Sábado, 08, Noviembre 2008
Un llibres, dues tardors
Gemma Casadevall
Hi ha llibres destinats a ser la „novel.la de tardor“ d’un any i un país. En el cas d’Alemanya l’honor ha correspost ara a „Der Turm“ –„La Torre“, d’Uwe Tellkamp. És de la poderosa editorial Suhrkamp, s’ha col.locat al primer lloc de les llistes de vendes i s’ha endut el Deutscher Buchpreis, el premi a la novel.la de l’any que es dóna cada octubre. Tellkamp hi toca una temàtica molt acord amb la tardor, l’última etapa de la República Democràtica Alemanya (RDA). I ho fa en un to monumental que li dóna la categoria de „la novel.la de la reunificació“.
Ningú no li pot rebatre el títol de novel.la de „tardor“. La qüestió seria, però, si es refereix a una o a, com a mínim, dues tardors. D’una banda, per l’extensió triada per Tellkamp per retratar el cosmos dels darrers anys de l’Alemanya comunista: exactament 1.000 pàgines. Una extensió que, per als poc llegidors, ocupa més d’una tardor. D’altra banda, perquè posats a endinsar-se en aquest món que desapareix l’oportunitat dels aniversaris convida a allargar-ho fins a la tardor de 2009. L’any vinent es compleixin 20 anys de la caiguda del Mur, del 9 de novembre de 1989. Si la „Wende“ –„el canvi“- va perllongar-se des dels mesos precedents a l’enfonsament del Teló d’Acer fins al Tractat d’Unitat, l’octubre de 1990, per què no fer el mateix amb una lectura. Prendre-s’ho com un procés, com un període de l’existència.
Per estil i per temàtica té tots els ingredients per consolidar-lo com a allò que se’n diu un llibre „epochal“, centrat en una família il.lustrada que menyspreua el règim, però que opta per una mena d’exili interior sense complicacions polítiques. Tellkamp, nascut el 1968 a Dresde, com la família que retrata, li ha donat tractament enciclopèdic. Per als poc llegidors, l’excusa perfecta per limitar-se a un sol llibre l’any, entre aquesta tardor i la vinent. Al capdavall, no és precisament un „Petit Príncep“, que es llegeix en un no rés.
El món per la finestra. Suplement de Cultura, Avui