Merkel assaja un bloc anti-Trump
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Una setmana abans de la complexa cimera del G-20 –el grup de les potències industrialitzades i els països emergents– a Hamburg, la cancellera alemanya, Angela Merkel, es va deixar envoltar ahir a Berlín pels seus socis europeus més lleials: el francès Emmanuel Macron i l’espanyol Mariano Rajoy, entre d’altres, a més del president del Consell Europeu, Donald Tusk; el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i un Paolo Gentiloni necessitat d’auxili per fer front al drama dels refugiats que arriben a les seves costes, preferentment des de Líbia.
Era una reunió preparatòria del G-20 a escala europea, amb Noruega i Holanda com a convidats. L’únic element divergent en la constel·lació era Theresa May, que es va absentar de la conferència de premsa conjunta que es va fer al final perquè havia de tornar a Londres a defensar el seu programa de govern.
“És clar que hi ha discrepàncies en alguns aspectes, però també coincidències”, deia Merkel respecte als Estats Units de Donald Trump, el nom del qual planava sobre la reunió. “Som aliats irrenunciables en matèria militar i de seguretat”, assenyalava Macron, en un nou recital de complicitats i harmonia amb la cancellera. Els dos líders, l’alemanya i el francès, semblen disposats a parlar a l’uníson en cada compareixença que fan plegats, més encara quan es tracta de plantar cara –evidentment sense trencar-hi– a Trump.
“Estem vivint un moment únic i els riscos internacionals no havien estat mai tan crítics”, va dir Macron, decidit a salvar l’acord sobre el clima de París malgrat que Washington se n’ha desvinculat. La lluita contra el canvi climàtic no es pot quedar esperant els escèptics, havia advertit Merkel, poc abans de rebre els seus aliats, en una intervenció davant del Parlament alemany (Bundestag) i també orientada a la cimera del G-20 d’Hamburg. També allà, davant dels diputats alemanys, l’ombra de Trump era omnipresent, per al·lusions, ja fos com a enemic número u del planeta en l’àmbit climàtic o com a perill per al comerç mundial, en qualitat de defensor del proteccionisme contra els objectius de Merkel i Macron d’avançar cap al lliure comerç.
Mentrestant, Rajoy va aprofitar l’avinentesa per afegir-se al comboi europeu dels enemics del proteccionisme, en el seu cas per destacar, com acostuma a fer, els èxits d’Espanya en el camí cap a la recuperació econòmica. Trump és, alhora, un perill i un aliat, tant per a Berlín com per a París. Macron l’ha convidat a presidir la desfilada militar del dia 14 de juliol, Dia Nacional a França, probablement interessat a mostrar-se com a potència també militar, terreny en què Alemanya, com a mínim, demostra timidesa.
El míting d’Erdogan
Trump no és, però, l’únic núvol sobre el G-20, com es va demostrar ahir quan es va produir una nova topada amb Recep Tayyip Erdogan. El mandatari turc està decidit a aprofitar la seva presència a Hamburg per fer un míting davant els seus seguidors a Alemanya, país on viuen tres milions de ciutadans d’arrels turques, la meitat dels quals amb dret a vot a Turquia. El govern alemany, que ja va impedir el març passat actes electorals a Alemanya en favor de la reforma constitucional presidencialista d’Erdogan, va deixar ahir clar que aquesta mena d’actes no encaixen en el format de la cimera. “No és una bona idea”, va dir el ministre d’Afers Estrangers de Merkel, Sigmar Gabriel. Hi haurà mesures de seguretat extraordinàries per la confluència a Hamburg dels líders del G-20. S’hi esperen una vintena de manifestacions, majoritàriament de signe esquerrà i de grups autònoms radicals, enmig d’una situació d’alarma generalitzada antiterrorista que converteix la trobada en un repte per a les forces de seguretat.
Ja hi ha prou riscos que pesen sobre la cimera per afegir-hi un míting indesitjat per l’amfitrió, del president d’un país que té empresonat de fa mesos un periodista turcoalemany i que impedeix les visites de diputats alemanys als soldats estacionats al seu territori. El Parlament alemany va decidir la setmana passada la retirada d’aquests soldats, després de mesos d’estira-i-arronsa amb Erdogan.
Són molts els conflictes bilaterals acumulats entre Merkel i Erdogan, per molt que Berlín no vulgui la ruptura amb un país clau per a la contenció de l’arribada de refugiats al territori de la UE. Trump, Erdogan i el rus Vladímir Putin són els tres ossos que haurà de rebre Merkel a Hamburg. La frase “hi ha discrepàncies, però també coincidències”, que va aplicar ahir al líder dels Estats Units, és més o menys extensible a Erdogan i, en menor grau, a Putin. Amb tots tres està decidida a mantenir el “diàleg intens”, l’altre terme aplicat ahir a Trump.
Una setmana abans de la complexa cimera del G-20 –el grup de les potències industrialitzades i els països emergents– a Hamburg, la cancellera alemanya, Angela Merkel, es va deixar envoltar ahir a Berlín pels seus socis europeus més lleials: el francès Emmanuel Macron i l’espanyol Mariano Rajoy, entre d’altres, a més del president del Consell Europeu, Donald Tusk; el de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i un Paolo Gentiloni necessitat d’auxili per fer front al drama dels refugiats que arriben a les seves costes, preferentment des de Líbia.
Era una reunió preparatòria del G-20 a escala europea, amb Noruega i Holanda com a convidats. L’únic element divergent en la constel·lació era Theresa May, que es va absentar de la conferència de premsa conjunta que es va fer al final perquè havia de tornar a Londres a defensar el seu programa de govern.
“És clar que hi ha discrepàncies en alguns aspectes, però també coincidències”, deia Merkel respecte als Estats Units de Donald Trump, el nom del qual planava sobre la reunió. “Som aliats irrenunciables en matèria militar i de seguretat”, assenyalava Macron, en un nou recital de complicitats i harmonia amb la cancellera. Els dos líders, l’alemanya i el francès, semblen disposats a parlar a l’uníson en cada compareixença que fan plegats, més encara quan es tracta de plantar cara –evidentment sense trencar-hi– a Trump.
“Estem vivint un moment únic i els riscos internacionals no havien estat mai tan crítics”, va dir Macron, decidit a salvar l’acord sobre el clima de París malgrat que Washington se n’ha desvinculat. La lluita contra el canvi climàtic no es pot quedar esperant els escèptics, havia advertit Merkel, poc abans de rebre els seus aliats, en una intervenció davant del Parlament alemany (Bundestag) i també orientada a la cimera del G-20 d’Hamburg. També allà, davant dels diputats alemanys, l’ombra de Trump era omnipresent, per al·lusions, ja fos com a enemic número u del planeta en l’àmbit climàtic o com a perill per al comerç mundial, en qualitat de defensor del proteccionisme contra els objectius de Merkel i Macron d’avançar cap al lliure comerç.
Mentrestant, Rajoy va aprofitar l’avinentesa per afegir-se al comboi europeu dels enemics del proteccionisme, en el seu cas per destacar, com acostuma a fer, els èxits d’Espanya en el camí cap a la recuperació econòmica. Trump és, alhora, un perill i un aliat, tant per a Berlín com per a París. Macron l’ha convidat a presidir la desfilada militar del dia 14 de juliol, Dia Nacional a França, probablement interessat a mostrar-se com a potència també militar, terreny en què Alemanya, com a mínim, demostra timidesa.
El míting d’Erdogan
Trump no és, però, l’únic núvol sobre el G-20, com es va demostrar ahir quan es va produir una nova topada amb Recep Tayyip Erdogan. El mandatari turc està decidit a aprofitar la seva presència a Hamburg per fer un míting davant els seus seguidors a Alemanya, país on viuen tres milions de ciutadans d’arrels turques, la meitat dels quals amb dret a vot a Turquia. El govern alemany, que ja va impedir el març passat actes electorals a Alemanya en favor de la reforma constitucional presidencialista d’Erdogan, va deixar ahir clar que aquesta mena d’actes no encaixen en el format de la cimera. “No és una bona idea”, va dir el ministre d’Afers Estrangers de Merkel, Sigmar Gabriel. Hi haurà mesures de seguretat extraordinàries per la confluència a Hamburg dels líders del G-20. S’hi esperen una vintena de manifestacions, majoritàriament de signe esquerrà i de grups autònoms radicals, enmig d’una situació d’alarma generalitzada antiterrorista que converteix la trobada en un repte per a les forces de seguretat.
Ja hi ha prou riscos que pesen sobre la cimera per afegir-hi un míting indesitjat per l’amfitrió, del president d’un país que té empresonat de fa mesos un periodista turcoalemany i que impedeix les visites de diputats alemanys als soldats estacionats al seu territori. El Parlament alemany va decidir la setmana passada la retirada d’aquests soldats, després de mesos d’estira-i-arronsa amb Erdogan.
Són molts els conflictes bilaterals acumulats entre Merkel i Erdogan, per molt que Berlín no vulgui la ruptura amb un país clau per a la contenció de l’arribada de refugiats al territori de la UE. Trump, Erdogan i el rus Vladímir Putin són els tres ossos que haurà de rebre Merkel a Hamburg. La frase “hi ha discrepàncies, però també coincidències”, que va aplicar ahir al líder dels Estats Units, és més o menys extensible a Erdogan i, en menor grau, a Putin. Amb tots tres està decidida a mantenir el “diàleg intens”, l’altre terme aplicat ahir a Trump.