Cent dies de grisor
SUSPENS Merkel compleix el període de gràcia amb males notes PROBLEMES INTERNS Les picabaralles a la coalició conservadora alemanya passen factura
Gemma C. Serra
L'hivern més llarg que es recorda i ni una bona notícia des de la cancelleria d'Angela Merkel. És evident que la cap del govern no té la culpa que Alemanya estigui, de nord a sud i d'est a oest, sota la neu des de fa setmanes. Però alguna cosa deu tenir a veure amb l'espectacle de dissensió continuada del seu govern des que va substituir el matrimoni forçat amb els socialdemòcrates pels liberals, els seus teòrics socis naturals.
Des del 29 d'octubre, quan es va constituir el govern, la coalició pràcticament només s'ha posat d'acord en una cosa: comprar la controvertida llista dels "pecadors fiscals" que evadeixen impostos a Suïssa. És a dir, pagar el lladre -ells en diuen "informant"- que va robar les dades secretes d'una banca que ha deixat de ser garant del secret bancari.
"Cent dies i mil males notícies", titulava abans-d'ahir Der Spiegel, mentre que el diari esquerrà Die Tageszeitung plantava a la portada una caricatura d'una Merkel cega i a les palpentes, amb el gosset Guido -Westerwelle, el seu ministre d'Exteriors- tan perdut com ella.
De la imatge dels tres líders somrients -Merkel per la Unió Cristianodemòcrata, Westerwelle pels liberals i Horst Seehofer per la Unió Socialcristiana de Baviera-, el 29 d'octubre, s'ha passat a una cancellera de rostre cansat, un ministre d'Exteriors a cops de colze amb el col·lega de Defensa, Karl-Theodor zu Guttenberg, per dir-hi cadascú la seva sobre l'Afganistan, i amb Seehofer en guerra oberta contra un dels grans projectes liberals: la reforma sanitària.
A l'octubre ja es percebia que els gestos de complicitat eren forçats, especialment entre Westerwelle i Seehofer, dos polítics que mai s'han avingut. Però el que ni els analistes més derrotistes s'esperaven era una caiguda tan en picat en la picabaralla continuada.La reforma fiscal que volen els liberals no tira endavant perquè Wolfgang Schäuble, ministre d'Hisenda, recorda cada cop que l'hi demanen que les arques públiques no estan per a bromes. I la reforma sanitària -que, segons els liberals, hauria d'imposar una tarifa única per a tothom en lloc de les múltiples variables actuals- tampoc.
I, al damunt, les files de Westerwelle es posen nervioses perquè baixen en les enquestes. De la posició d'"artífexs" de la coalició han passat a perdre punts, de manera que ara mateix, segons el Politbarometer de la segona cadena pública, ZDF, un hipotètic bloc entre socialdemòcrates, Els Verds i L'Esquerra superaria les files governamentals. Segons la demoscòpia, la coalició obtindria un 47%, mentre que l'oposició sumaria un 48%.
Els nervis han crescut a tal nivell que els mateixos aliats es critiquen entre si. En comptes de celebrar els cent dies entre somriures, forçats o no, Wolfgang Kubicki, membre de l'executiva liberal, exigia a la Unió, des del popular diari Bild, la fi de les crítiques a la seva formació i advertia que els seus estaven preparats per respondre "als atacs dels nostres socis i amics".
A Merkel li queda un consol: la crisi no és exclusiva del govern. Fora d'Els Verds, de moment immunes, les altres dues forces de l'oposició, socialdemòcrates i L'Esquerra, no acaben de sortir de les seves pròpies crisis.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 10. Dijous, 4 de febrer del 2010