El socialdemòcrata Scholz, el preferit per succeir Merkel
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Olaf Scholz, ministre de Finances i vicecanceller d’Angela Merkel, ha deixat enrere el lloc de tercer en les enquestes, després dels conservadors i verds, i es presenta com el preferit dels alemanys per succeir la cancellera. Un 44% dels electors el veuen en el càrrec que Merkel deixarà vacant. Només un 21% es decanta pel candidat “natural” de la líder alemanya, el conservador Armin Laschet. A la verda Annalena Baerbock tan sols un 16 % la vol en el poder.
Aquestes preferències, reflectides en el sondeig de la televisió pública ZDF, són simbòliques. En la democràcia parlamentària alemanya, el càrrec de canceller no surt del vot directe ciutadà, sinó per elecció del Bundestag (cambra baixa), en aquest cas el que sortirà de les generals del proper 26 de setembre.
Els conservadors de Laschet continuen en primer lloc en intenció de vot, amb un 26 %, mentre que socialdemòcrates i verds van empatats amb el 19%.
Però Scholz ja no és un candidat sense possibilitats, condemnat a ser oposició o soci menor dels verds, en cas de sumar una majoria amb algun tercer soci. La seva posició en Finances –és a dir, al front de les arques públiques–, el seu tarannà moderat i fins i tot semblant a Merkel fan que se’l vegi com a continuador de la cancellera, malgrat ser d’un altre partit. A Laschet se’l veu com un incompetent, sigui davant la pandèmia o les inundacions. Baerbock ha perdut credibilitat per una sèrie d’ensopegades personals i sospites de plagi.
Dissabte, Scholz va arrencar la fase calenta de la seva campanya a Bochum, una ciutat del land de Renània del Nord-Westfàlia, d’on és cap del govern Laschet.
Allà, va fer valdre els enormes recursos financers que ha mobilitzat el seu Ministeri per fer front a la pandèmia –400.000 milions d’euros, fins l’any vinent. I també els que es mobilitzen, ara, per fer front a les destrosses de les inundacions a l’oest del país. “No es pot continuar amb més del mateix davant la catàstrofe deixada per la força de la naturalesa i una crisi climàtica precipitada per l’actuació humana”, va dir. L’elecció de Renània per obrir la campanya és una manera de deixar en evidència els dèficits de Laschet, a qui com a cap del govern regional se li criticava ja manca d’ambició en la lluita contra la crisi climàtica. Scholz vol representar l’experiència de govern. Ho fa des del seu comportament moderat, que a molts alemanys els recorda Merkel, la líder que deixarà el poder després de setze anys de manar sense estridències.
Olaf Scholz, ministre de Finances i vicecanceller d’Angela Merkel, ha deixat enrere el lloc de tercer en les enquestes, després dels conservadors i verds, i es presenta com el preferit dels alemanys per succeir la cancellera. Un 44% dels electors el veuen en el càrrec que Merkel deixarà vacant. Només un 21% es decanta pel candidat “natural” de la líder alemanya, el conservador Armin Laschet. A la verda Annalena Baerbock tan sols un 16 % la vol en el poder.
Aquestes preferències, reflectides en el sondeig de la televisió pública ZDF, són simbòliques. En la democràcia parlamentària alemanya, el càrrec de canceller no surt del vot directe ciutadà, sinó per elecció del Bundestag (cambra baixa), en aquest cas el que sortirà de les generals del proper 26 de setembre.
Els conservadors de Laschet continuen en primer lloc en intenció de vot, amb un 26 %, mentre que socialdemòcrates i verds van empatats amb el 19%.
Però Scholz ja no és un candidat sense possibilitats, condemnat a ser oposició o soci menor dels verds, en cas de sumar una majoria amb algun tercer soci. La seva posició en Finances –és a dir, al front de les arques públiques–, el seu tarannà moderat i fins i tot semblant a Merkel fan que se’l vegi com a continuador de la cancellera, malgrat ser d’un altre partit. A Laschet se’l veu com un incompetent, sigui davant la pandèmia o les inundacions. Baerbock ha perdut credibilitat per una sèrie d’ensopegades personals i sospites de plagi.
Dissabte, Scholz va arrencar la fase calenta de la seva campanya a Bochum, una ciutat del land de Renània del Nord-Westfàlia, d’on és cap del govern Laschet.
Allà, va fer valdre els enormes recursos financers que ha mobilitzat el seu Ministeri per fer front a la pandèmia –400.000 milions d’euros, fins l’any vinent. I també els que es mobilitzen, ara, per fer front a les destrosses de les inundacions a l’oest del país. “No es pot continuar amb més del mateix davant la catàstrofe deixada per la força de la naturalesa i una crisi climàtica precipitada per l’actuació humana”, va dir. L’elecció de Renània per obrir la campanya és una manera de deixar en evidència els dèficits de Laschet, a qui com a cap del govern regional se li criticava ja manca d’ambició en la lluita contra la crisi climàtica. Scholz vol representar l’experiència de govern. Ho fa des del seu comportament moderat, que a molts alemanys els recorda Merkel, la líder que deixarà el poder després de setze anys de manar sense estridències.