Merkel, disposada a la ‘barra lliure'
La cancellera acceptaria la compra massiva de deute si els països renuncien a la sobirania pressupostària
La fórmula garantiria ajuts permanents del BCE si els estats es comprometen a la consolidació fiscal
La cancellera Angela Merkel comença a donar símptomes de flexibilitat en la seva tònica del no constant: està disposada a impulsar un altre pacte d'estabilitat de l'euro, amb un Banc Central Europeu (BCE) convertit en màquina compradora de deute dels països amb problemes sempre que aquests cedeixin sobirania pressupostària. Aquesta és, si més no, la darrera filtració periodística que circulava ahir per Alemanya amb relació al suposat pacte entre Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy, per canviar els tractats de la UE. Dissabte, el popular diari Bild va treure un globus sonda afirmant que els dos líders de l'eix francoalemany volien passar del format actual del consens entre els 27 membres de la UE a acords bilaterals per tal d'evitar que algun país es tanqui en banda a acords considerats necessaris. Ahir el dominical Welt am Sonntag hi va afegir detalls sobre l'ampliació de papers del BCE.
Merkel, fins ara, no volia ni sentir a parlar d'obrir l'aixeta de la compra de deute en massa, d'acord amb l'opinió més estesa entre els experts, que adverteixen dels perills d'entrar en una mena de barra lliure del BCE. Ara, deia aquest dominical, la cancellera estaria disposada a cedir sempre que hi hagués un compromís dels socis a deixar que se supervisi la seva política pressupostària. Es a dir, que a Europa hi hagi un control estricte sobre els dèficits nacionals.Bild i Welt, tots dos del grup Springer, són diaris tradicionalment ben informats del que passa a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Merkel. El primer, en el format de premsa popular; el segon, com a rotatiu dit seriós. Tenen bons lligams amb la CDU des de temps de Helmut Kohl i fama d'actuar de corrent transmissor del que els governs liderats per aquesta formació volen que transcendeixi a l'opinió pública.
La intenció d'aquesta fórmula és garantir als països un ajut permanent si es comprometen amb la consolidació fiscal. El fet de tenir aquesta garantia d'intervenció actuaria de vacuna contra futurs atacs dels mercats financers i els garantiria una prima de risc equilibrada. Berlín i París volen proposar el seu preacord a la propera cimera de caps d'estat, el 9 de desembre, a Brussel·les. La cimera anirà precedida de la reunió, a Marsella, dels líders dels partits conservadors europeus, és a dir, Mariano Rajoy com a president electe del govern espanyol.
La renúncia a la sobirania pressupostària és un dels cavalls de batalla –juntament amb el no als eurobons i, fins ara, el rebuig a la compra massiva de deute– de Merkel. No hi ha dia que no hagi repetit aquesta consigna, en cites de caire domèstic, com el recent debat pressupostari al Parlament alemany, o amb qualsevol dels seus interlocutors internacionals. La necessitat d'evitar situacions de bloqueig d'un país sembla que a partir d'ara és la prioritat absoluta. Queda veure si també acaba cedint pel que fa als eurobons.
