La socialdemocràcia tanca l’any amb victòria
La Baixa Saxònia, el land identificat amb les grans fires industrials i on té la seu el grup Volkswagen, va decantar-se, ahir, pel Partit Socialdemòcrata (SPD), en unes eleccions regionals celebrades tres setmanes després de la victòria de la líder conservadora Angela Merkel en les generals. L’SPD, que governava en coalició amb Els Verds aquest land malgrat ser-ne la segona força, va aconseguir el 37% dels vots, segons les projeccions de la televisió pública ZDF, mentre que la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, va obtenir un 34,5%.
La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va aconseguir entrar en una altra cambra regional, però amb un resultat pobre –un 5,5%, mig punt per damunt del mínim per accedir a escons. Després d’haver-se catapultat al Bundestag (Parlament federal) en les eleccions del 24 de setembre passat com a tercera força, amb un 12,6% dels vots, cau ara per darrere d’Els Verds i del Partit Liberal (FDP), que van obtenir un 8,2% i un 7,5%, respectivament.
El socialdemòcrates necessitaven una victòria per tancar un any electoral que ha estat negre per al seu líder, Martin Schulz. A la primavera, van encaixar tres derrotes en les tres eleccions regionals que es van celebrar. Amb això es va deixar per liquidat l’anomenat “efecte Schulz”, la teòrica embranzida que havia de prendre l’SPD sota el lideratge de l’expresident del Parlament Europeu, que, a principi d’any, va deixar Estrasburg per prendre les rendes del partit.
A aquestes derrotes regionals va seguir la desfeta en les generals, en què l’SPD va quedar enfonsat en el seu mínim històric (un 20,5% dels vots). Merkel tampoc no va poder alçar del tot els braços, ja que va patir una caiguda de vots gairebé tan històrica com la dels segons: del 41,5% del 2013 va baixar al 32,9%. Però es va encaminar cap a la reelecció per a un quart mandat.
Merkel començarà, aquesta setmana, els contactes formals amb els verds i els liberals per mirar de format el tripartit anomenat “Jamaica” –els colors identificatius dels tres partits es corresponen amb els de la bandera d’aquest país. És l’única possibilitat que té per mirar de lligar una majoria sòlida, si més no matemàticament, ja que des del punt de vista programàtic res no li garanteix una estabilitat. Els verds i els liberals són rivals tradicionals i, a més, la Unió Socialcristiana de Bavièra (CSU), partit regional agermanat de la CDU, és enemiga dels ecologistes.
L’AfD, d’altra banda, va mostrar el primer símptoma de feblesa. L’endemà mateix d’accedir al Bundestag, la seva líder, Frauke Petry, va deixar el partit per fundar-ne un altre de menys radical. L’escissió encara no ha quallat, però el partit sembla que se’n ressent per avançat.