Einsatzbereit

Steinmeier,de la alta diplomacia al arbitraje en la encrucijada alemana

Gemma Casadevall

Berlín, 21 nov (EFE).- El presidente alemán, Frank Walter Steinmeier, empezó hoy a ejercer formalmente como árbitro en la encrucijada en la que se encuentra su país, tras fracasar el intento de la canciller, Angela Merkel, de formar gobierno con liberales y verdes. 

Steinmeier, un socialdemócrata que lleva siete meses en el cargo, abrió sus consultas con los líderes de los Verdes, Cem Özdemir y Simone Peter, y a continuación con el del Partido Liberal (FDP), Christian Lindner, las dos formaciones con las que el bloque conservador de Merkel negoció durante cinco semanas un preacuerdo de coalición. 

Los ecologistas acudieron a la reunión desde su condición de partido que, hasta el último minuto, buscó constructivamente un compromiso sin renunciar a principios para ellos esenciales, especialmente en materia medioambiental y política migratoria. 

El líder liberal lo hizo como el responsable del fin de esa negociación, ya que fue él quien anunció su ruptura, la medianoche del pasado domingo, con la frase "Mejor no gobernar que gobernar mal". 

Steinmeier está llamado a desempeñar ahora un papel clave en la búsqueda de soluciones, tanto por las atribuciones de su puesto como por sus dotes diplomáticas. 

Al presidente le compete proponer a la cámara baja un candidato a canciller, que precisará para ser elegido de la mayoría absoluta, en las dos primeras rondas, o mayoría simple, en la tercera, tras lo cual tiene la potestad de nombrarlo o de disolver el Parlamento. 

En Steinmeier confluye una serie de características que le predestinan a ejercer de árbitro, tras haber sido ministro de Exteriores tanto en la primera como en la tercera legislatura de Merkel, además de su rival en la lucha por la Cancillería en 2009. 

Tiene, por un lado, la confianza de la canciller y, por el otro, es figura relevante del Partido Socialdemócrata (SPD), la formación que tendría la llave para resolver la situación, si su líder, Martin Schulz, diera marcha atrás en su negativa a otra gran coalición. 

"No deja de ser significativo que Schulz insistiera el lunes en su apuesta por ir a nuevas elecciones y que, diez minutos después, Steinmeier ni mencionara esa opción", apuntó Thorsten Faas, politólogo de la Universidad Libre de Berlín, en un encuentro con medios extranjeros. 

El catedrático aludió así al pronunciamiento de Steinmeier, este lunes, tras reunirse con Merkel, en el que anunció su ronda de consultas con los partidos y pidió disposición a todos los implicados para formar gobierno, sin hablar de nuevos comicios. 

Schulz descartó ya la misma noche electoral una reedición de la gran coalición bajo Merkel y se mantiene en esa negativa. 

Steinmeier, quien recibirá a su correligionario previsiblemente el jueves, no puede forzarle a cambiar de parecer, pero las presiones sobre el líder socialdemócrata pueden ir en aumento ante el congreso que el SPD celebrará entre el 7 y el 9 de diciembre. 

Con Schulz como candidato, el SPD se hundió en las últimas generales en el peor resultado de su historia -un 20,5 %- y, según el politólogo, el partido se está "jugando su credibilidad" si se aferra a la posición del "no, porque no". 

Son varias las opciones que puede abordar Steinmeier con los diferentes líderes, incluida la formación de un gobierno de minoría bajo "tolerancia" de otro partido, recuerda Faas. 

Merkel dijo el lunes que prefería consultar de nuevo a las urnas antes que optar por un gobierno minoritario sujeto a apoyos puntuales, lo que comparó la canciller con un "bazar". 

La opción un gobierno "tolerado" -con el compromiso de apoyo de otra formación, pero no integrada en el Ejecutivo- se denomina "modelo Magdeburgo", en alusión a la capital del "Land" (estado federado) de Sajonia-Anhalt, donde se gobernó bajo esa fórmula ocho años. 

A la espera de la reunión entre Steinmeier y Schulz, la jefa del grupo parlamentario socialdemócrata, Andrea Nahles, apuntó hoy a la posibilidad de que Merkel acabe liderando un gabinete en minoría como una solución de transición. 

La fórmula de un gobierno "bajo tolerancia" del SPD no está descartada, admitió Nahles, hasta hace unas semanas ministra de Trabajo con Merkel. 

"Podemos hablar de eso", dijo en declaraciones a la cadena de televisión pública ZDF. EFE 

gc/nl/acm 

(foto) (audio)

Prórroga sin goles

Merkel tasta el duríssim camí contra natura

Merkel, seguida del líder de la CSU, Horst Seehofer, en una pausa de les converses Foto: AFP.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Quatre setmanes de negociacions a la recerca d’un preacord per formar govern entre el bloc conservador d’Angela Merkel, els verds i els liberals van derivar ahir en un diumenge de rumors, mentre els mitjans de comunicació intentaven treure l’entrellat de qualsevol declaració d’algun representant dels quatre partits implicats, durant alguna pausa de les converses.

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, l’aliat bavarès de la Unió Socialcristiana (CSU) i els liberals van fer pinya a favor de limitar a 200.000 el nombre de refugiats que Alemanya pot acollir per any i de restringir el dret a la reagrupació familiar dels que ja són al país. Els verds es van blindar en contra d’un plantejament que saben que és inacceptable per a les seves bases i que els podria ensorrar davant del seu electorat tradicional.

Merkel necessita lligar aquesta coalició contra natura, en la qual es concentren moltes hostilitats, a més de la crisi de lideratge del bavarès Horst Seehofer, a punt de ser defenestrat per l’ala radical del partit. La reunió de diumenge, amb uns 50 participants entre líders, executives i representants dels estats federats, era teòricament l’última etapa, després de successives pròrrogues. I es va encallar, de nou, en la dissensió a l’entorn dels refugiats.

La complexitat que ha adoptat aquesta ronda de contactes previs permet fer-se una idea de la difícil governabilitat que haurà d’afrontar Merkel, si és que aconsegueix la majoria necessària per ser reelegida al Bundestag (cambra baixa). El camí cap a les aliances amb què va governar en les tres legislatures anteriors –la primera i la tercera, en gran coalició amb els socialdemòcrates, i la segona, amb els liberals– també va ser llarg. La diferència, ara, és que afronta una situació de feblesa que no s’havia donat fins ara.


L’ombra de la ultradreta


El seu bloc conservador va guanyar les eleccions generals del 24 de setembre amb un 32,9% dels vots, el resultat més baix obtingut des del 1949. I, a més, va accedir al Bundestag, per primer cop des dels anys cinquanta, un partit ultradretà, Alternativa per a Alemanya (AfD). La branca més dretana del bloc conservador de Merkel, i especialment la bavaresa CSU, interpreten que el “mandat” de l’elector vol dir girar cap a la dreta per tancar aquest espai polític a altres formacions.

Tancar l’aixeta als refugiats és, per a aquest sector, una condició sine qua non per encetar la quarta legislatura de Merkel, la cancellera que els va obrir les fronteres del país el 2015.

Ojitos cansados

Merkel redobla els esforços per lligar el quart mandat

Merkel, sortint d’una de les reunions exploratòries entre representants de la CDU-CSU, liberals i verds, ahir a Berlín Foto: EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Una Angela Merkel amb els ulls cansats, però decidida a fer valer el seu punt fort –la perseverança– per lligar una coalició contra natura. I uns liberals i uns verds necessitats d’obtenir concessions, si no volen quedar davant l’elector com a meres comparses del pròxim govern de la cancellera. Aquesta era la imatge amb què ahir van reprendre les converses el bloc conservador de Merkel, d’una banda, i els teòrics aliats que han de donar-li la clau per a una quarta legislatura. La roda dita definitiva havia començat dijous al migdia i es va tancar a les quatre de la matinada sense acord. “Estic determinada a portar endavant el mandat que m’han donat els electors”, va assegurar Merkel, en reprendre la negociació, ahir, després de la marató de quinze hores de converses i amb el compromís de seguir parlant.

La pròrroga pot durar tot el cap de setmana. Si tot surt com Merkel vol i hi ha acord, s’acabarà la fase dels “contactes de sondeig”. Per entrar en la fase de negociacions formals, caldrà que cada partit hi doni el vistiplau. El pacte de coalició i la investidura queden encara prou lluny.


O pacte o eleccions


La coalició encara virtual es coneix a Alemanya com a “Jamaica” –pels colors dels partits, coincidents amb els de la bandera d’aquesta illa–, és inèdita a escala federal i sembla una destinació remota, a més d’exòtica. Els verds no volen accedir a la limitació del dret al reagrupament familiar de les desenes de milers refugiats que no han obtingut el dret a asil però que continuen al país per raons humanitàries. Són un contingent reduït, entre els 1,3 milions de demandants d’asil que, des del 2015, han entrat al país. Però el bloc conservador de Merkel –i, molt especialment, la branca regional, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)– no volen “regalar” aquesta victòria als verds.

Els liberals volen adjudicar-se un “triomf” en política fiscal. Reclamen el Ministeri d’Hisenda i la supressió de l’impost de solidaritat, creat poc després de la reunificació alemanya (1990) per reactivar l’antic territori comunista i que continua vigent. És un estira-i-arronsa en format maratonià com molts dels que Merkel ha viscut en els seus 12 anys al poder, a escala nacional i a la UE. La diferència és que ara no té alternativa.

Els socialdemòcrates no volen repetir una gran coalició, vist el desgast patit en les dues legislatures com a aliats de Merkel. O Merkel arriba a Jamaica o l’alternativa més probable serien noves eleccions. Cap dels partits establerts vol aquesta opció. Es considera que només beneficiaria la ultradretana Alternativa per Alemanya, tercera en les generals del setembre, darrere dels conservadors i l’SPD.

El carbó, un dilema per a Jamaica

GEMMA C.SERRA

El dret al reagrupament familiar dels asilats i la política fiscal no són l’únic escull a la coalició que busca Merkel. Els verds exigeixen la fi de l’ús del carbó com a font energètica fins al 2030. Un objectiu compartit per una aliança de països sorgida a la cimera del clima de Bonn, que es tancava ahir, però de la qual Alemanya, acostumada a presumir de lideratge i amfitriona de la cimera, és absent. Un 40% del consum elèctric a la primera potència europea depèn del carbó. I no es preveu que es pugui reduir tan aviat. És un dilema que arrossega des que, el 2011, va posar en marxa l’adeu a l’energia nuclear, sota l’impacte de Fukushima. L’any en què s’apagarà l’últim reactor atòmic a Alemanya s’acosta (2020), però l’anomenada transició energètica cap al ple desenvolupament de les renovables no acaba de rutllar. Alemanya seguirà necessitant el carbó més enllà del 2030, amb verds o sense al govern.

Sin Trump

Bonn, la cimera realista

Merkel parla amb Macron durant la Cimera del Clima a Bonn Foto: AFP.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

“Complir els compromisos adquirits en matèria climàtic no és fàcil, ja que hi ha en joc interessos econòmics i llocs de treball. Però no es pot ignorar que està en joc el futur del planeta i que no es pot perdre més temps”, va dir la cancellera Angela Merkel, davant el seu gran aliat europeu, el president francès, Emmanuel Macron, davant la cimera climàtica de Bonn, la COP23. Una cimera que ha adoptat format d’una etapa tècnica en la seqüència de cites multilaterals contra l’escalfament de la Terra. La decisió dels EUA d’abandonar l’Acord de París ha rebaixat ambicions i ha deixat aparcades les decisions polítiques per a la següent etapa, l’any vinent, a Polònia.

“L’escalfament global posa en joc el destí del planeta”, va dir Merkel, en inaugurar la ronda ministerial de la cimera, davant representants d’uns 200 països, però amb Macron com a únic líder destacat. Si la cimera de París va ser un aparador del multilateralisme al més alt nivell, la de Bonn s’ha quedat en una reunió entre ministres, secretaris d’estat o alts funcionaris.

Mentre els líders de l’eix enviaven el seu missatge polític, el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, reclamava de les potències industrialitzades la seva contribució a l’anomenat Fons Verd, una bossa comuna que, per ser efectiva, necessitarà 100.000 milions de dòlars anuals per poder fer front als danys ocasionats per l’escalfament global als països més pobres.

La cimera es va obrir el dilluns 6 de novembre i fins ahir va estar concentrada en temes tècnics, sense presències polítiques destacades, fora del desplegament de representants oficiosos dels EUA, com ara l’exvicepresident Al Gore, l’exgovernador de Califòrnia i actor Arnold Schwarzenegger, un grup de senadors demòcrates, col·lectius d’alcaldes en actiu o retirats, com el magnat Michael Bloomberg, que va ser-ho de Nova York. Tots ells van viatjar a l’antiga capital federal alemanya disposats a presentar-se com a “resistència” en la defensa del clima, davant la decisió de Donald Trump d’abandonar l’Acord de París. La consigna comuna era “Continuem dins” i sostenien que ni tan sols l’home més poderós del món, el seu president, podia deixar de banda l’opinió de tants ciutadans. Schwarzenegger i la resta de convidats oficiosos sostenen que els Estats Units“continuen” dins l’Acord de París, ja que els estats, les ciutats i les regions que representen no abandonaran la lluita climàtica. El mandat presidencial és temporal, recorden.

La delegació oficial dels Estats Units a Bonn, en canvi, és reduïda i intenta mantenir-se en l’absoluta discreció. Els pocs actes que ha convocat han estat envoltats de protestes de diferents grups. La decisió de Síria i Nicaragua de subscriure els Acords, anunciada fa uns dies, deixa els Estats Units de Trump “aïllats”. És l’únic país que quedarà fora de París, cosa que de tota manera no es farà efectiva fins a finals del 2020, d’acord amb els reglaments establerts en temps de Barack Obama en la presidència.

L’objectiu de la cimera és marcar les regles que permetin implementar els compromisos adquirits pels 200 països que han subscrit l’Acord de París. L’augment de la temperatura de la Terra no pot arribar als 2 graus fins al 2020, és el mandat global d’aquest compromís. Com es convertirà en realitat, entre una comunitat de potències més o menys incomplidores –per molt que diguin que defensen París– i una superpotència que vol sortir-se’n, és el que es debat entre experts, tècnics i representants polítics, vigilats per les organitzacions ecologistes, tan presents a Bonn com les delegacions governamentals.

En absència de Trump, Merkel va ser ahir l’objectiu prioritari de les protestes ecologistes. Els activistes de Greenpeace, entre d’altres, van fer sentir la seva veu, en conferències de premsa dins la seu de la cimera o amb diferents accions a l’exterior. Exigien de la cancellera “accions ambicioses” en comptes de repenjar-se en l’absència dels Estats Units com a pretext per deixar que Bonn sigui una més en la successió de cimeres marcades per la sobredosi de bones paraules i documents que acaben en paper mullat.

De Fiji a Jamaica

Merkel segurament pensava ahir en alguna cosa menys llunyana que Fiji, que presideix la cimera que se celebra a Bonn –seu de la convenció climàtica de l’ONU–, per les poques possibilitats d’aquest país insular sota els efectes del canvi climàtic. Jamaica, una altra illa de nom exòtic, ocupa l’atenció a Alemanya. És el nom de la coalició que negocia el bloc conservador de Merkel amb els verds i els liberals, ja que els colors identificatius d’aquests partits es corresponen amb els de la seva bandera. Fa tres setmanes van començar els contactes previs entre els partits, sense avenços concrets. Merkel va marcar avui com a límit per tancar la fase prèvia i passar a converses formals. Aquesta coalició inexplorada és l’única que li donaria una majoria estable per a un quart mandat. Si no surt, l’opció més probable són comicis anticipats.

Zum Geburstag

Berlín aclamó a Barenboim en su 75 cumpleaños

Gemma Casadevall

Berlín, 15 nov (EFE).- Berlín aclamó hoy al músico argentino-israelí Daniel Barenboim, quien celebró su 75 cumpleaños con un concierto al piano en la Filarmónica de Berlín, bajo la batuta de Zubin Mehta y ante un público entregado para festejar a su ilustre ciudadano de adopción.
Fue un concierto extraordinario, a modo de regalo a sí mismo y al público, que se cerró con un multitudinario "Happy Birthday" entonado por el público en pie, entre reparto masivo de rosas rojas, de los músicos a Barenboim y de éste a sus solistas.
El programa empezó con el "Till Eulenspiegel", de Richard Strauss, siguió con el estreno de "Stretta", del joven compositor contemporáneo Boris Borowski, para cerrarse con el concierto número cinco para piano de Ludwig van Beethoven.
"Barenboim no sería Barenboim si se dedicase solo a la complacencia fácil. Arriesga e incorpora nuevos talentos, abre oportunidades", comentó a Efe Jurgen Thomas, abonado fiel a la Filarmónica.
"Puede tocar donde quiera. Decidió festejar este día arropado por su público de esta ciudad", dijo Héctor Meléndez, estudiante venezolano en Berlín que el día anterior había "absorbido" otro concierto muy distinto, el del veterano saxofonista de jazz Pharoah Sanders en el multiétnico barrio de Kreuzberg.
El público que aclamó a Barenboim era una mezcla de berlineses de siempre, nuevos residentes -como Emil, un biólogo armenio, que celebraba con el concierto el cumpleaños de su novio- y gente de paso, aunados en un concierto que fue devoción mutua, del músico a Berlín.

Fue un concierto entre amigos, que terminó con Barenboim tomando de la mano a Mehta, su amigo y colega desde hace más de 60 años, ya que se conocieron en los años 60 durante un curso en Siena.
Los fondos recogidos del concierto, benéfico, se destinarán a una guardería musical impulsada en 2005 por Barenboim, destinada a fomentar la afición a la música desde la infancia.
Se trata de uno de los proyectos más queridos del maestro, para quien la formación musical va más allá del aprendizaje de un instrumento y que forma parte de su concepto de educación humanista.
Barenboim, director titular de la Staatsoper unter den Linden desde 1992, es un ciudadano de adopción en Berlín, y por extensión Alemania, más allá de lo estrictamente musical.
Es una figura cuya opinión es escuchada ante cualquier debate, ciudadano o político, sea relativo a Argentina, Israel o Alemania, como país de adopción, como también temas europeos o globales.
Nacido en Argentina y crecido en Israel, se le reconoce como un ciudadano del mundo, con un talento especial para movilizar recursos y hacer realidad iniciativas como la Orquesta Divan Oriente Occidente, integrada por jóvenes árabes e israelíes.
A la fundación en 1999 de esta orquesta en Weimar (este de Alemania) entre él y el fallecido crítico literario palestino Edward Said, siguió el año pasado la inauguración de la Akademie, en Berlín, asimismo consagrada a formación de músicos de Oriente Medio.
La Barenboim-Said Akademie quedó emplazada en un edificio vecino a la Staatsoper y su auditorio, denominado Sala Pierre Boulez, con 680 butacas y diseñada desinteresamente por el arquitecto Frank Gehry, se ha integrado a la oferta cultural de la capital alemana.
El concierto de cumpleaños tuvo lugar en la Filarmónica, ya que la Staatsoper unter den Linden, de la que es director titular desde 1992, ultima aún sus obras de remodelación.
Su ópera tuvo una reapertura provisional el pasado 3 de octubre, Día de la Unidad alemana, tras siete años obras, en presencia de la canciller Angela Merkel y del presidente del país, Frank-Walter Steinmeier.  A continuación cerró de nuevo, ya que faltaban por afinar algunos detalles técnicos, mientras que el próximo 7 de diciembre tendrá lugar su apertura real, coincidiendo con el 275 aniversario del edificio. EFE   gc/mmg

Todo saldrá bien

Merkel pide "buena voluntad" ante una formación de gobierno difícil

Gemma Casadevall

Berlín, 12 nov (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, reclamó hoy "buena voluntad" para avanzar en la formación de una coalición de Gobierno entre su bloque conservador, los verdes y los liberales, su única opción para lograr en una mayoría estable.
"Hay posibilidades de lograrlo. Con la buena voluntad de todos debería ser posible", apuntó la líder de la Unión Cristianodemócrata (CDU), ante su reunión este domingo con los líderes de los Verdes y el Partido Liberal (FDP), además de la Unión Socialcristiana bávara (CSU), formación hermanada a su partido.
La cita era en la representación en Berlín de Baden-Württemberg, el próspero "Land" del sur del país cuyo gobierno lidera el verde Winfried Kretschmann con la CDU como socio menor, lo que tenía algo de gesto conciliador hacia los ecologistas, hasta ahora la parte más escéptica en esa fase de negociación.
Merkel empleó de forma cautelosa la palabra "compromiso", lo mismo que la líder de los Verdes Katrin Göring-Eckardt y el liberal Christian Lindner, mientras el bávaro Horst Seehofer destacaba que, tras tres semanas de contactos previos, llegó el momento de adoptar "decisiones".
A la cita en formato reducido y a escala de líderes de hoy deberán seguir en los próximos días otros contactos de distinto nivel para que el jueves, según el calendario marcado por Merkel, se presenten los resultados a que aludió Seehofer.
Los Verdes no quieren dejarse presionar por las "prisas" de la canciller, habían advertido previamente ante distintos medios este fin de semana Göring-Eckardt y su copresidente, Cem Özdemir.
Las diferencias programáticas entre los implicados son muchas y notables, apuntó Özdemir, y van desde la acogida de refugiados a protección medioambiental, transportes, exteriores y política fiscal, cuyas riendas quieren asumir los liberales.
Merkel convocó para hoy su reunión "entre iguales", con el fin de acotar temas y poder pasar de la fase de contactos previos a las negociaciones formales, lo que de por sí llevará su tiempo.
Cada uno de los partidos tiene su fórmula de discusión interna. Sólo los Verdes, por ejemplo, deben obtener el visto bueno de un congreso que se celebrará el 25 de noviembre antes de entrar en negociaciones formales y, en caso de alcanzarse luego un pacto de coalición, éste sería sometido de nuevo al voto de la militancia.
Se habla de tripartito ya que la CDU/CSU integran el bloque conservador, aunque en rigor la formación bávara es un partido propio, con una compleja dinámica e inmerso en una crisis de liderazgo, que celebrará su propio congreso el 17 de noviembre.
Se trata de una alianza inexplorada a escala federal, que recibe el nombre de "Jamaica" porque los colores identificativos de los partidos se corresponden con los de la bandera de ese país.
Merkel, en el poder desde 2005, debe emplearse a fondo para convencer a todas las partes, ya que no tiene otra opción para lograr una mayoría estable.
El líder socialdemócrata, Martin Schulz, insistió hoy mismo, en un acto de su partido, en que no habrá una nueva gran coalición como las que Merkel lideró en su primera y tercera legislatura.
De estrellarse la opción jamaicana, la salida más probable sería la convocatoria de elecciones anticipadas en Alemania, una posibilidad que, a juicio de los analistas, no favorecería a ninguno de los partidos implicados porque es contemplada por el elector como una molestia.
La falta de avances visibles y el largo trecho que queda hasta que, salvo fractura, pueda sellarse un pacto de Gobierno han hecho caer de antemano el apoyo ciudadano a este tripartito de connotación exótica en un país esencialmente conservador.
Apenas un 45 % de los alemanes considera buena o muy buena esa posible coalición, doce puntos menos que a principios de octubre, según el sondeo difundido esta semana por la televisión pública ARD.
Tras su victoria en las elecciones generales del pasado 24 de septiembre, Merkel había pronosticado que la formación del Gobierno podía demorarse hasta navidades.
Desde su bloque conservador se apuntó a que su investidura para un cuarto mandato podría tener lugar entrado 2018. EFE gc/psh

Recolocándose

La ultraderecha se reorganiza, entre escisiones y nuevas incorporaciones

Gemma Casadevall

Berlín, 12 nov (EFE).- La ultraderechista Alternativa para Alemania (AfD) ha entrado en una fase de reorganización, entre la incorporación de grupúsculos residuales y la escisión de quien fue su líder y rostro más mediático, Frauke Petry, dispuesta a fundar otro partido menos radical. 

El extremista Partido Pro Alemania, fundado en 2005 en el populoso "Land" de Renania del Norte-Westfalia como movimiento de protesta contra la construcción de mezquitas, comunicó este fin de semana su disolución, para integrarse en la AfD y unirse a sus objetivos. 

"La entrada de AfD en el Bundestag (Parlamento federal) es un punto de inflexión en la historia de la República Federal de Alemania", se apunta en un comunicado, emitido tras la asamblea de su militancia, celebrada el sábado en Colonia. 

Su dirección llama a la militancia a "reforzar" a esa formación hermana, en lugar de pretender competir en las urnas, lo que supone el fin de un grupo que había nacido como escisión del neonazi Partido Nacional Democrático (NPD). 

AfD obtuvo en las elecciones generales del pasado 24 de septiembre un 12,6 % de los votos y ocupó así la posición de tercera fuerza tras el bloque conservador de Angela Merkel -con un 32,9 %- y los socialdemócratas de Martin Schulz -un 20,5 %-. 

Se convirtió así en la primera formación de ese espectro que accede al Bundestag desde los años 50, ya que las formaciones como NPD u otras afines nunca superaron a escala federal el listón mínimo del 5 %, necesario para obtener escaños en Alemania. 

Al día siguiente de las generales, Petry anunció entre rostros de estupefacción de sus correligionarios que no se integraría en su grupo parlamentario, a lo que siguió el abandono del partido. 

Petry y su esposo, el líder regional renano Marcus Pretzell, preparan ya el lanzamiento del que se denominará Partido Azul, con un perfil menos radical y dispuesto a apuntalar futuras coaliciones de gobierno, mientras que AfD está descartado como aliado por el resto de formaciones del Bundestag.

Pretende ocupar, a escala federal, un espacio político similar al de la Unión Socialcristiana (CSU) de Baviera, el partido hermanado a la Unión Cristianodemócrata de Angela Merkel (CDU) que sólo concurre en ese próspero "Land" y que representa postulados más claramente derechistas que el de la canciller. 

Mientras se concreta esa nueva plataforma política liderada por Petry, la AfD tiene ante sí su enésimo pulso interno mientras prepara su congreso federal, que se celebrará los próximos 2 y 3 de diciembre en Hannover. 

Ahí deberá concretará una nueva cúpula, incluso el papel futuro de su presidente, Jörg Meuthen, quien hasta ahora compartió el liderazgo bicéfalo con Petry hasta que ésta quedó prácticamente arrinconada por el ala más radical del partido. 

La AfD concurrió a las generales con una lista encabezada por y Alice Weidel, identificada con sus corrientes neoliberales, y el veterano Alexander Gauland, cercano al ala más dura del partido. 

Según el diario alemán "Schwäbische Zeitung", Meuthen pretende pasar al Parlamento Europeo para ocupar ahí uno de los escaños de la AfD, de lo que según ese medio piensa informar formalmente al partido el próximo lunes. 

La AfD se fundó en 2013 como partido captador del voto eminentemente euroescéptico, lo que no le sirvió en las generales de ese año para acceder al Bundestag, ya que quedó unas décimas por debajo del 5 %. 

Con la crisis de los refugiados mutó su discurso hacia la xenofobia y empezó a crecer, hasta lograr acceder en sucesivos comicios a 14 cámaras regionales, del total de 16 "Länder" del país. 

Los escándalos, cismas internas y relevos en la cúpula han sido en este periodo una constante en el partido, que sin embargo se convirtió en imparable hasta alcanzar el Bundestag. EFE gc/fpa

Cinco siglos reformando

Luter: la raó no es retracta

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

“No sabem si els fets són com van passar a la història. Però sí que sabem que Martí Luter va engegar un diàleg que va canviar el món”, va sentenciar ahir Angela Merkel en l’acte central del 500 aniversari del 31 d’octubre del 1517, el dia en què se suposa que aquell frare de l’orde de Sant Agustí va clavar a la porta de l’església de Wittenberg les famoses 95 tesis que van sacsejar la dominant Església catòlica. La imatge de Martí Luter enutjat i decidit a denunciar la corrupció eclesiàstica tot clavant a cop de martell aquelles 95 tesis ha estat el referent més repetit sobre el personatge històric, tot i que hi ha dubtes sobre la fidelitat històrica de l’escena. Merkel va al·ludir als qüestionaments entorn de la veracitat d’aquella escena –difosos aquests dies, entre altres, pel setmanari Der Spiegel–. Més enllà de les recreacions literàries o cinematogràfiques del personatge, és clar que Martí Luter va obrir un corrent nou en el pensament cristià del qual no es va voler retractar mai, malgrat totes les pressions eclesiàstiques i polítiques. El resultat va ser l’Església evangèlica, un corrent sense jerarquia centralitzada i amb capacitat per adaptar-se als llenguatges i realitats d’arreu del món, en múltiples variants.

Angela Merkel durant l’acte d’ahir per celebrar el 500 aniversari de la reforma luterana Foto: REUTERS.

Merkel, filla d’un pastor protestant esquerrà que als anys cinquanta va decidir exercir a l’Alemanya comunista, va recordar així la pervivència d’aquell esperit reformista, en l’acte amb què es va tancar l’anomenat Any Luter. Al llarg d’aquests dotze mesos no només s’ha rellançat la figura d’aquest frare, sinó que també s’ha reflexionat sobre punts menys positius del seu pensament –com ara el seu antisemitisme, un factor també prou arrelat en les societats centreeuropees, amb efectes molt més devastadors que el cisma protagonitzat pel frare.

L’Any Luter ha estat ric en exposicions, actes commemoratius i conferències, en què s’ha recollit també l’experiència de l’ecumenisme, el moviment que pretén reagrupar –però sense unificacions forçoses– cristianisme i protestantisme, impulsat pel Vaticà des de mitjan segle passat i que encara té uns quants detalls per ajustar.

L’Alemanya actual veu Luter com una de les seves figures decisives, per l’impacte que van tenir les seves tesis. L’eix era la denúncia de les indulgències –que l’Església catòlica “venia” a qui s’ho podia permetre, a canvi de “rebaixar” als pecadors l’estada al purgatori–. Luter sostenia que la salvació s’obté per la fe, no amb operacions de compravenda, i denunciava una església tan poderosa com corrupta.

En comptes de retractar-se, va refugiar-se en un castell d’Eisenach, prop de Wittenberg, on va consumar la següent provocació: traduir a l’alemany el Nou Testament, per possibilitar l’accés de qualsevol ciutadà als textos bíblics originals, sense filtres eclesiàstics. El text no només va ser un factor essencial per a la difusió del protestantisme, coincidint amb l’invent de la impremta, sinó també per a la sistematització de l’idioma alemany com a llengua vehicular.

El discurs a Wittenberg va ser una mena de pausa enmig de les negociacions del bloc conservador de la cancellera amb Els Verds i els liberals, per aconseguir formar un tripartit que li garanteixi una majoria estable, vist que els socialdemòcrates descarten reeditar la gran coalició amb què Merkel va governar tant en la seva primera legislatura com en la tercera. En aquesta ciutat de l’est d’Alemanya hi van coincidir ahir representants de la plana major política alemanya. A més d’evocar-se la reforma luterana, la cita tenia un aire d’aperitiu per a la tercera setmana de tandes de negociació entre tres formacions que necessiten superar les seves diferències ideològiques.

Schäuble no se acaba nunca

La ultradreta s’estrena en un Bundestag reforçat contra l'extremisme

La cancellera Merkel, davant Albrecht Glaser, de la ultradretana AfD, al Bundestag Foto: REUTERS.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN
El Bundestag (Parlament federal) més diversificat des del 1949, amb set partits representats i un total de 709 diputats, va viure ahir una sessió constitutiva marcada per la presència d’Alternativa per Alemanya (AfD), la primera formació ultradretana que aconsegueix escons a escala federal des dels anys cinquanta. Wolfgang Schäuble, el ministre de Finances més temut d’Europa com a representant del dogma de l’austeritat, es va col·locar a la presidència de la cambra, amb 501 vots a favor, disposat a traslladar la seva fama d’home dur al terreny de la defensa de la democràcia. Si fins ara se l’ha identificat amb la intransigència i la imposició de retallades, a escala europea i també alemanya, ara haurà d’aplicar la mà de ferro als diputats de l’AfD, el partit que va quedar tercer en les eleccions generals, amb un 12,6% dels vots, per sota dels conservadors d’Angela Merkel, amb un 32,9%, i els socialdemòcrates de Martin Schulz, amb un 20,5%.

A Schäuble se l’ha anomenat a Alemanya “el poder en cadira de rodes” perquè va quedar paralític arran dels trets que li va disparar un pertorbat el 1991, quan era ministre de l’Interior de Helmut Kohl. Per als seus compatriotes, representa no només la disciplina, sinó també l’esperit de superació personal. Després de dotze anys com a ministre de Merkel, ahir va encetar el nou repte de la seva carrera amb una cambra “còmplice“ de l’interès comú d’aïllar la ultradreta. La presència de 92 diputats de l’AfD és ja inevitable i es dona per fet que la seva aposta serà la provocació, la seva marca d’identitat, ara des de l’aparador del Parlament de la primera potència europea.

El mandat de Schäuble consisteix a posar-los en cintura i impedir-los que aprofitin el Bundestag per practicar l’agitació. “Al Parlament hi batega el cor de la democràcia“, va dir Schäuble, el més veterà del Bundestag, ja que n’ha estat diputat des del 1972. Era la mateixa frase amb què es va acomiadar de la presidència de la cambra Norbert Lammer, uns mesos enrere, quan ja es donava per segura l’entrada de la ultradreta.

Ahir va encaixar aquesta formació un primer tast del que li espera: Schäuble va aconseguir els vots de gairebé el doble d’escons del grup conservador, els 246 diputats que sumen la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU); tampoc no van tenir problemes en l’elecció de les vicepresidències per al socialdemòcrata, Thomas Oppermann, el bavarès Hans-Peter Friedrich, la verda Claudia Roth, l’esquerrana Petra Pau i el liberal Wolfgang Kubicki.

Ni en tercera ronda

L’ultradretà Albrecht Glaser, en canvi, no va assolir l’elecció ni en tercera ronda. Un fet poc habitual al Bundestag, on hi ha cert fairplay en el repartiment de vicepresidències entre els partits amb escons.

El Parlament va voler palesar així que no hi haurà connivències, on es respiraven moltes incerteses. En paral·lel a l’estrena formal de la legislatura número 19 del Bundestag se succeeixen les negociacions entre la CDU/CSU, els Verds i els liberals. Un tripartit inexplorat a escala federal i l’única opció que té Merkel per aconseguir una majoria, ja que els socialdemòcrates descarten reeditar una gran coalició liderada per la cancellera. El parlamentarisme alemany va obrir ahir una nova etapa mentre hi ha també moltes incògnites sobre el pròxim govern de la cancellera Merkel, igualment més diversificat que mai.

Explorando Jamaica

Merkel negocia un govern amb socis contra natura i vents adversos

GEMMA C. SERRA - BERLÍN
L’arrencada formal de les converses entre Angela Merkel i els seus futurs socis de coalició, els verds i els liberals, va quedar marcada ahir per l’anunci de dimissió d’un dels homes lleials a la cancellera a l’est d’Alemanya. Stanislaw Tillich deixarà el càrrec de cap del govern a Saxònia, el land de l’antic territori comunista on la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va superar el 20% en les darreres eleccions generals i va superar així, a escala regional, la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel.

Era una dimissió més o menys cantada. Saxònia és un cau de la ultradreta, no només de l’AfD, sinó de formacions encara més radicals i agrupacions obertament neonazis. Va ser el bressol de l’islamòfoba Pegida, el moviment nascut a la ciutat saxona de Dresden. Tillich, de 58 anys i en el càrrec des del 2008, no ha aconseguit aturar l’empenta ultradretana. Amb la seva retirada es vol afavorir un nou inici per a la CDU en aquest land, un dels sis de l’antic territori comunista.

La notícia és tot un símptoma de la necessitat de Merkel de buscar remei als molts problemes apareguts a les seves files. La CDU i la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) van guanyar les eleccions del 24 de setembre passat, però amb el segon resultat més baix des del 1949: un 32,9%. Diumenge passat, a més, la CDU va perdre la posició de partit més votat en les regionals que es van celebrar a Baixa Saxònia i on el Partit Socialdemòcrata (SPD) es va endur la primera victòria des que Martin Schulz en va prendre el lideratge, a principi d’any.

Merkel va mirar de posar bona cara en la primera cita amb el Partit Liberal (FDP), el que havia estat el soci natural de la CDU durant dècades i amb el qual la cancellera va governar en coalició durant la seva segona legislatura, del 2009 al 2013. El problema és que, per primer cop, no en té prou amb un soci, sinó que ha de muntar un tripartit. Els socialdemòcrates han descartat reeditar la gran coalició amb què ha governat Merkel en el seu tercer mandat i també en el primer. Dues experiències que han ensorrat l’SPD en una crisi d’identitat històrica, i per això ara volen regenerar-se des de l’oposició, diu Schulz.

Amb aquest mapa electoral la cancellera alemanya no té cap altra opció que mirar de satisfer les peticions dels verds i dels liberals, dos partits que no s’avenen i que mai no han estat junts en el poder en un govern federal.

La primera trobada va ser per separat, entre el bloc conservador i els liberals. Les dues formacions van anar a la trobada entre promeses de diàleg “constructiu”. Després va haver-hi una altra reunió entre Merkel i els verds, en la qual hi va haver somriures per totes bandes, malgrat que hi ha mala maror de fons: la CSU ha exigit de Merkel que marqui un límit a l’arribada de refugiats de 200.000 per any, molt per sota dels 1,3 milions que n’ha rebut Alemanya des del 2015.

Una qüestió difícil d’assumir per als ecologistes, si més no amb aquestes quantitats. De tota manera, els verds també van fer campanya amb el compromís de “treballar” per reduir l’entrada de refugiats. De moment, no volen parlar de xifres. Però Merkel vol formar govern.

Baja Sajonia, ese "Land"

La socialdemocràcia tanca l’any amb victòria

El líder dels socialdemòcrates alemanys, Martin Schulz , a la dreta, celebra el triomf a la Baixa Saxònia Foto: REUTERS.

GEMMA C. SERRA - BERLIN

La Baixa Saxònia, el land identificat amb les grans fires industrials i on té la seu el grup Volkswagen, va decantar-se, ahir, pel Partit Socialdemòcrata (SPD), en unes eleccions regionals celebrades tres setmanes després de la victòria de la líder conservadora Angela Merkel en les generals. L’SPD, que governava en coalició amb Els Verds aquest land malgrat ser-ne la segona força, va aconseguir el 37% dels vots, segons les projeccions de la televisió pública ZDF, mentre que la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, va obtenir un 34,5%.

La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va aconseguir entrar en una altra cambra regional, però amb un resultat pobre –un 5,5%, mig punt per damunt del mínim per accedir a escons. Després d’haver-se catapultat al Bundestag (Parlament federal) en les eleccions del 24 de setembre passat com a tercera força, amb un 12,6% dels vots, cau ara per darrere d’Els Verds i del Partit Liberal (FDP), que van obtenir un 8,2% i un 7,5%, respectivament.

El socialdemòcrates necessitaven una victòria per tancar un any electoral que ha estat negre per al seu líder, Martin Schulz. A la primavera, van encaixar tres derrotes en les tres eleccions regionals que es van celebrar. Amb això es va deixar per liquidat l’anomenat “efecte Schulz”, la teòrica embranzida que havia de prendre l’SPD sota el lideratge de l’expresident del Parlament Europeu, que, a principi d’any, va deixar Estrasburg per prendre les rendes del partit.

A aquestes derrotes regionals va seguir la desfeta en les generals, en què l’SPD va quedar enfonsat en el seu mínim històric (un 20,5% dels vots). Merkel tampoc no va poder alçar del tot els braços, ja que va patir una caiguda de vots gairebé tan històrica com la dels segons: del 41,5% del 2013 va baixar al 32,9%. Però es va encaminar cap a la reelecció per a un quart mandat.

Merkel començarà, aquesta setmana, els contactes formals amb els verds i els liberals per mirar de format el tripartit anomenat “Jamaica” –els colors identificatius dels tres partits es corresponen amb els de la bandera d’aquest país. És l’única possibilitat que té per mirar de lligar una majoria sòlida, si més no matemàticament, ja que des del punt de vista programàtic res no li garanteix una estabilitat. Els verds i els liberals són rivals tradicionals i, a més, la Unió Socialcristiana de Bavièra (CSU), partit regional agermanat de la CDU, és enemiga dels ecologistes.

L’AfD, d’altra banda, va mostrar el primer símptoma de feblesa. L’endemà mateix d’accedir al Bundestag, la seva líder, Frauke Petry, va deixar el partit per fundar-ne un altre de menys radical. L’escissió encara no ha quallat, però el partit sembla que se’n ressent per avançat.

Esto de las elecciones es un no parar

Àustria vota mirant a la dreta

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Sebastian Kurz, ministre d’Afers Exteriors d’Àustria i líder del Partit Popular (ÖVP), té molts números per esdevenir, amb 31 anys, el cap de govern més jove de la UE, en sortir com a favorit en les eleccions generals que celebra avui el país. Però, si ho aconsegueix, probablement no se’l veurà com el nou Justin Trudeau continental, ja que a diferència del cap del govern canadenc no representarà el model de societat oberta i tolerant. Els sondejos donen a l’ÖVP de Kurz un 33% dels vots. En segon lloc se situa l’ultradretà Partit Lliberal d’Àustria (FPÖ) de Hans-Christian Strache, amb un 27%, i en tercer lloc, els socialdemòcrates de l’encara canceller Christian Kern, amb un 23%.

Kurz, que va arribar al capdavant d’Exteriors amb 27 anys, podria reforçar el seu perfil de noi prodigi, ara com a canceller, al capdavant d’una coalició amb la ultradreta. No seria el primer cop que l’FPÖ entra en un govern a Viena –hi ha dos precedents d’aquesta coalició–. Ara ho faria després d’una campanya monotemàtica, on l’arribada de refugiats i les idees per limitar la nova immigració han eclipsat qualsevol altra qüestió.

Kern representa una socialdemocràcia molt afeblida; Kurz és l’empenta d’uns conservadors que han posat l’accent en la tancada de l’aixeta de l’acollida de refugiats i la retallada dels ajuts socials als qui ja són al país, i Strache ha recuperat les consignes més clarament xenòfobes del partit, agermanat al FN francès de Marine Le Pen i que l’any passat va estar a punt de col·locar-se a la presidència austríaca, fins que finalment va guanyar la partida l’ecologista Alexander Van der Bellen.

Àustria, un país sense grans problemes socials i amb l’atur a la baixa, ha rebut des de la crisi migratòria del 2015 uns 150.000 refugiats. És un país petit, amb 8,7 milions d’habitants, i un lloc de trànsit cap a Alemanya, el poderós veí amb 82 milions de ciutadans que, en aquest mateix període, ha rebut 1,3 milions de sol·licitants d’asil. L’FPÖ, molt consolidat entre les formacions ultradretanes europees, va convertir la crisi migratòria en el seu tema central. El seu argument principal és que la majoria dels que arriben no fugen de guerres, sinó que són immigració il·legal econòmica. La resta de partits li han seguit el joc i ho han inclòs a la seva agenda.

Les eleccions van precipitar-se després de la ruptura de la gran coalició entre socialdemòcrates i conservadors, el maig passat, per la “pèrdua de confiança” entre aquestes dues formacions que tradicionalment s’han alternat el poder a Àustria.

Kern no vol reeditar l’aliança, ara convertit en soci menor, però no es descarta que acabi accedint-hi si amb això impedeix l’accés de la ultradreta al poder. En qualsevol cas, tot indica que el nou cap de govern serà Kurz, un polític popular i disposat a fer història com a líder jove i ambiciós, amb consignes que semblen calcades de les de la ultradreta.

Un altre test per a Merkel

La Baixa Saxònia, un land amb 6,1 milions d’electors, anirà avui a les urnes, tres setmanes després de les eleccions generals alemanyes que van donar la victòria a la cancellera Angela Merkel. Són unes regionals avançades, després que la coalició entre socialdemòcrates i verds que governava el land hagués perdut la majoria per la fugida d’una diputada ecologista a les files de Merkel. Els sondejos pronostiquen una victòria per la mínima del Partit Socialdemòcrata (SPD) sobre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, però no una reedició de l’aliança regional amb els Verds. Els comicis tenen un caire de test abans de l’arrencada oficial dels contactes entre els conservadors de Merkel, el Partit Liberal (FDP) i els Verds per formar el nou govern federal. És un tripartit inèdit a escala federal i conegut per “Jamaica” –perquè els colors dels tres partits són els mateixos que els de la bandera d’aquest país–. Hi ha hagut ja uns quants contactes oficiosos entre les tres formacions, però formalment no començaran a parlar seriosament fins dimecres vinent. Les regionals han alentit l’arrencada de la recerca d’una majoria sòlida. El líder socialdemòcrata, Martin Schulz, ha descartat una nova gran coalició amb Merkel. Però a Berlín es considera que si l’SPD és derrotat a la Baixa Saxònia se’n podria derivar la fi del lideratge de Schulz, el candidat que va enfonsar la socialdemocràcia en el seu pitjor resultat històric –un 20,5 %–, en les generals del 24 de setembre. Un enfonsament que ni tan sols l’afebliment de Merkel –amb un 32,9%, un 8,5% menys que el 2013– no ha suavitzat.

Weil, weil...

Elecciones den Baja Sajonia rompe la racha de derrotas del SPD y complican a Merkel

Gemma Casadevall

Berlín, 15 oct (EFE).- El Partido Socialdemócrata (SPD) alemán de Martin Schulz logró hoy romper su racha de derrotas electorales al imponerse en los comicios regionales de Baja Sajonia (centro), tres semanas después de las elecciones generales que dieron la victoria al bloque conservador de la canciller Angela Merkel. 

Por primera vez desde 1998, el SPD se convirtió en primera fuerza en ese "Land" (estado federado), de 6,1 millones de electores e identificado con las grandes ferias industriales, al obtener un 37,1 % de los votos, según las proyecciones de la televisión alemana ZDF. 

La Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel quedó en segundo lugar, con un 34,3 %, un revés para la canciller ante el arranque la próxima semana de los contactos formales para la formación de su próximo Gobierno, negociaciones que de antemano se percibían complejas. 

La ultraderechista Alternativa para Alemania (AfD) mostró por primera vez síntomas de debilitamiento, ya que logró acceder a otra cámara regional -la número 14, del total de 16 "Länder" del país- pero con un resultado modesto, un 6 %. 

Este porcentaje contrasta con el 12,6 % que alcanzó en las generales del pasado 24 de septiembre y que convirtió a esta formación, fundada en 2013, en la primera de su espectro con escaños en el Bundestag (cámara baja) desde los años 50. 

A la euforia ultraderechista siguió, al día siguiente de la elección, la decisión de su presidenta, Frauke Petry, de abandonar el partido para fundar otra formación menos radicalizada, lo que podría haber hecho mella ya en su electorado. 

Con estos resultados, aún provisionales, el SPD de Baja Sajonia no podrá reeditar su coalición con los Verdes, que quedaron en un 8,5 %, por lo que probablemente tendrá que recurrir a un tripartito con el Partido Liberal (FDP), que obtuvo un 7,5 %. 

Los comicios se celebraban por anticipado, tras haber perdido su mayoría la coalición que formaban socialdemócratas y verdes, a raíz del paso de una diputada ecologista a las filas de la CDU, una decisión con aires de intriga política que tal vez no encajó bien el electorado conservador. 

Al margen de los efectos regionales de los comicios, la victoria del SPD en Baja Sajonia, el "land" del excanciller socialdemócrata Gerhard Schröder, alivia la situación de Schulz, presionado por sus filas tras la racha de derrotas que ha encajado el partido desde que asumió su dirección, a principios de año. 

"Es un gran día para el SPD", proclamó Schulz, desde la sede del partido en Berlín, arropado por la plana mayor socialdemócrata, en una imagen de triunfo electoral inédita bajo su liderazgo. 

Era su última oportunidad de lograr una victoria en las urnas este 2017, después de las tres derrotas consecutivas sufridas ante la CDU en otras tantas regionales, en la primera mitad del año, rematadas por su hundimiento en las generales. 

En las legislativas, celebradas el pasado 24 de septiembre, la CDU que preside Merkel y su hermanada Unión Socialcristiana de Baviera (CSU) obtuvieron la victoria con un 32,9 %, lo que significó un retroceso del 8,5 % respecto a 2013. 

Los socialdemócratas cayeron en su récord histórico a la baja, un 20,5 %, tras lo cual Schulz descartó reeditar otra gran coalición, como las que lideró Merkel en su primera legislatura -de 2005 a 2009- y en la pasada -desde 2013 a la actualidad-. 

Esta negativa aboca a la canciller a negociar la formación de un tripartito con los Verdes y el FDP, fórmula inédita a escala federal y que en Alemania se denomina "Jamaica" por corresponder los colores identificativos de esos partidos con la bandera de ese país. 

Se trata de una constelación arriesgada, tanto por la rivalidad tradicional entre los dos socios minoritarios, como por la antipatía que se profesan los ecologistas y la derechista CSU bávara. 

Es la única opción que tiene Merkel para lograr una mayoría matemáticamente sólida, aunque sin garantías de estabilidad política, dadas las diferencias entre sus socios. 

El nuevo Bundestag se constituirá el 24 de octubre y se estima que la formación del nuevo Gobierno podría demorarse hasta navidades o principios de 2018. EFE 

gc/agf 

(foto) (audio)

Asustan

Con Rubén, en Estación Sur









https://www1.wdr.de/radio/cosmo/programm/sendungen/estacionsur/hispano-amerika/cataluna-independencia-100.html

https://www1.wdr.de/mediathek/av/audio-se-estanca-cataluna-100.html