Helmut Kohl, el colós enyorat
ANIVERSARI · El canceller de la reunificació alemanya fa avui 80 anys enmig d'una febre nostàlgica COMPARACIONS · La figura del pare de l'euro revifa mentre Merkel representa un nou i discutit "euroegoisme"
Gemma C. Serra
De Helmut Kohl semblava que ja s'havia dit tot i que només calia esperar -amb perdó- el moment d'escriure-li la necrològica. El canceller de la reunificació -com a artífex de l'Alemanya unida-, el canceller rècord -setze anys al capdavant de la potència europea-, el pare de l'euro o el colós d'Europa: aquests i altres sobrenoms acompanyen l'home que durant 25 anys va presidir la Unió Cristianodemòcrata Alemanya (CDU), que ara lidera Angela Merkel, expadrí polític de la cancellera, a qui va descobrir com "la noieta de l'Est". També el patriarca que, en la seva derrota davant el socialdemòcrata Gerhard Schröder, el 1998, va enfonsar la CDU en la seva pitjor crisi en revelar-se l'escàndol dels comptes i donants secrets, de qui fins ara no ha revelat els noms perquè, diu, els va donar la paraula d'honor que en defensaria l'anonimat. O el polític que, de tant pensar només en política, va deixar morir a les fosques la seva dona, Hannelore, sola a la seva casa de Oggersheim, el 2001, mentre ell preparava la seva defensa a Berlín.
Semblava que s'havia dit tot i de cop, coincidint amb el seu aniversari -avui fa 80 anys-, el nom del colós revifa en boca de tots. "Amb Kohl, això no hauria passat", escrivia la premsa econòmica -Handelsblatt-, respecte al nou "euroegoisme" que s'atribueix a Merkel, en relació amb el pla de rescat de Grècia, a la qual la cancellera només està disposada a salvar "en ultimíssim extrem" i si el Fons Monetari Internacional (FMI) s'hi apunta. "Per molts anys i no es deixi avergonyir, com a gran europeu que és, pel paper de Merkel i [Guido] Westerwelle en el panorama europeu", el felicitava el líder dels Verds, Cem Özdemir, partit que va ser, al seu temps, màxim enemic parlamentari de Kohl.Complir 80 anys és sempre motiu per al balanç i, en el cas d'un polític que va marcar Alemanya i Europa, encara més. Els setmanaris li dediquen monografies, els biògrafs treuen més i més volums en honor al colós del Palatinat -la regió on va néixer-, mentre l'homenatjat celebra els anys en el més estricte cercle familiar i acompanyat de la seva segona esposa, Maike Richter, l'exassessora amb qui es va casar el 2008 en una clínica de rehabilitació després d'una greu caiguda de la qual no s'ha recuperat mai del tot. Des d'aleshores, pràcticament només se'l va veure en públic uns dies abans de l'aniversari de la caiguda del Mur, el novembre de l'any passat, amb cadira de rodes, en companyia de dos altres veterans i amics, l'expresident dels Estats Units George Bush pare i l'expresident soviètic Mikhaïl Gorbatxov.
Kohl no surt de casa ni tampoc no recuperarà el títol de president honorari de la CDU a què va renunciar el 1998, després que Merkel cridés el partit a "emancipar-se" del patriarca, empastifat en l'escàndol dels comptes a la CDU. El gran acte en honor seu serà el 5 de maig, amb Merkel i convidats d'arreu el món disposats a fer-lo plorar d'autoemoció. Fins aleshores, els mitjans de comunicació reprodueixen les seves màximes fites: Kohl de la mà de François Mitterrand, al cementiri militar de Verdum, el 1984, o la nit pirotècnica del 3 d'octubre del 1990, al Reichstag (Parlament) berlinès, en el primer Dia de la Unitat.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 11. Dissabte, 3 d'abril del 2010