefons electoral
Però el tema oficial de la visita a Moscou de Merkel, que dissabte es desplaçarà a Kíev, ha quedat tapat per l’Afganistan. La cancellera s’ha embrancat des de fa dies en una “iniciativa diplomàtica telefònica” a moltes bandes. Des del president dels EUA, Joe Biden, fins al francès Emmanuel Macron, els dos aliats essencials. A la roda de telefonades bilaterals s’hi va afegir la reunió virtual de ministres d’Exteriors del G-7, demanada per Itàlia.
L’evacuació dels alemanys i col·laboradors afganesos ha pres un cert ritme. El primer avió de repatriació va encendre la indignació, ja que només va transportar set persones. Ara s’ha establert un pont aeri entre Kabul i l’Uzbekistan, on arriben els evacuats per l’exèrcit alemany per continuar tot seguit en aparells de Lufthansa. Més d’un miler de persones havien estat traslladats fora de Kabul fins ahir.
“Portarem a Alemanya tots els col·laboradors i les seves famílies que puguem”, assegurava ahir el ministre de l’Interior, Horst Seehofer. Una cosa són aquests milers d’afganesos cap els quals Alemanya sent una “responsabilitat moral”, en paraules de Seehofer. Una altra, la por entre els partits establerts a una situació com la de la crisi migratòria del 2015, quan Alemanya va rebre un milió de refugiats. A la frase de “ho aconseguirem”, amb què Merkel va expressar la capacitat del país per acollir-los, va seguir l’efervescència de la ultradretana Alternativa per Alemanya, que de partit extraparlamentari va disparar-se al 12,6 % el 2017. Queden cinc setmanes per als comicis i l’Afganistan pot marcar la recta final de campanya.
domingo, 15 de agosto de 2021
Continuismo rival
El socialdemòcrata Scholz, el preferit per succeir Merkel
Olaf Scholz, ministre de Finances i vicecanceller d’Angela Merkel, ha deixat enrere el lloc de tercer en les enquestes, després dels conservadors i verds, i es presenta com el preferit dels alemanys per succeir la cancellera. Un 44% dels electors el veuen en el càrrec que Merkel deixarà vacant. Només un 21% es decanta pel candidat “natural” de la líder alemanya, el conservador Armin Laschet. A la verda Annalena Baerbock tan sols un 16 % la vol en el poder.
Aquestes preferències, reflectides en el sondeig de la televisió pública ZDF, són simbòliques. En la democràcia parlamentària alemanya, el càrrec de canceller no surt del vot directe ciutadà, sinó per elecció del Bundestag (cambra baixa), en aquest cas el que sortirà de les generals del proper 26 de setembre.
Els conservadors de Laschet continuen en primer lloc en intenció de vot, amb un 26 %, mentre que socialdemòcrates i verds van empatats amb el 19%.
Però Scholz ja no és un candidat sense possibilitats, condemnat a ser oposició o soci menor dels verds, en cas de sumar una majoria amb algun tercer soci. La seva posició en Finances –és a dir, al front de les arques públiques–, el seu tarannà moderat i fins i tot semblant a Merkel fan que se’l vegi com a continuador de la cancellera, malgrat ser d’un altre partit. A Laschet se’l veu com un incompetent, sigui davant la pandèmia o les inundacions. Baerbock ha perdut credibilitat per una sèrie d’ensopegades personals i sospites de plagi.
Dissabte, Scholz va arrencar la fase calenta de la seva campanya a Bochum, una ciutat del land de Renània del Nord-Westfàlia, d’on és cap del govern Laschet.
Allà, va fer valdre els enormes recursos financers que ha mobilitzat el seu Ministeri per fer front a la pandèmia –400.000 milions d’euros, fins l’any vinent. I també els que es mobilitzen, ara, per fer front a les destrosses de les inundacions a l’oest del país. “No es pot continuar amb més del mateix davant la catàstrofe deixada per la força de la naturalesa i una crisi climàtica precipitada per l’actuació humana”, va dir. L’elecció de Renània per obrir la campanya és una manera de deixar en evidència els dèficits de Laschet, a qui com a cap del govern regional se li criticava ja manca d’ambició en la lluita contra la crisi climàtica. Scholz vol representar l’experiència de govern. Ho fa des del seu comportament moderat, que a molts alemanys els recorda Merkel, la líder que deixarà el poder després de setze anys de manar sense estridències.
sábado, 14 de agosto de 2021
Camisa blanca en campaña
El socialdemócrata Scholz, a por la Cancillería de Merkel desde territorio rival
Gemma Casadevall
Berlín, 14 ago (EFE).- El candidato socialdemócrata y ministro de Finanzas alemán, Olaf Scholz, entró en la "fase caliente" de la lucha por la Cancillería que dejará Angela Merkel desde su posición de segundo en la coalición de Gobierno y en territorio de su rival conservador, Armin Laschet.
"No podemos mantenernos en el 'sigamos como estamos'. El principio debe ser el de avanzar en la dirección correcta, la de un futuro mejor, el de la cohesión social", clamó Scholz, en el acto de arranque de campaña, en Bochum, ciudad del "Land" de Renania del Norte-Westfalia, cuyo primer ministro es Laschet.
Las inundaciones sufridas por Alemania, "que tantas vidas han costado, que han arrasado casas, talleres, infraestructuras, nos han mostrado la fuerza de la naturaleza y que no se puede seguir haciendo simplemente lo mismo. Hay que hacerlo mejor", continuó, desde uno de los estados federados que sufrieron la devastación.
Para hacer frente a pandemia se movilizaron "enormes recursos financieros", evaluados por el titular de Finanzas en 400.000 millones de euros hasta finales del próximo año. Para afrontar los "grandes desafíos presentes" hay que actuar con los principios de la "cohesión y la solidaridad", algo que para Scholz no se logrará con "otro gobierno bajo liderazgo conservador" ni bajando los impuestos a los ingresos más altos.
Abrir la campaña en Bochum implicaba, de por sí, un desafío directo al bloque conservador, desde un "Land" que fue bastión del Partido Socialdemócrata (SPD) y que ahora gobierna Laschet.
El SPD trata no sólo de ganarse al electorado de ese "Land", el más poblado del país -con 18 millones de habitantes-, sino además dejar en evidencia los deficits del teórico sucesor "natural" de Merkel.
Laschet representa la vía centrista de Merkel, pero no se le identifica como su continuador, ni por talante personal ni en cuanto a capacidad de manejarse ante grandes crisis o desafíos.
El SPD apuesta por Scholz como exponente de "competencia y experiencia", en palabras de la presidenta del SPD, Saskia Esken, quien como el resto de la cúpula del partido arropó a Scholz en Bochum, en un acto al aire libre transmitido a la militancia repartida por otros puntos del país.
"Olaf tiene el respaldo de todo el partido, Laschet siembra dudas entre los suyos", sentenció el secretario general del SPD, Lars Klingbeil, quien suele lanzar este tipo de pullas directas. Scholz es bastante más diplomático, acorde a su perfl moderado y a su papel en la gran coalición.
Laschet fue elegido líder de la Unión Cristianodemócrata (CDU) a principios de año tras imponerse a su ala más derechista. A eso siguió otro pulso frente al primer ministro bávaro, Markus Söder, hasta ser designado candidato del bloque conservador.
En esa decisión influyó que Laschet representaba el "Land" de mayor peso del país. Pero en lugar de ganar posiciones ha ido cayendo en los sondeos.
De entrada no era ya un político bien valorado en el país debido a su errática gestión de la pandemia. Las inundaciones que afectaron su "Land" reabrieron las críticas a su escasa ambición como líder regional en la lucha climática -principal preocupación del ciudadano-.
Pero el peor zarpazo le vino cuando se viralizaron unas imágenes en que aparecía riéndose, mientras el presidente del país, Frank-Walter Steinmeier, expresaba su consternación a los damnificados en una catástrofe con más de 180 víctimas mortales -60 de la cuales en su región-.
Apenas un 21 % de los ciudadanos quiere a Laschet como canciller, frente al 41 % que se decanta por Scholz. En tercera posición cae la verde Annalena Baerbock, con un 16 %.
Esta clasificación es teórica, puesto que en la democracia parlamentaria alemana el canciller no se elige por voto directo ciudadano, sino que surge de la mayoría resultante en el Bundestag (cámara baja).
El bloque conservador de Laschet sigue en primera posición, pero ha perdido dos puntos en una semana y se sitúa en un 26 % de intención de voto según el último "Politbarometer" de la televisión pública ZDF. El SPD, durante meses en tercera posición, ha remontado y se sitúa ahora en un 19 %, empatado con los ecologistas.
Scholz necesita quedar al menos en segunda posición en las elecciones del 26 de septiembre para reclamar para sí la Cancillería, probablemente al frente de un tripartito con Verdes y liberales -con un 11 % de los votos-. La apertura de su campaña fue en Bochum. El cierre, el viernes 24, será en Colonia, asimismo en el "Land" de Renania del Norte-Westfalia. EFE gc/amg (foto) (vídeo) (audio)
viernes, 13 de agosto de 2021
La memoria como ritual
Un matí traumàtic
“Hi ha països que amaguen el pitjor de la seva història. Alemanya ho mostra. Als ciutadans o a qui ens visiten. El que vol dir, de vegades, el perill d’esdevenir un punt d’atracció o curiositat turística”, explica la historiadora Irmgard Zündorf, del Leibniz Zentrum d’Investigació Històrica de Potsdam, ciutat veïna a Berlín i capital del land de Brandenburg. En l’anomenat pont de Gleinicke, entre el districte berlinès de Wannsee i Potsdam, s’espera avui la visita del candidat a la cancelleria alemanya, Armin Laschet. És un dels punts emblemàtics en aquest 13 d’agost, 60è aniversari de la construcció del mur que, fins al 9 de novembre de 1989, va representar la traumàtica divisió de la capital alemanya per l’anomenada “franja de la mort”. Van ser 10.680 dies en què intentar fugir a l’altre costat, l’occidental, es podia pagar amb la vida.
El pont de Gleinicke va ser un dels punts on es va plasmar la guerra freda o confrontació política entre el bloc occidental i els països de l’òrbita soviètica. Allà van tenir lloc uns quants intercanvis d’espies entre els dos cantons. Ara, fora de l’agenda política en el dia de l’aniversari, és un punt de visita turística de la regió i també un dels escenaris originals escollits pel director Steven Spielberg per a la seva pel·lícula El pont dels espies (2015), sobre l’intercanvi entre l’agent nord-americà Francis Gary Powers i el soviètic Rudolf Abel.
Zündorf, com el seu col·lega Gero Neugebauer, de la Universitat Lliure de Berlín, no veu del tot malament aquestes maneres de difondre la història recent alemanya. “És inevitable una certa trivialització. Però si es fa amb el respecte degut, és una manera de treballar i contribuir a superar les ferides de la història”, explica Neugebauer.
El pont dels espies rebrà la visita de Laschet, el candidat “natural” a succeir Angela Merkel en les eleccions generals del pròxim 26 de setembre, en tant que líder de la Unió Cristianodemòcrata de la cancellera. Al cor de Berlín, el president del país, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, parlarà en l’acte central de la Bernauerstrasse, el carrer que millor representa el patiment dels ciutadans que, de la nit al dia, van trobar-se que vivien en una ciutat partida.
La construcció del mur va enxampar de ple aquest carrer, de manera que algunes façanes donaven a la part occidental, o l’anomenat Berlín lliure, i la resta de l’edifici era a l’oriental. Va ser el lloc triat per desenes de berlinesos per fugir a l’altre cantó als primers temps del mur, fins que les autoritats de l’Alemanya comunista en van tapar amb ciment les finestres per on saltaven els que volien fugir del règim.
El pont dels espies o la Bernauerstrasse, on ara hi ha el centre de documentació sobre el mur, són exponents d’aquest tractament divulgador i respectuós de la història. El Checkpoint Charlie, antic pas fronterer entre el sector oriental i l’ocupat pels Estats Units, és una mena de fira de souvenirs i un dels punts més visitats pels turistes a la capital alemanya.
El passat més traumàtic és, alhora, una mena de senyal d’identitat que atrau el visitant. El mur va estar dempeus gairebé trenta-dos anys. És a dir, des d’aquell matí d’agost del 1961 en què els ciutadans van veure com de la divisió policial entre les quatre potències aliades –França, el Regne Unit, els EUA i la Unió Soviètica– es passava a un mur, i fins que aquest va caure, el novembre del 1989.
En les setmanes i mesos següents, es va aixecar el que després s’anomenaria “franja de la mort”. No eren només dels quaranta-quatre quilòmetres que travessaven la ciutat, sinó també els 122 que van encerclar el sector occidental. La vida berlinesa va discórrer en aquella situació anòmala fins al 8 de novembre de 1989, la nit de la caiguda del mur. Almenys cent quaranta persones hi van morir en intentar saltar al “Berlín lliure”; però 5.075 van aconseguir passar al cantó occidental. Algunes d’aquestes fugides, principalment les més agosarades, són part del museu privat i botiga de souvenirs del Checkpoint Charlie.
martes, 10 de agosto de 2021
La libertad del facha
Los ultras se transmutan como partido "contra el miedo" a la covid o a la crisis climática
Gemma Casadevall
DISCURSO DESDE EL AISLAMIENTO POLÍTICO
sábado, 7 de agosto de 2021
Qué tendrá ella
Alemania, entre la revalorizada Merkel y los débiles aspirantes a sucederla
Gemma Casadevall
miércoles, 4 de agosto de 2021
Subiendo
Gemma Casadevall
"Faltan 53 días para las elecciones. Poco a poco sobre el terreno nos damos cuenta de que la gente empieza a plantearse: ¿quién debe suceder a Angela Merkel, tras 16 años en el poder?", afirmó el secretario general del Partido Socialdemócrata (SPD), Lars Klingbeil, al presentar la campaña para las elecciones del 26 de septiembre.
Serán unos comicios muy especiales. Por primera vez en 70 años no aspira a la reelección quien ocupa la Cancillería y hay tres candidatos con posibilidades de conquistarla, recordó el secretario general del partido.
Los sondeos colocan en primera posición en intención de voto al sucesor de la canciller en ese bloque, el centrista Armin Laschet, seguido de la Verde Annalena Laschet. Pero, según los cálculos del SPD, al final pesará la cuestión de quién está mejor preparado para ejercer el poder.
"Crece la pregunta de quién puede ser canciller. Quién está más capacitado: Armin Laschet, Annalena Baerbock u Olaf Scholz. Quién entre los tres tiene la fuerza y la competencia, la experiencia y la capacidad para ejercer ese cargo", insistía Klingbeil.
El lema de la campaña es "Scholz packt es an" -traducible por "Scholz asume la tarea". El vicecanciller y ministro de Finanzas es la figura esencial, incluso única, en los carteles y videos electorales.
Los contenidos son los que el SPD define como sus "señas de identidad": un salario mínimo interprofesional, alquileres pagables, defensa climática basada en la innovación, creación de empleo y jubilaciones que garanticen una vejez digna.
ASCENSO DEL SEGUNDO PUESTO AL LIDERAZGO
El SPD aspira un ascenso para Scholz, de vicecanciller a jefe del primer gobierno de la era "post-Merkel". La presentación de la campaña se hizo en ausencia del candidato, quien justamente a esas horas presidía el Consejo de Ministros, como hace en las ausencias de la canciller, por motivos de agenda o vacacionales.
El arranque de la campaña será el próximo día 14, con un acto en Bochum, ciudad del "Land" de Renania del Norte-Westfalia del que es primer ministro Laschet. También en ese estado federado cerrará el SPD su ronda de mítines el 24 de septiembre.
"Es nuestro 'Land' esencial", justificó Klingbeil, preguntado sobre el motivo de arrancar y cerrar ahí. Renania del Norte-Westfalia fue efectivamente uno de los bastiones históricos del SPD, pero desde 2017 lidera su gobierno regional Laschet.
El propósito del SPD es llevar al terreno del candidato conservador la última batalla por la cancillería. El bloque de Laschet lidera en intención de voto -con un 28 %, frente al 21 de los Verdes y el 18 % del SPD, según el último "Politbarometer" de la televisión pública ZDF-; pero la credibilidad del teórico sucesor natural de Merkel estaba lastrada ya por su errática gestión durante la pandemia, a lo que se sumaron ahora varios deslices en medio de las devastadoras inundaciones en el oeste del país.
A Laschet, que interrumpió su pre-campaña a raíz de una catástrofe con más de 180 muertos entre su "Land" y el vecino de Renania Palatinado, le han perseguido estos días vecinos indignados por los fallos en los sistemas de alerta o porque no llegan las ayudas directas a quienes perdieron todo.
Scholz ha compartido con Laschet alguna de estas visitas a los damnificados. Solo que a él no se le recrimina la gestión sobre el terreno, competencia del "Land", y en cambio sí se espera de su posición en Finanzas una ayuda a la reconstrucción estimada en miles de millones de euros.
SUPERAR A LOS VERDES COMO OBJETIVO
El reto para Scholz no es superar a Laschet, lo que se da por más que improbable. Sí puede aspirar, en cambio, a arrebatar a Baerbock la segunda posición, lo que haría matemáticamente factible un relevo en el poder bajo liderazgo del SPD, en alianza con Verdes y liberales -sobre un 11 % en intención de voto-.
El sondeo de la ZDF le colocan aún bastante por debajo de los Verdes. Pero otros institutos demoscópicos sitúan a SPD y ecologistas empatados en un 18 % de los votos.
Donde sí es evidente la ventaja de Scholz es en la valoración ciudadana: un 54 % de los electores lo ven capacitado para estar al frente de la Cancillería, porcentaje que baja al 35 % en el caso de Laschet, mientras que apenas un 25 % ve apta para ejercerlo a Baerbock.
La experiencia de gobierno es un factor de gran relevancia para el elector alemán. Para el SPD, la clave para mantener viva su batalla por la Cancillería. EFE
gc/alf











