Con qué derecho

Merkel condena una violencia que mancha su gestión

Gemma Casadevall

Hamburgo, 8 jul (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, condenó hoy la violencia "ciega y desatada" contra el G20, unos disturbios que atribuyó a elementos "no democráticos" y que enturbian su gestión como líder y la elección de Hamburgo como sede apropiada para la cita de los gobernantes. 

"Hemos visto imágenes terribles de personas que no buscan el diálogo, sino destruir", afirmó la canciller, acompañada del alcalde de la ciudad, Olaf Scholz, y rodeada de miembros de las fuerzas de seguridad implicados en el operativo dispuesto para proteger la cumbre. 

Tanto la líder conservadora como el alcalde socialdemócrata agradecieron el trabajo realizado ante "una violencia ciega", dijo Merkel, emanada de personas que "no pertenecen a la comunidad democrática" y que practican la destrucción "incluso sobre su entorno directo". 

"Un par de miles de violentos no pueden decidir dónde o cuándo se celebra una cumbre", sostuvo Scholz, sobre el cual han arreciado las críticas, en progresión parecida al incremento de la violencia, entre acusaciones de no haber evaluado convenientemente los riesgos. 

El epicentro de la violencia fue la zona del Schanzenviertel, donde se encuentra la casa ocupada por el colectivo "Rote Flora" -"Flora Roja"- y otros autoproclamados antiimperialistas y donde periódicamente se producen batallas campales entre esos grupos y los antidisturbios. 

El primer estallido se produjo el pasado jueves, al mezclarse un millar de encapuchados en una manifestación cuyo título, "Welcome to Hell", implicaba una declaración de guerra al G20. 

La policía -con 19.000 efectivos desplegados para proteger la cumbre- actuó con contundencia, a lo que siguieron críticas de sectores izquierdistas imputándoles una respuesta desproporcionada. 

La medianoche del viernes se concentraron por esa misma zona 1.500 manifestantes identificables como violentos, ante los cuales no se actuó tan rápidamente y el barrio llegó a ser un escenario de barricadas ardiendo y comercios saqueados. 

El balance de los disturbios, al cierre de la cumbre, era de 200 agentes heridos y 144 detenidos -y el mismo número de arrestados temporalmente-. 

La policía registró locales de los antisistema en el Schanzenviertel por sospecharse que ahí se habían preparado los cocteles molotov posteriormente lanzados contra los agentes. 

Los afectados no fueron solo los miembros de la Policía, sino todo el barrio, que hoy aparecía como un territorio devastado, mientras algunos se organizaban para adecentar su comercio y otros lamentaban los daños sufridos en sus automóviles. 

Merkel anunció que se estudiarán "ayudas" para compensar a las personas afectadas y garantizó que la elección de Hamburgo no fue algo aleatorio, sino que obedeció a la capacidad de la ciudad para albergar a las 36 delegaciones que acudían a la cumbre. 

El dispositivo se había preparado "cuidadosamente", aseguró, y Alemania asumió la presidencia de turno del grupo "muy consciente de su responsabilidad". 

Sus explicaciones y las del alcalde no lograrán fácilmente acallar el malestar ciudadano y las críticas de quienes de antemano juzgaron impracticable celebrar una cumbre de esas características a 300 metros del Schanzelviertel. 

Las imágenes de los disturbios eclipsaron, además, la marcha que se desarrolló hoy por Hamburgo, con unos 70.000 manifestantes que ejercieron así su derecho a la crítica pacífica. 

La violencia de los radicales es "una bofetada en la cara" para esos ciudadanos, representantes de la sociedad civil, y dispuestos a expresar su "legítima discrepancia" con el G20, dijo Merkel. 

La marcha había sido convocada por grupos izquierdistas, ecopacifistas, el movimiento antiglobalización ATTAC, colectivos de inmigrantes y de la comunidad LGTB (lesbianas, gays, transexuales y bisexuales), entre muchos otros. 

Su manifestación se inició en tono festivo, entre grupos de mujeres kurdas bailando, banderas con el arco iris, inmigrantes turcos denunciando las violaciones a la libertad de prensa en su país de origen y pancartas de rechazo al G20, con caricaturas de sus líderes. 

Su lema central era "Solidaridad sin fronteras" y pretendía ser la respuesta pacífica tanto a los disturbios del Schanzenwiertel como a los objetivos o algunos de los líderes que integran el G20, el grupo de las potencias industriales y los emergentes. EFE 

gc/nl/jsm 

(foto) (audio) (vídeo)

Hamburgo secuestrado

Líders contra ciutadans

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Dos altaveus una mica passats de moda, amb música punk alemanya a tot volum i enfocats cap als antiavalots que custodien l’anomenada “zona d’exclusió” entorn del centre de congressos d’Hamburg, on se celebra la cimera del G-20. Aquest era el missatge de rebel·lia escollit per Jan i Peter, dos hamburguesos de 30 i 45 anys que viuen a 300 metres de la seu triada per a la reunió dels vint líders de les economies més potents o emergents del planeta. D’altres, com ara Andreas Blechschmidt, del col·lectiu antisistema Rote Flora (Flora Roja), van tornar ahir al voltant de l’esplanada a la riba de l’Elba, al barri de St. Pauli. En aquest districte d’Hamburg, amb tradició de combatiu i destraler, la nit de dijous a divendres es van produir els aldarulls més greus de la ciutat, amb uns 150 policies ferits, cap xifra concreta de lesionats entre els manifestants i una cinquantena de detencions. Així, les imatges de la jornada es repartien entre les agressions a les forces de seguretat i joves ensangonats. “Les manifestacions violentes posen en perill vides humanes”, va sentenciar Angela Merkel, en una compareixença després de la primera sessió plenària del dia, en què s’havia tractat de temes com ara el canvi climàtic, la lluita contra el terrorisme i el lliure mercat, amb Donald Trump com a enemic del consens i Vladímir Putin com a factor imprevisible. “Anar amb el rostre tapat no només està prohibit, sinó que a més és un risc enorme en temps d’alarma antiterrorista, també per a la seguretat dels manifestants”, deia ahir Timo Zuill, portaveu de la policia, amb un contingent de 19.000 agents desplegats per Hamburg aquests dies. Un contingent que les autoritats locals van considerar insuficient, i per això van demanar reforços als altres estats federats.

Les imatges que havien deixat la nit de dijous a divendres embruten una cimera que la seva presidència alemanya volia impecable i que s’havia dissenyat per llançar al món el nou Hamburg, ciutat on va néixer Merkel. Cotxes incendiats, antiavalots carregant contra joves encaputxats, policies ferits i, sobretot, un nucli urbà on normalment viuen 1,7 milions d’habitants convertit en infranquejable pel sobredimensionat dispositiu policial.

“Amb quin dret ens roba la llibertat de moviment un grup d’impresentables reconeguts, líders d’un grup, el G-20, que ningú no sap exactament què representa, si no és el capital”, deia Bechschmidt, habitant d’una casa ocupada des de fa deu anys del barri de St. Pauli. Per què s’ha triat el nucli urbà d’Hamburg per a la cimera –oficialment, perquè la ciutat té capacitat hotelera per a les 36 delegacions que hi participen– és la pregunta principal que es fan aquests dies els ciutadans, castigats a no poder-se bellugar o, si poden, a passar el cap de setmana fora. Hi ha qui assenyala que l’alcalde de la ciutat, el socialdemòcrata Olaf Scholz, volia treure partit de la cita global i presentar al món la luxosa Elbphilharmonie –la nova filharmònica de la ciutat, el projecte cultural més car d’Alemanya, inaugurada l’any passat després de molts endarreriments–. Hi ha qui apunta a Merkel, hamburguesa de naixement, encara que poques setmanes després de venir al món la família es traslladés a viure a territori comunista, on va créixer, en una mena d’exili sentimental respecte a l’àvia i la tieta que va deixar allà.

Merkel i el seu espòs, el catedràtic Joachim Sauer, van ser els amfitrions del concert a l’Elbphilarmonie de Donald Trump i Melania; els francesos Emmanuel Macron i Brigitte, els argentins Mauricio Macri i Juliana Awada, i altres parelles singulars en el repertori de matrimonis no sempre tan convencionals que formen el món actual dels lideratges.

La jornada havia transcorregut entre notícies en què s’afirmava que Melania no podia sortir de la residència on estava allotjada, per problemes de seguretat; de llançament d’objectes contundents contra els policies que custodiaven l’hotel del president rus, Vladímir Putin, a més d’atacs amb bengales contra helicòpters policials i sabotatges a vies del tren.

Al concert, després de les sessions de treball, Melania apareixia agafada de la mà de Donald Trump; el matrimoni Macron, també, i Merkel amb la seva parella, d’acord amb el costum, va mantenir un distanciament físic. Ken Nagano interpretava Ludwig van Beethoven. I el món semblava en ordre. Si més no, entorn d’una sala de concerts vigilada per submarinistes i desenes d’helicòpters, a més de milers de policies. A St. Pauli, com a la barriada d’Altona, els antisistema es preparaven per a la segona nit de rebel·lia contra la reunió dels poderosos, intrusos a la seva ciutat.

Territorio enemigo

El gran dia de la trobada amb Putin

GEMMA C. SERRA

Donald Trump va deixar d’estar ahir en territori amic en el moment en què el seu Air Force One va enlairar-se des de Polònia, on se’l va rebre com a company d’aversions antirusses, per arribar a Hamburg. No només perquè aquest divendres, al marge de la cimera, mantindrà la seva primera bilateral amb Vladímir Putin, sinó també perquè la mateixa amfitriona, lleial atlantista fins ara com tots els líders de la República Federal Alemanya, desconfia de l’actual ocupant de la Casa Blanca.

Angela Merkel va rebre Trump ahir a Hamburg, per a una trobada d’uns quinze minuts, segons la cancelleria. Poc abans havia deixat clar de nou la cancellera les dificultats existents per arribar a consens. La cita amb Trump era evidentment la reunió principal del dia, prèvia a l’obertura formal de la cimera aquest divendres i sota l’impacte del missatge deixat pel president dels Estats Units a Polònia, el primer país europeu que visitava en format bilateral des que va arribar a la Casa Blanca. Un país on es mira amb por Moscou i on es reclama de l’OTAN la protecció que Trump diu que està disposat a donar. Avui és el gran dia per a la trobada amb Putin, també en format bilateral. El president rus, que el novembre passat va saludar positivament la victòria de Trump sobre Hillary Clinton –o potser hi va contribuir, via hacker–, va capgirar el seu missatge vers Washington tan aviat com Trump va prendre possessió del càrrec. Tots dos són polítics de reaccions imprevisibles, de manera que de la trobada d’aquest divendres tant en pot resultar un xoc de trens frontal com una nova aliança, en aquest cas en detriment de Merkel.

Hamburg, mentrestant, esdevenia ahir una ciutat segrestada entre dispositius de seguretat. L’esquerra radical manté la seva amenaça de “sabotejar” la cimera i la por d’un atemptat, més que a les protestes, ha asfixiat la capacitat de moviments del ciutadà corrent. Qui no està directament implicat en la cimera –sigui com a membre d’una delegació, com a periodista, com a part del dispositiu de seguretat o com a manifestant– ha optat per agafar-se un cap de setmana llarg. Les escoles han donat llum verd als pares per decidir si porten o no els seus fills al col·legi. Qui s’ho pot permetre, s’ha pres aquesta llicència.

Lamparón

Los disturbios sacuden una cumbre que Merkel y Hamburgo querían impecable

Gemma Casadevall

Hamburgo (Alemania), 7 jul (EFE).- Los disturbios empañaron hoy, por segundo día consecutivo, la cumbre del G20 en Hamburgo, una cita que el anfitrión alemán y la ciudad que la acoge deseaban fuera impecable. 

Coches ardiendo, 159 policías heridos, jóvenes encapuchados enfrentándose a vehículos antidisturbios, lanzamiento de cócteles molotov y agentes tratando de dispersar a los alborotadores eran las imágenes del día, en contraste con el correcto primer cara a cara del presidente estadounidense, Donald Trump, y el ruso, Vladímir Putin. 

A lo largo de la jornada se había informado de que Melania Trump estaba retenida en la residencia donde se aloja, por razones de seguridad, y de que había habido lanzamiento de objetos contra la policía que custodia el hotel donde se hospeda el líder del Kremlim. 

En las redes sociales se difundieron fotos de tres blindados patrullando por Hamburgo, a lo que siguió un desmentido de la Policía negando que se planteara ningún tipo de apoyo militar. 

Por su parte, el semanario "Der Spiegel" afirmó, citando fuentes policiales, que las autoridades de esta ciudad del norte de Alemania han pedido refuerzos al contingente actual, formado por unos 19.000 efectivos. 

Las manifestaciones violentas contra la cumbre son "inaceptables", condenó la canciller alemana, Angela Merkel, en una comparecencia al término de las reuniones plenarias y lamentó las agresiones sufridas por agentes policiales. 

"Las manifestaciones violentas ponen en peligro vidas humanas", añadió, en su calidad de anfitriona de la reunión de los líderes de las principales potencias industriales y países emergentes. 

En sentido parecido se pronunció el presidente del país, el socialdemócrata Frank-Walter Steinmeier, quien como Merkel agradeció la labor desarrollada por los agentes. 

La canciller reiteró su "comprensión" hacia las marchas de signo pacífico que se desarrollan estos días en Hamburgo. 

Desde su Gobierno se ha insistido en que la crítica al G20 es "bienvenida" siempre que sea pacífica, en un claro mensaje de normalidad democrática en un país donde se garantiza la libertad de expresión, frente a la situación de otros miembros del grupo. 

A falta de lo que ocurra hasta el final de la cumbre, mañana sábado, el balance deja dudas acerca de la oportunidad de elegir el centro de una ciudad como Hamburgo, con 1,7 millones de habitantes y barrios conflictivos o con tradición de combativos, como St Pauli, para acoger la cita de los más poderosos. 

Estaba claro que la cumbre suponía un desafío logístico y policial, con invitados incómodos para la izquierda radical como Trump y una veintena de actos de protesta de distinto orden, desde imaginativas acciones en formato artístico o festivo a la posible presencia de hasta 8.000 extremistas o antisistema. 

Ya el martes la Policía empleó cañones de agua a presión contra jóvenes que pretendían pernoctar en una "acampada anticapitalista", lo que, a juicio de sus organizadores, fue una reacción desproporcionada. 

El miércoles la situación empeoró, al detectarse la presencia de un millar de encapuchados en la manifestación bautizada como "Welcome to hell", ante los que se actuó con contundencia.

"La presencia de personas enmascaradas está prohibida. No es un capricho. Son razones de seguridad, también para el resto de manifestantes. Los rostros de quienes están ahí deben ser reconocibles", comentó a Efe Timo Zuill, portavoz policial. 

Los altercados se prolongaron ayer hasta pasada la medianoche y se reprodujeron a primera hora de la mañana de este viernes. 

Grupos de entre 200 y 600 manifestantes prosiguieron durante todo el día con sentadas para tratar de bloquear los accesos al centro de congresos donde tiene lugar la cumbre. 

Las fuerzas policiales bloquearon varias estaciones de metro, en unos momentos en los que la circulación por un amplio perímetro está reservada a vehículos autorizados, delegaciones o Policía. 

El momento de práctico colapso se alcanzó coincidiendo con la llegada a la Elbphilharmonie, la recién inaugurada filarmónica de la ciudad, de la caravana de los líderes para el concierto que Merkel y su esposo, el catedrático Joachim Sauer, ofrecían a sus invitados. 

El cielo de Hamburgo era un avispero de helicópteros, mientras barcas policiales y submarinistas controlaban que no se infiltraran intrusos desde el puerto a esa parte del Elba, en uno de cuyos depósitos se levanta ahora la Filarmónica, el más costoso proyecto cultural de Alemania y la nueva señal de identidad para Hamburgo. EFE 

gc-nl/acm 

(foto) (audio) (vídeo)

St Pauli existe

Las protestas asfixian Hamburgo en la víspera del G20

Gemma Casadevall

Hamburgo, 6 jul (EFE).- Las manifestaciones contra la cumbre del G20 derivaron en disturbios violentos protagonizados por grupos de la izquierda radical y antisistema, en un Hamburgo asfixiado por el cúmulo de protestas convocadas ante la cita de los líderes de las países más poderosos del mundo que se abre este viernes.

La presencia de un millar de encapuchados en el grueso de la marcha bautizada como "Welcome to Hell" -"Bienvenido al infierno"- decidió a los efectivos antidisturbios a detener la manifestación y hacer uso de cañones de agua a presión para dispersarlos. 

Los primeros incidentes ocurrieron poco después de arrancar la marcha, en la que participaban unos 12.000 manifestantes que llevaban concentrados en una popular plaza del barrio de St Pauli desde primera hora de la tarde, a la espera de iniciar su recorrido e intentar llegar a 300 metros del centro de congresos donde se celebrará la cumbre. 

Se produjeron los primeros lanzamientos de objetos contra los antidisturbios, que actuaron para deslindar a los grupos de violentos del resto de manifestantes, en su mayoría pacíficos. 

La policía informó a continuación de la quema de un automóvil y de la agresión sufrida por su portavoz, Timo Zill, hasta que poco después comenzaron los incidentes más graves, con ataques a los agentes, barricadas y la rotura de escaparates y mobiliario urbano. 

Unos 70 agentes de la policía resultaron heridos, de los cuales la mayoría -más de 60- levemente, y la situación tendió a calmarse pasada la madrugada. 

Persistían, sin embargo, grupos identificables como alborotadores en los barrios de St. Pauli, Altona y la estación de metro de Sternschanzen, cercana a la casa ocupada "Rote Flora" -"Flora Roja"-, epicentro de los convocantes. 

En un radio de 43 kilómetros cuadrados de casco urbano, entre el centro de congresos y los lugares donde se alojan las 36 delegaciones de la cumbre, además de las rutas previstas para sus desplazamientos, impera el veto a toda manifestación y sólo se permite el acceso a los vecinos acreditados como tales. 

"Tienen secuestrados los derechos ciudadanos por un grupo que no representa a nadie, más que al capital", comentaba a Efe, antes de empezar la marcha, Andreas Blechschmidt, miembro del colectivo "Rote Flora". 

Al lugar marcado, a orillas del Elba, habían empezado a llegar los primeros manifestantes sobre las 14.00 GMT con pancartas recordando el "Bienvenidos al infierno" o llamando literalmente a "atacar" el G20. 

"No nos contentamos con protestar contra el G20: queremos impedir que se celebre", admitió Blechsmidt, el rostro más mediático del colectivo, que explicaba sin tapujos ante los medios nacionales o extranjeros sus objetivos. 

Hasta 8.000 manifestantes dispuestos a la violencia estimaban los servicios de seguridad alemanes que podían desplazarse a Hamburgo para la cumbre, presidida por Angela Merkel y con el estadounidense Donald Trump y el ruso Vladímir Putin entre sus asistentes. 

Más de 19.000 agentes forman el dispositivo policial desplegado en esta ciudad alemana para proteger la cumbre, sea de ataques terrorista o de alborotadores. 

La crítica al G20 "es bienvenida" y el derecho a la libertad de expresión está garantizado, había advertido reiteradamente el ministro del Interior, Thomas de Maizière, respecto a la veintena de actos de protesta de diversa índole convocados contra la cumbre. 

"Es absurdo que la única manifestación a la que se ha autorizado a llegar hasta las puertas del recinto ferial sea 'Welcome to Hell' y que en cambio se haya prohibido nuestra acampada", protestaba Werner Rätz, del movimiento ATTAC, un veterano en acciones de protesta contra las citas de los poderosos. 

Las autoridades habían vetado la denominada "acampada anticapitalista", como lugar donde pernoctar en la ciudad, ante el riesgo de que se infiltraran elementos violentos. 

El centro de la ciudad, de 1,7 millones de habitantes, aparecía en la víspera de la cumbre prácticamente desierta: quien podía permitírselo había optado por irse a pasar un par de días fuera. 

En todo el barrio de St Pauli, el corazón combativo y rebelde de Hamburgo, solo se veía policía, manifestantes o periodistas. EFE 

gc/ics

(foto)(vídeo)

Los chicos del coro

Los lideres del G20

Gemma Casadevall

Hamburgo (Alemania), 6 jul (EFE).- El estadounidense Donald Trump, el ruso Vladímir Putin y el turco Recep Tayyid Erdogan acuden a la cumbre del G20 de Hamburgo, que se abre este viernes, como presidentes etiquetados de imprevisibles, mientras que el chino Xi Jinping ha asumido el papel de la moderación. 

La canciller alemana, Angela Merkel, en su calidad de anfitriona del G20 (grupo de países desarrollados y emergentes), liderará el frente europeo, con el presidente francés, Emmanuel Macron, como principal aliado y compañero en el tándem del revalorizado eje franco-alemán. 

El presidente mexicano, Enrique Peña Nieto, y sus homólogos argentino, Mauricio Macri, y brasileño, Michel Temer, representan en el grupo de las principales economías mundiales a la región latinoamericana.

- Trump, el azote del proteccionismo 

El presidente estadounidense acude a Hamburgo como un neófito en el G20 y tras haber dejado claro en las cumbres de la OTAN, en Bruselas, y del Grupo de los Siete países más desarrollados (G7), en Taormina (Italia), que no se sujeta a las líneas tradicionales del multilateralismo. 

Tras el abandono del Acuerdo del Clima por parte de EEUU, las aspiraciones del anfitrión se centran en lograr de Trump algún tipo de señal positiva, cuando menos, respecto al libre comercio.

- Putin, ante su primera cita con Trump 

El líder del Kremlin, un veterano en ese foro, mantendrá en Hamburgo su primer contacto directo con Trump, lo que puede convertirse en el punto fuerte de la cumbre. 

Putin comparte con el presidente estadounidense la categoría de líder imprevisible, pero es además una pieza clave en los grandes conflictos armados, sea Ucrania o Siria, lo que implica la lucha contra el terrorismo yihadista de Estado Islámico (EI).

- Erdogan, en formato provocador 

El presidente turco acude a la ciudad alemana cuando colea aún el último rifirrafe con el gobierno de Merkel, que se ha negado a permitirle celebrar un mitin ante la colonia germano-turca y ha advertido que tampoco autorizará en el futuro actos electorales de políticos extranjeros no comunitarios en su territorio. 

Es un capítulo más en la lista de disensos bilaterales con Berlín, que no obstante trata de salvar la relación con un país clave para contener la llegada de refugiados a territorio comunitario, a través de Grecia.

- Xi, el nuevo aliado europeo 

El líder chino ha avanzado hacia la categoría de aliado de primer orden y fiable para Europa tras el abandono de EEUU del Acuerdo del Clima y, desde la presidencia del país más contaminante del planeta, ha ratificado su compromiso con la lucha contra el cambio global. 

Tendrá además un papel destacado en los previsibles pronunciamientos durante la cumbre en contra de Corea del Norte,

- Merkel y Macron, defensores del bloque europeo 

El dúo franco-alemán representa la veteranía, por parte germana, y los aires nuevos, por la francesa, así como el intento de mantener la cohesión y avanzar en la integración de la Unión Europea (UE) frente a la británica Theresa May, decidida a llevar adelante el "brexit" (salida del Reino unido del bloque comunitario).

- Peña Nieto, ante su postergado encuentro con Trump 

El presidente de México tendrá ocasión por fin en Hamburgo de celebrar su primera entrevista en directo con Trump, después de haber cancelado a comienzos de año su prevista visita a la Casa Blanca, ante la insistencia de Washington en que México pague el controvertido muro en la frontera común. 

Peña Nieto comparte plenamente con el anfitrión alemán la bandera del libre comercio, otro factor que le aparta de la línea de Trump.

- Macri, a punto para tomar el relevo 

El presidente argentino debutó como representante de su país en el G20 en su anterior cumbre, celebrada en la ciudad china de Hangzhou, y se dispone a tomar el relevo de Alemania en la presidencia del grupo. 

Al margen de prepararse para esa transición, y tomar nota sobre el terreno de los grandes desafíos logísticos y políticos que ello comporta, Macri mantendrá una bilateral con la británica Theresa May, con el trasfondo del conflicto de las Malvinas.

- Temer, finalmente en Hamburgo 

El líder brasileño había llegado a cancelar su visita a Hamburgo, en medio de la grave crisis política e institucional que vive su país, pero finalmente decidió acudir a la cita de las grandes potencias industriales y países emergentes. 

Brasil, una voz poderosa para el G20, según ha recalcado el anfitrión alemán, estará así representada al más alto nivel, pese a las incógnitas que pesan sobre el futuro político de Temer. EFE 

gc/nl/jac

Welcome

Trump, Putin i Erdogan, els hostes incòmodes de Merkel

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Els Estats Units de Donald Trump representen la traïció a l’Acord del Clima; la Rússia de Vladímir Putin és territori d’autoritarisme i còmplice de la Síria d’Al-Assad; i Turquia acumula provocacions contra Alemanya, com les pretensions del president Recep Tayyip Erdogan d’aprofitar la cimera del G20 per fer un míting davant la comunitat turcoalemanya.

Els líders nord-americà, rus i turc són els convidats més incòmodes per a Merkel, amfitriona d’una cimera del G20 que es presenta ja difícil, pel munt de dissensions globals existents. L’abandonament de l’Acord del Clima pels EUA, un mes enrere, va tensar les aliances tradicionals transatlàntiques. L’apostolat proteccionista de Trump és una amenaça cap al bloc defensor del lliure mercat, encapçalat per Merkel, que ha reconegut que hi ha moltes “dificultats” en la recerca de consensos. Fins ara, aquesta recerca s’ha mogut en el terreny dels “xerpes”, els negociadors de cadascuna de les delegacions. A partir d’avui, serà la mateixa Merkel qui en prengui les regnes, amb trobades bilaterals prèvies amb Trump i Erdogan, d’una banda, i amb Putin, acompanyada del francès Emmanuel Macron, de l’altra. L’objectiu és rebaixar “diferències”, va explicar el seu portaveu. A les tensions d’una amfitriona necessitada d’oferir un document consensuat que no neixi mort –com sol passar en aquestes grans cimeres–. A Hamburg, la ciutat on va néixer Merkel, es respira una mena d’estat de setge policial, amb equilibris per no ofegar el dret de manifestació i, alhora evitar el caos.

La presència de Trump a Hamburg, “bastió” de col·lectius antisistema com Rote Flora –Fauna Roja–, és tot un caramel no només per als manifestants més o menys pacífics, sinó també per als radicals de tot signe.

“Benvinguts a l’Infern”

Els serveis secrets alemanys van alertar aquesta mateixa setmana de l’augment tant de l’extremisme d’esquerres, com de l’ultradretà i del radicalisme islàmic. Un dispositiu format per 20.000 agents ha de vetllar per la seguretat de la cimera, que formalment s’obre demà, però que ja avui dijous serà escenari de les primeres bilaterals entre Trump i Merkel, i d’Erdogan i la cancellera, a continuació. Les manifestacions van arrencar diumenge passat i es perllongaran fins al dissabte mateix. Els antiavalots van disparar dimarts les primeres canonades d’aigua a pressió contra grups de joves que volien passar la nit en l’anomenada “acampada anticapitalista”, prohibida per les autoritats o només permesa de dia.

Va ser un toc d’avís policial, després que el ministre d’Interior, el conservador Thomas de Maizière, com el de Justícia, socialdemòcrata, advertissin que la crítica pacífica “és benvinguda”, però que s’actuarà amb contundència contra els aldarulls o la violència. Per De Maizère, gent dormint en acampada lliure al mig d’Hamburg és un factor de risc afegit. Els serveis secrets calculen que poden arribar fins a Hamburg fins a 8.000 manifestants disposats a la violència i que aquests no s’han de “reservar” necessàriament per actuar en convocatòries com la dels antisistema –batejada com a Benvinguts a l’Infern–, sinó que es poden infiltrar en qualsevol altra, també les pacífiques.

Trump és un caramel per a les protestes, però no està sol en aquesta condició. El G20 aplega vint països entre els quals hi ha exponents de tota mena de vulneració dels drets humans i discriminació de la dona –com l’Aràbia Saudita– i de conflictes amb els veïns o interns.

Hi ha Mèxic –Peña Nieto tindrà una bilateral amb Trump, dominada per la decisió d’aquest de fer pagar als mexicans el seu mur fronterer–. Hi ha Argentina, que vol dur el conflicte de les Malvines a la reunió de Macri i la premier May. I hi ha Espanya, en qualitat de país convidat des de temps de Zapatero, ara amb un Rajoy molt capficat en els seus problemes interns.

El president turc diu que Alemanya s’està “suïcidant”

Erdogan va deixar clar ahir que no serà a Hamburg per fer festes a Merkel, que li impedeix parlar davant dels seus compatriotes. “Alemanya se suïcida”, va dir al setmanari Die Zeit, no només per la negativa de Berlín a qualsevol acte electoral seu dins territori alemany, sinó també per les negociacions encetades per aconseguir l’alliberament del periodista Deniz Yücel, amb doble passaport, alemany i turc, i empresonat des de fa 140 dies per sospita de propaganda prokurda. Erdogan insisteix que Alemanya protegeix els terroristes, perquè es nega a lliurar-los presumptes seguidors del moviment Gülen, que, segons Ankara, és l’instigador del fracassat intent de cop d’estat del 2016. Merkel, fins ara, ha minimitzat els atacs del president turc perquè sap que d’ell depèn el futur de l’acord amb la UE per frenar l’arribada de refugiats. La cimera del G20 posarà de nou a prova la seva capacitat de resistència davant d’Erdogan.

No va a ser facil

Merkel busca allanar la cumbre via bilaterales con Trump, Erdogan y Putin

Gemma Casadevall

Berlín, 5 jul (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, tratará de allanar el camino hacia algún tipo de consenso en la cumbre del G20, que reconoce complicada, con encuentros con el presidente estadounidense, Donald Trump; el ruso, Vladímir Putin, y el turco, Recep Tayyip Erdogan. 

Los temas de la cita son "difíciles" y "no se puede predecir en absoluto" cuáles serán los puntos que incluirá el comunicado final, advirtió el portavoz del Gobierno alemán, Steffen Seibert, acerca de la cumbre que reunirá a partir del viernes en Hamburgo a los líderes de las principales economías y las potencias emergentes del mundo. 

Seibert indicó que la canciller alemana se propone "aligerar" las discrepancias, que -según dijo- "son de sobra conocidas", con dos entrevistas bilaterales previas mañana, jueves; la primera con Trump y la siguiente con Erdogan. 

Ambas tienen formato y hora delimitada -sobre las 16.00 GMT, para el presidente estadounidense, y una hora después, para el turco-, e irán seguidas de otra reunión con Putin, todavía sin cerrar, en la que participará también el presidente francés, Emmanuel Macron. 

Trump llegará a Hamburgo procedente de Polonia, el país europeo en el que decidió iniciar este nuevo viaje a la UE después de que en mayo acudiera a una reunión de la OTAN en Bruselas y a la cumbre del G7 en Taormina (Italia). 

Entre esas citas y la de Hamburgo, ciudad natal de Merkel, EEUU consumó su abandono del Acuerdo de París contra el cambio climático, que la canciller y el grueso de la comunidad internacional se ha comprometido a salvar, con el país más contaminante del mundo, China, como nuevo aliado. 

La canciller alemana ha advertido reiteradamente de que no debe contarse con un cambio de parecer de Washington en este capítulo y tampoco quiere levantar expectativas respecto al otro gran escollo, el libre comercio. 

"En estos momentos no puedo saber cómo será la resolución definitiva", manifestó Merkel en una comparecencia conjunta junto al presidente chino, Xi Jimping, de visita de Estado en Berlín. 

China pasó el pasado diciembre a Alemania la presidencia de turno del G20, que el próximo año asumirá Argentina. 

"El orden mundial está cambiando y se desplazan las relaciones de poder", insistió Merkel en una entrevista al semanario "Die Zeit". 

Trump no es el único invitado incómodo en esta cumbre, categoría en la que, para Berlín, se incluyen también Erdogan y Putin, dos líderes con los que Merkel no quiere ni puede romper, pese a los disensos acumulados con cada uno. 

Las relaciones con Ankara están en un momento más que complejo, hasta el punto de que Alemania decidió retirar a sus soldados de una base turca tras prohibírseles varias visitas de un grupo de diputados del Parlamento federal (Bundestag). 

Al propósito de Erdogan de ofrecer un mitin en Hamburgo respondió Berlín con una negativa, mientras aún colean las acusaciones de "prácticas nazis" lanzadas desde Turquía después de que el pasado marzo se prohibieran varios mítines de ministros turcos en Alemania a favor de la reforma constitucional. 

Merkel sigue defendiendo el diálogo con ese país, clave para frenar la llegada de refugiados a Europa a través de Grecia, del mismo modo que insiste en mantener en pie los puentes con Moscú. 

Para la reunión con Putin contará con el apoyo de Macron, su actual socio en el revitalizado eje franco-alemán, ya que el tema prioritario de la cita será Ucrania, conflicto en el que Francia y Alemania comparten el papel de mediadores. 

Moscú es, además, país imprescindible en la lucha internacional contra el terrorismo y contra Estado Islámico (EI) y toda estrategia frente a la guerra en Siria acaba dependiendo del papel que Rusia ejerza frente al régimen del presidente sirio, Bachar al Asad. 

Los puntos esenciales incluidos por la presidencia alemana en la agenda de la cumbre de Hamburgo son África, bajo la premisa de que impulsar su desarrollo significa combatir la pobreza extrema que está en el origen del drama migratorio, así como apoyar financieramente el acceso de la mujer al mundo laboral y empresarial. 

Incorporar ambos aspecto en un comunicado final que, como insiste en destacar Berlín, surge del consenso entre los veinte países del G20, no parece demasiado complejo. 

No lograr incluir además menciones a asuntos más espinosos, supondría resignarse a un acuerdo de mínimos. EFE 

gc-nl/fpa

Tregua bávara

Merkel exhibeix solidesa i promet la plena ocupació si torna a ser reelegida

Merkel i el líder bavarès, Horst Seehofer, en la presentació ahir del programa electoral Foto: AFP.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Horst Seehofer, el líder de Baviera, va comparèixer juntament amb Angela Merkel en una exhibició d’harmonia com no es veia des de, com a mínim, l’any 2015. Gairebé dos anys de crisi permanent entre el partit matriu de la cancellera, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), i la formació agermanada bavaresa, la Unió Socialcristiana (CSU), es van esborrar completament ahir, amb la presentació del programa electoral conjunt amb què Merkel lluitarà per la reelecció, el 24 de setembre vinent.

Les setanta pàgines del document, aprovat per unanimitat per les cúpules dels dos partits, no inclouen el terme límit màxim aplicable a l’arribada de refugiats. Seehofer havia condicionat a la inclusió d’aquesta clàusula el seu suport a una nova candidatura de Merkel i havia arribat a amenaçar de presentar una alternativa pròpia si no era així.

De cop, però, sembla que ja no cal. L’arribada de nous refugiats ha baixat i res fa pensar que es pugui reproduir la situació del 2015, quan Alemanya en va rebre gairebé un milió. Almenys aquesta era l’explicació de Seehofer quan li van demanar les raons de la seva “alta satisfacció” amb el programa.

La CDU/CSU no necessita fer gaires jocs de mans per tornar a guanyar les eleccions generals. Els sondejos auguren ara fins a 15 punts d’avantatge al bloc conservador respecte als socialdemòcrates que lidera Martin Schulz. Potser per aquesta situació d’avantatge, Merkel es va permetre presentar el pla consensuat entre la CDU i el CSU més tard que la resta dels partits. Les claus del programa són objectius a mitjà termini. El principal: la plena ocupació –o atur zero– amb l’horitzó del 2025. És a dir, més enllà de la propera legislatura que pensa continuar liderant Merkel. Per plena ocupació, s’entén, en un país avançat, deixar l’atur per sota del 3%. És a dir, dos punts i mig per sota del 5,5% actual.

La cancellera va recordar que, quan va arribar al poder, l’any 2005, s’havien superat els cinc milions d’aturats. El 2013, n’hi havia tres milions i ara, 2,46 milions. No és un objectiu impossible, va assegurar Merkel, per a qui la solidesa macroeconòmica d’Alemanya es pot traduir en benestar per a tothom. Benestar i seguretat van ser les paraules més repetides per Merkel i Seehofer. S’ampliarà el cos de la policia (15.000 agents més) i es coordinaran millor les tasques de les forces de seguretat i els bancs de dades corresponents. També s’incrementaran els ajuts a les famílies amb fills i es reduiran en uns 15.000 milions d’euros anuals les càrregues fiscals del ciutadà, sense apujar els impostos als rics com vol l’SPD.

Merkel manté el rebuig a fixar un límit per a l’arribada de refugiats. Però, potser com a compensació, dona un to clarament conservador al seu programa. Potser és aquest el preu a pagar a canvi de l’harmonia amb Seehofer.

Previsible culebrón

Adeu a Kohl entre honors i cismes

Adeu a Kohl entre honors i cismes Foto: Arxiu.

Adeu a Kohl entre honors i cismes Foto: Arxiu.

Merkel , inclinant-se davant del taüt de Kohl, ahir al Parlament Europeu, a Estrasburg. A baix, l’hemicicle i la cancellera amb Clinton i Macron davant del rei emèrit Joan Carles i Sofia Foto: AFP / REUTERS / AFP.

Adeu a Kohl entre honors i cismes Foto: Arxiu.

Adeu a Kohl entre honors i cismes Foto: Arxiu.

GEMMA C. SERRA - BERLÍn

Líders en exercici –com ara els actuals defensors de l’eix francoalemany, Angela Merkel i Emmanuel Macron– i jubilats que continuen dient-hi la seva –com ara l’expresident espanyol Felipe González i el dels EUA Bill Clinton– van ser, ahir, a Estrasburg.
La seu del Parlament Europeu es va omplir de veus en record de Helmut Kohl, l’excanceller que va traduir en procés polític reunificador l’impuls ciutadà que va precipitar la caiguda del mur de Berlín. El cap del govern alemany que va saber negociar, alhora, amb Moscou, París, Londres i Washington, l’aparició d’una Alemanya forta i, tot seguit, va impulsar l’ampliació de la UE cap a l’est i la implantació de l’euro entre les economies aleshores considerades més sòlides.
Va ser el polític sense qui, segurament, Merkel no seria on és, com ella mateixa va reconèixer en el seu discurs a Estrasburg. Una al·lusió que anava més enllà del terreny personal, per molt que va ser Kohl amb qui va arrencar la seva carrera, com a ministra, el 1991, dos anys després de la caiguda del mur.
Per Merkel, com per molts dels ciutadans que van créixer en el que va ser territori comunista, la reunificació accelerada impulsada per Kohl va canviar allò que durant dècades semblava inamovible: la divisió nacional imposada pels aliats després de la derrota del nazisme. Va precipitar el naixement de l’Alemanya, i per extensió Europa, tal com ara la coneixem.
Merkel va destacar la dimensió històrica de Kohl i va advertir: “Ara, ens correspon a nosaltres preservar-ne el llegat.” També en to d’advertència es va referir a l’estat actual d’Europa González, un dels grans amics polítics de Kohl, que el 1990 va adoptar amb entusiasme el seu procés reunificador, mentre d’altres –principalment la britànica Margaret Thatcher– tremolaven davant el naixement d’una nova i poderosa Alemanya. González es va convertir en referent d’amistat i lleialtat més enllà de les diferències polítiques amb Kohl, a qui Clinton va dedicar el més emotiu discurs –“jo el vaig estimar”, va dir–, molt d’acord amb el seu tarannà carismàtic.
Estrasburg va ser, així, l’escenari de l’homenatge polític del que s’entén per establishment, present o passat, i va contribuir a salvar les formes en un funeral que hauria pogut acabar en una comèdia de malentesos familiars.
Al funeral d’estat europeu, en territori francès, va seguir una segona cerimònia, ja sota bandera alemanya, a la catedral d’Espira, la ciutat de Renània Palatinat on va ser enterrat el polític, prop de Ludwigshafen, on va néixer i on va tenir el seu domicili familiar fins a la mort. Merkel, efectivament, podria molt bé no haver estat a la tribuna d’oradors aquest dissabte d’homenatge global a qui va ser el seu padrí polític i de qui se’n va separar quan, un cop apartat del poder, el 1998, va sortir a la llum la trama de finançament irregular a la CDU, el partit que va presidir Kohl durant 25 anys. La vídua del polític, Maike KohlRichter, s’havia oposat que la cancellera o cap altre alemany parlessin en el funeral, de la mateixa manera que s’havia negat que hi hagués un acte d’estat a Berlín. Se la va haver de convèncer perquè la incorporés a la llista d’oradors. Merkel la va recompensar agraint-li “l’amor” amb què va acompanyar el polític en l’última etapa de la seva vida.
Va ser un amor excloent, segons els fills de Kohl, Walter i Peter, que, des del 2011, no havien vist el seu pare i que, de fet, no van poder ni entrar a la que havia estat casa seva, un cop assabentats de la mort d’aquest perquè la policia els ho va impedir. Tampoc no van acudir ni a la cerimònia d’Estrasburg ni a la d’Espira, enfadats amb uns preparatius dirigits en solitari per Maike. Són moltes les misèries privades que han enterbolit els darrers anys del polític. El 2001, la seva primera esposa, Hannelore, es va suïcidar a casa, sola, mentre ell preparava la seva defensa a Berlín en el cas del finançament irregular del partit. Quatre anys després, es va saber la nova relació amb Maike, 34 anys més jove, amb qui es va casar el 2008.
Per l’alemany corrent, més enllà de la telenovel·la familiar, coneguda de fa anys, el que està en joc és el llegat, en forma de memòries, del polític. La dipositària dels records, inclosos dels corresponents a la trama del finançament irregular, mai no aclarida, és la dona que ha compartit els darrers anys de la vida del patriarca.
Kohl va tenir unes relacions més que complexes amb Merkel, per qui es va considerar traït. La cancellera va insistir ahir en la paraula històric aplicada a Kohl. Va pronunciar un dels seus discursos impecables, ple de reconeixements als aliats d’aleshores de Kohl i d’avisos pels reptes presents.

Al fin

Alemanya dona el sí als gais   

Diputats d’Els Verds celebren la legalització del matrimoni homosexual, ahir al Bundestag Foto: TOBIAS SCHWARZ / AFP.

GEMMA C. SERRA, Berlín. 
Matrimoni per a tothom. Era el lema del dia per al Partit Socialdemòcrata (SPD), que va qualificar d’“hora estel·lar” del parlamentarisme alemany la votació a favor del matrimoni homosexual. La cancellera, Angela Merkel, havia donat llibertat de consciència als seus 310 diputats i la resposta va ser una victòria clara de la iniciativa, defensada conjuntament per l’SPD, Els Verds i L’Esquerra, per desbloquejar el matrimoni entre parelles del mateix sexe: 75 vots de les files conservadores de Merkel (dels 310 diputats que té) van anar a l’altre bàndol i el sí va guanyar per 393 vots a favor, 226 en contra i quatre abstencions.
La cancellera havia alliberat els seus de la disciplina de vot, en una decisió que ella mateixa havia qualificat de “qüestió de consciència”. La seva, la de Merkel, diu que un matrimoni –d’acord amb l’article 6 de la Constitució, que garanteix la protecció de la família– està format “per un home i una dona”. La cancellera va justificar així el seu no personal al matrimoni homosexual, en una declaració després del debat parlamentari en què va haver d’escoltar acusacions directes de l’SPD, que li atribuïa el bloqueig durant anys a l’equiparació plena dels drets d’aquest col·lectiu.
Merkel, d’acord amb la seva pràctica de no mullar-se, no va deixar clar si amb això insinuava que una modificació de la legislació vigent del Codi Penal implica esmenar la Constitució. Sí que va aclarir, en canvi, que és partidària de permetre l’adopció de nens a les parelles homosexuals, un dels punts més controvertits dins la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la seva agermanada bavaresa (CSU).
L’adopció és el moll de l’os de la qüestió, en un país amb una normativa especialment rígida en aquesta matèria. Els obstacles per a l’adopció a les parelles de fet, tant homosexuals com heterosexuals, són de vegades insalvables o només superables a còpia de molta perseverança. El 2001, en temps del govern socialdemòcrata-verd del canceller Gerhard Schröder, Alemanya va encapçalar, a escala global, la satisfacció de les reivindicacions dels homosexuals autoritzant-los a registrar-se com a parella de fet. Això els va obrir la porta a l’equiparació gradual amb les parelles heterosexuals en gairebé tots els àmbits, menys l’adopció i el dret hereditari.

Maniobra electoral       La qüestió va quedar encallada i, de país avançat, Alemanya ha passat a endarrerit, mentre països dits “catòlics”, com Espanya, han agafat avantatge. Tres legislatures seguides de Merkel –la primera i l’actual, en gran coalició amb els socialdemòcrates; la del mig, amb els liberals– no van desbloquejar el tema del matrimoni. Els tres pactes de coalició ho excloïen. Ni tan sols l’amistat de Merkel amb el liberal Guido Westerwelle, ministre d’Afers Estrangers del 2009 al 2013 i homosexual declarat, va trencar el sostre de vidre. Merkel va ser una mena de “padrina” per a la parella que formaven Westerwelle i el seu company, el metge Michael Mronz. La relació personal no es va traduir en fets polítics en favor del col·lectiu. Merkel va defensar encara ahir que, sota la seva gestió, s’ha avançat “pas a pas” en direcció a l’equiparació plena. El pas definitiu el va fer, però, el seu rival en la lluita per la cancelleria en les eleccions generals del setembre, Martin Schulz. L’aspirant socialdemòcrata es va afegir diumenge passat a la posició de L’Esquerra i Els Verds d’imposar el sí al matrimoni homosexual com a condició prèvia a qualsevol futura coalició de govern.
Merkel va resoldre la situació en 24 hores donant “llibertat de consciència” als seus diputats, en una votació incorporada a corre-cuita en la darrera sessió parlamentària fins a les generals. L’aprovació, ahir, era interpretada per l’SPD com una victòria moral de Schulz. D’altres ho veien com una maniobra de Merkel, que va neutralitzar en temps rècord el que hauria estat un cavall de batalla electoral dels socialdemòcrates. I, a més, li permet refermar-se en l’eterna amenaça, des de la concepció conservadora, que l’únic que pot impedir la seva reelecció és una aliança recolzada en L’Esquerra, partit etiquetat encara d’hereu de l’Alemanya comunista.

Angie y Manu contra los tres tenores del mal

Merkel assaja un bloc anti-Trump

Macron i Merkel conversen abans de la roda de premsa que van oferir diversos líders europeus després de la reunió preparatòria de la cimera del G-20, ahir a Berlín Foto: REUTERS.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Una setmana abans de la complexa cimera del G-20 –el grup de les potències industrialitzades i els països emergents– a Hamburg, la cancellera alemanya, Angela Merkel, es va deixar envoltar ahir a Berlín pels seus socis europeus més lleials: el francès Emmanuel Macron i l’espanyol Mariano Rajoy, entre d’altres, a més del president del Consell Europeu, Donald Tusk; el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i un Paolo Gentiloni necessitat d’auxili per fer front al drama dels refugiats que arriben a les seves costes, preferentment des de Líbia.

Era una reunió preparatòria del G-20 a escala europea, amb Noruega i Holanda com a convidats. L’únic element divergent en la constel·lació era Theresa May, que es va absentar de la conferència de premsa conjunta que es va fer al final perquè havia de tornar a Londres a defensar el seu programa de govern.

“És clar que hi ha discrepàncies en alguns aspectes, però també coincidències”, deia Merkel respecte als Estats Units de Donald Trump, el nom del qual planava sobre la reunió. “Som aliats irrenunciables en matèria militar i de seguretat”, assenyalava Macron, en un nou recital de complicitats i harmonia amb la cancellera. Els dos líders, l’alemanya i el francès, semblen disposats a parlar a l’uníson en cada compareixença que fan plegats, més encara quan es tracta de plantar cara –evidentment sense trencar-hi– a Trump.

“Estem vivint un moment únic i els riscos internacionals no havien estat mai tan crítics”, va dir Macron, decidit a salvar l’acord sobre el clima de París malgrat que Washington se n’ha desvinculat. La lluita contra el canvi climàtic no es pot quedar esperant els escèptics, havia advertit Merkel, poc abans de rebre els seus aliats, en una intervenció davant del Parlament alemany (Bundestag) i també orientada a la cimera del G-20 d’Hamburg. També allà, davant dels diputats alemanys, l’ombra de Trump era omnipresent, per al·lusions, ja fos com a enemic número u del planeta en l’àmbit climàtic o com a perill per al comerç mundial, en qualitat de defensor del proteccionisme contra els objectius de Merkel i Macron d’avançar cap al lliure comerç.

Mentrestant, Rajoy va aprofitar l’avinentesa per afegir-se al comboi europeu dels enemics del proteccionisme, en el seu cas per destacar, com acostuma a fer, els èxits d’Espanya en el camí cap a la recuperació econòmica. Trump és, alhora, un perill i un aliat, tant per a Berlín com per a París. Macron l’ha convidat a presidir la desfilada militar del dia 14 de juliol, Dia Nacional a França, probablement interessat a mostrar-se com a potència també militar, terreny en què Alemanya, com a mínim, demostra timidesa.


El míting d’Erdogan

Trump no és, però, l’únic núvol sobre el G-20, com es va demostrar ahir quan es va produir una nova topada amb Recep Tayyip Erdogan. El mandatari turc està decidit a aprofitar la seva presència a Hamburg per fer un míting davant els seus seguidors a Alemanya, país on viuen tres milions de ciutadans d’arrels turques, la meitat dels quals amb dret a vot a Turquia. El govern alemany, que ja va impedir el març passat actes electorals a Alemanya en favor de la reforma constitucional presidencialista d’Erdogan, va deixar ahir clar que aquesta mena d’actes no encaixen en el format de la cimera. “No és una bona idea”, va dir el ministre d’Afers Estrangers de Merkel, Sigmar Gabriel. Hi haurà mesures de seguretat extraordinàries per la confluència a Hamburg dels líders del G-20. S’hi esperen una vintena de manifestacions, majoritàriament de signe esquerrà i de grups autònoms radicals, enmig d’una situació d’alarma generalitzada antiterrorista que converteix la trobada en un repte per a les forces de seguretat.

Ja hi ha prou riscos que pesen sobre la cimera per afegir-hi un míting indesitjat per l’amfitrió, del president d’un país que té empresonat de fa mesos un periodista turcoalemany i que impedeix les visites de diputats alemanys als soldats estacionats al seu territori. El Parlament alemany va decidir la setmana passada la retirada d’aquests soldats, després de mesos d’estira-i-arronsa amb Erdogan.

Són molts els conflictes bilaterals acumulats entre Merkel i Erdogan, per molt que Berlín no vulgui la ruptura amb un país clau per a la contenció de l’arribada de refugiats al territori de la UE. Trump, Erdogan i el rus Vladímir Putin són els tres ossos que haurà de rebre Merkel a Hamburg. La frase “hi ha discrepàncies, però també coincidències”, que va aplicar ahir al líder dels Estats Units, és més o menys extensible a Erdogan i, en menor grau, a Putin. Amb tots tres està decidida a mantenir el “diàleg intens”, l’altre terme aplicat ahir a Trump.

Poquita carne en el asador

Schulz planta cara a Merkel

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Gairebé una hora i mitja de discurs davant dels 500 delegats del Partit Socialdemòcrata (SPD), amb paraules gruixudes contra Angela Merkel (“un perill per a la democràcia”, segons l’aspirant a derrotar-la, Martin Schulz) i fent equilibris amb l’actual condició de líder d’una formació que és sòcia de govern de la cancellera. L’expresident del Parlament Europeu i candidat a les eleccions del setembre va deixar ahir de banda al congrés federal de l’SPD el seu habitual to moderat per mirar de donar ànims als seus amb vista a unes eleccions que no vol donar per decidides en favor dels conservadors de Merkel.

Tres eleccions regionals perdudes aquest any (als estats federats de Saarland, Schleswig-Holstein i el Rin del Nord-Westfàlia) van ensorrar el que, a principis del 2017, s’anomenava l’efecte Schulz: la teòrica empenta de l’SPD sota el nou lideratge d’un polític sense responsabilitat de govern per batre la gran coalició de Merkel. Les enquestes, que fa uns mesos col·locaven Schulz al mateix nivell que els conservadors de la cancellera o fins i tot una mica per sobre, enfonsen ara els socialdemòcrates fins a un 24%, respecte al 39% que es pronostica per a la Unió Cristianodemòcrata i els seus agermanats de la Unió Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU).

De la mateixa manera que, uns mesos enrere, el congrés federal de l’SPD a Berlín va ratificar Schulz com a líder i candidat per un 100% dels vots, ahir a Dortmund els delegats van aprovar gairebé sense dissidències el programa amb què planten cara als sondejos.

L’excanceller Gerhard Schröder, que Merkel va derrotar a les urnes el 2005, absent en els últims congressos i figura poc simpàtica a les bandes esquerranes del partit, va pujar a l’escenari per contribuir a la tasca d’infondre optimisme a la campanya de Schulz. Dins l’SPD, hi ha qui creu que Schröder representa la traïció als senyals d’identitat socialdemòcrates. Com a canceller, va implantar en la segona legislatura unes retallades laborals i socials que Merkel acostuma a reconèixer com a clau per al blindatge alemany davant crisis com la del 2008. Alemanya va respondre així a la situació mentre d’altres s’enfonsaven, acostuma a dir Merkel, mentre que dins l’SPD hi ha qui s’avergonyeix d’aquests elogis.

La presència de Schröder s’interpretava com un senyal en favor del centrisme i contra un hipotètic bloc esquerrà. Però també és cert que representa allò que, ara per ara, no es reconeix en Schulz: l’instint guerrer.

Schröder, l’últim canceller de l’SPD a Alemanya i l’únic excanceller viu després de la recent mort del conservador Helmut Kohl, va intervenir en primer lloc i gairebé semblava que la notícia del congrés la donaria ell. Però, quan finalment el candidat Schulz va prendre la paraula davant dels delegats, li va correspondre en exclusiva defensar un programa amb què l’SPD vol tornar a ocupar la cancelleria alemanya. Un programa que entra en clara contradicció amb el que practica l’actual ministre d’Afers Estrangers de Merkel, Sigmar Gabriel, líder de l’SPD abans que ho fos Schulz.

Fre a les expulsions cap a l’Afganistan de refugiats no acceptats com a tals; allunyament de la línia del president dels EUA, Donald Trump, i de la del turc Recep Tayyip Erdogan, i un rebuig clar a destinar el 2% del PIB a defensa com exigeix Washington. La política exterior que vol Schulz no es correspon amb la realitat del soci de la gran coalició de Merkel

Més ajustats a la realitat eren els apartats socials i fiscal, basats en descàrregues impositives per a les classes mitjanes i baixes, lluita contra la precarietat laboral, i millores en l’ensenyament, en les jubilacions i en els ajuts a la família. Uns conceptes no tan allunyats dels de la CDU/CSU, en definitiva.

Schulz es va concentrar a declarar la guerra a Merkel, però no va fer el pas cap a un front alternatiu amb els Verds i l’Esquerra, l’única fórmula que matemàticament li pot donar possibilitats d’accedir a la cancelleria. La seva línia, com ho va ser la de Schröder, és buscar un nou centre. La seva intervenció a Dortmund s’interpreta com l’última o la penúltima bala d’un candidat castigat pels sondejos i les urnes.