Merkel vol netejar l'euro

La cancellera alemanya arriba demà a Madrid amb la idea fixa de reorganitzar l'eurozona

El pla d'atreure espanyols qualificats a Alemanya queda fora de l'agenda

02/02/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

A la cancellera Angela Merkel no se la sedueix amb jocs fàcils de paraules. Els ressons del Vente a Alemania, Pepe o el Bienvenido, Mister Marshall que aquests dies s'han manegat en relació amb la seva visita a Espanya, fent al·lusió a un pla per atreure cap a Alemanya emigrants qualificats espanyols, li deuen haver grinyolat a les orelles. Si s'havia plantejat que aquest fos el nus de la trobada amb José Luis Rodríguez Zapatero, com va apuntar Der Spiegel, ara la qüestió ha quedat fora de l'agenda. La prioritat no es diu Pepe, sinó pacte per a la competitivitat, que vol dir govern econòmic dins l'eurozona, per protegir l'Europa de la moneda única de si mateixa. És a dir, coordinar polítiques fiscals, econòmiques i socials per evitar endeutaments sobredimensionats. Més o menys el que el seu gran aliat, Nicolas Sarkozy, fa temps que proposava i que ara ella adopta com a idea pròpia.

D'altra banda, la visita de Merkel cau enmig d'una setmana més que moguda per a la cancellera: dilluns, consultes bilaterals a Israel, empantanades no pel tema tradicional –el pes de la història–, sinó per la situació que viu Egipte; dijous, trobada amb Zapatero; divendres, cimera a Brussel·les. i dissabte, conferència de seguretat a Munic, amb el quartet d'Orient Mitjà: els EUA, Rússia, la UE i l'ONU.
Per sort, l'Estat espanyol ha deixat de ser factor de risc immediat a la zona euro. Els mitjans alemanys es fan ressò dels rumors d'una fi prematura de “l'era Zapatero”, però això no impedeix que Merkel es prengui la visita com una etapa tranquil·la, enmig d'una setmana en què el gran tema és si el món –si més no, el de Mubàrak– s'enfonsa.
Merkel vol parlar de qüestions menys atractives, des del punt de vista mediàtic, que els paral·lelismes amb Alfredo Landa o García Berlanga, però més rellevants en una eurozona necessitada de solidesa. Entre Madrid i Berlín fa molt que no funciona la química. No ho fa des dels temps de Helmut Kohl i Felipe González i cap constel·lació successora ho ha redreçat –ni Kohl amb José María Aznar, ni José María Aznar amb Gerhard Schröder ni Zapatero amb Schröder o, ara, amb Merkel–. La crisi del deute sobirà no ha fet més que agreujar la poca sintonia existent i convertir en públics els retrets d'egoisme i falta d'esperit europeista, cap a la cancellera, i de manca de rigorositat, cap al president espanyol.
Ara que la crisi ha afluixat és l'hora del retrobament. I de tirar endavant temes com el govern econòmic de l'eurozona, que pot fer reviure el fantasma de l'Europa a dues velocitats –la dels 17 de l'eurozona i la dels 27–, però també contribuir a esborrar la mala imatge de Merkel, a qui es coneix com la Madame Non, que només pensa a castigar.
Si no hi ha sorpresa d'última hora, durant la roda de premsa anunciada per demà a primera hora de la tarda, Zapatero i Merkel concentraran els seus esforços en la l'escenificació d'aquesta nova entesa bilateral. El que és clar, però, és que Merkel no vol ser Mister Marshall, per molt que el PIB alemany, que ha crescut un 3,6 % el 2010, doni per a aquests paral·lelismes. I el Vente a Alemania, Pepe, no es pot repetir a l'Europa d'avui.