Merkel cercarà avui amb Putin sortides a la crisi afganesa
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
D’un líder s’espera que assumeixi la responsabilitat d’allò que ha fet malament el seu equip. I que tot seguit s’arremangui per, si més no, reconduir la situació. Angela Merkel va pronunciar una setmana enrere un mea culpa en admetre els seus “errors” a l’hora d’organitzar la retirada de l’Afganistan.
Ho va fer mentre li queia un primer xàfec al seu ministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Heiko Maas, i a la de Defensa, la conservadora Annegret Kramp-Karrenbauer, per haver engegat tard i malament l’evacuació del seu personal i col·laboradors. No es tracta d’un parell de centenars de persones, sinó d’unes 10.000, atès el pes d’un país que va tenir el segon contingent, després dels EUA, dins la tropa internacional. Merkel serà avui a Moscou per parlar amb Vladímir Putin, figura clau en la cerca de remeis a tants d’errors i de tants serveis secrets occidentals.
Putin i Merkel representen una mena d’hostilitat entre veterans que no es poden veure, però que es reconeixen l’una a l’altre com a imprescindibles. La cancellera ha defensat sempre la necessitat de mantenir obert el diàleg amb Moscou. Fins i tot enmig de la crisi d’Ucraïna o en l’intent d’enverinament del líder opositor Aleksei Navalni, de nou a la presó al seu país, després de ser salvat in extremis en un hospital berlinès. La visita té lloc un any després d’aquell intent d’assassinat –com va definir-ho Merkel–. Havia de centrar-se en el gasoducte rus Nord Stream II, el controvertit projecte que provoca coïssor en alguns socis europeus i, sobretot, a Ucraïna. Merkel volia deixar-ho tancat abans d’acomiadar-se del poder, aprofitant que els EUA han retirat l’amenaça de sanciones contra el gasoducte.
Rerefons electoral
Però el tema oficial de la visita a Moscou de Merkel, que dissabte es desplaçarà a Kíev, ha quedat tapat per l’Afganistan. La cancellera s’ha embrancat des de fa dies en una “iniciativa diplomàtica telefònica” a moltes bandes. Des del president dels EUA, Joe Biden, fins al francès Emmanuel Macron, els dos aliats essencials. A la roda de telefonades bilaterals s’hi va afegir la reunió virtual de ministres d’Exteriors del G-7, demanada per Itàlia.
L’evacuació dels alemanys i col·laboradors afganesos ha pres un cert ritme. El primer avió de repatriació va encendre la indignació, ja que només va transportar set persones. Ara s’ha establert un pont aeri entre Kabul i l’Uzbekistan, on arriben els evacuats per l’exèrcit alemany per continuar tot seguit en aparells de Lufthansa. Més d’un miler de persones havien estat traslladats fora de Kabul fins ahir.
“Portarem a Alemanya tots els col·laboradors i les seves famílies que puguem”, assegurava ahir el ministre de l’Interior, Horst Seehofer. Una cosa són aquests milers d’afganesos cap els quals Alemanya sent una “responsabilitat moral”, en paraules de Seehofer. Una altra, la por entre els partits establerts a una situació com la de la crisi migratòria del 2015, quan Alemanya va rebre un milió de refugiats. A la frase de “ho aconseguirem”, amb què Merkel va expressar la capacitat del país per acollir-los, va seguir l’efervescència de la ultradretana Alternativa per Alemanya, que de partit extraparlamentari va disparar-se al 12,6 % el 2017. Queden cinc setmanes per als comicis i l’Afganistan pot marcar la recta final de campanya.
D’un líder s’espera que assumeixi la responsabilitat d’allò que ha fet malament el seu equip. I que tot seguit s’arremangui per, si més no, reconduir la situació. Angela Merkel va pronunciar una setmana enrere un mea culpa en admetre els seus “errors” a l’hora d’organitzar la retirada de l’Afganistan.
Ho va fer mentre li queia un primer xàfec al seu ministre d’Exteriors, el socialdemòcrata Heiko Maas, i a la de Defensa, la conservadora Annegret Kramp-Karrenbauer, per haver engegat tard i malament l’evacuació del seu personal i col·laboradors. No es tracta d’un parell de centenars de persones, sinó d’unes 10.000, atès el pes d’un país que va tenir el segon contingent, després dels EUA, dins la tropa internacional. Merkel serà avui a Moscou per parlar amb Vladímir Putin, figura clau en la cerca de remeis a tants d’errors i de tants serveis secrets occidentals.
Putin i Merkel representen una mena d’hostilitat entre veterans que no es poden veure, però que es reconeixen l’una a l’altre com a imprescindibles. La cancellera ha defensat sempre la necessitat de mantenir obert el diàleg amb Moscou. Fins i tot enmig de la crisi d’Ucraïna o en l’intent d’enverinament del líder opositor Aleksei Navalni, de nou a la presó al seu país, després de ser salvat in extremis en un hospital berlinès. La visita té lloc un any després d’aquell intent d’assassinat –com va definir-ho Merkel–. Havia de centrar-se en el gasoducte rus Nord Stream II, el controvertit projecte que provoca coïssor en alguns socis europeus i, sobretot, a Ucraïna. Merkel volia deixar-ho tancat abans d’acomiadar-se del poder, aprofitant que els EUA han retirat l’amenaça de sanciones contra el gasoducte.
Rerefons electoral
Però el tema oficial de la visita a Moscou de Merkel, que dissabte es desplaçarà a Kíev, ha quedat tapat per l’Afganistan. La cancellera s’ha embrancat des de fa dies en una “iniciativa diplomàtica telefònica” a moltes bandes. Des del president dels EUA, Joe Biden, fins al francès Emmanuel Macron, els dos aliats essencials. A la roda de telefonades bilaterals s’hi va afegir la reunió virtual de ministres d’Exteriors del G-7, demanada per Itàlia.
L’evacuació dels alemanys i col·laboradors afganesos ha pres un cert ritme. El primer avió de repatriació va encendre la indignació, ja que només va transportar set persones. Ara s’ha establert un pont aeri entre Kabul i l’Uzbekistan, on arriben els evacuats per l’exèrcit alemany per continuar tot seguit en aparells de Lufthansa. Més d’un miler de persones havien estat traslladats fora de Kabul fins ahir.
“Portarem a Alemanya tots els col·laboradors i les seves famílies que puguem”, assegurava ahir el ministre de l’Interior, Horst Seehofer. Una cosa són aquests milers d’afganesos cap els quals Alemanya sent una “responsabilitat moral”, en paraules de Seehofer. Una altra, la por entre els partits establerts a una situació com la de la crisi migratòria del 2015, quan Alemanya va rebre un milió de refugiats. A la frase de “ho aconseguirem”, amb què Merkel va expressar la capacitat del país per acollir-los, va seguir l’efervescència de la ultradretana Alternativa per Alemanya, que de partit extraparlamentari va disparar-se al 12,6 % el 2017. Queden cinc setmanes per als comicis i l’Afganistan pot marcar la recta final de campanya.