Una caçanazis repta Gauck

L'Esquerra presenta Beate Klarsfeld com a candidata a la presidència

La presència d'una lluitadora antifeixista anima la cursa a la successió de Wulff, tot i que la nova aspirant té molt poques possibilitats

01/03/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Quan tot semblava dat i beneït en la cursa cap a la presidència alemanya, l'Esquerra alemanya va recuperar una figura coneguda, sobretot, com la dona que va donar una bufetada el 1968 a l'aleshores canceller, Kurt Georg Kiesinger. Va
ser enmig d'una sessió del Bundestag i entre crits de “nazi, nazi”, en al·lusió al passat del polític.

La dona es diu Beate Klarsfeld. Ara té 73 anys –onze mesos més que el seu rival, Joachim Gauck–, parla amb accent francès perquè viu a París i ha viscut més fora d'Alemanya que al seu país natal. Es defineix com a lluitadora antifeixista –com part de les bases de l'Esquerra– i sap que la seva candidatura contra Gauck, l'aspirant consensuat entre el govern d'Angela Merkel i l'oposició socialdemòcrata-verda, és essencialment simbòlica.

Klarsfeld, a més de la famosa bufetada al canceller, ha fet unes quantes coses més a la seva vida. Va recórrer l'Amèrica Llatina de les dictadures no tan llunyanes a la recerca dels nazis fugits del seu país. La seva peça més destacada va ser Klaus Barbie, el carnisser de Lió, a qui gràcies a la seva feina es va localitzar a Bolívia i extradir a França.

És una “amiga declarada d'Israel”, quant al dret a l'existència com a estat del país nascut després de l'horror de l'Holocaust. I viu a França, amb doble nacionalitat, alemanya i francesa, irrenunciable, segons va dir ahir, en la seva presentació oficial, si és que arriba a la presidència. Les possibilitats són més aviat minses. El candidat de l'oficialisme –és a dir, pactat entre Merkel i l'oposició socialdemòcrata-verda– tindrà teòricament
el suport dels 1.115 vots del total de 1.240 escons de l'Assemblea Federal, que haurà d'escollir el nou president, el dia 18 de març.
Gauck no és exactament el candidat de Merkel, sinó el personatge que s'ha hagut d'empassar la cancellera, després del ridícul de dos presidents seguits dimitits entre escàndols, tots dos presentats per ella. Primer va ser Horst Köhler, que va deixar el càrrec el 2010 per haver relacionat la missió a l'Afganistan amb els interessos alemanys. Ara fa una setmana i mitja va dimitir el seu successor, Christian Wulff, entre sospites
de corrupció i amiguisme.
Merkel s'ha empassat Gauck, un pastor protestant, com el pare de la cancellera, a qui Helmut Kohl va col·locar al front de la custòdia de les actes de l'Stasi el 1991. Tots dos són “talents descoberts” pel patriarca conservador, però Merkel no el volia. Senzillament, perquè dos anys enrere va ser l'home que va designar l'oposició per deixar en evidència que Wulff no era la millor opció.
El temps ha donat la raó als
qui aleshores veien ja Gauck com l'home que necessitava el càrrec, representatiu i amb caire d'autoritat moral. Serà difícil que hi hagi una segona oportunitat per a la caçanazis. A Klarsfeld l'ha designada l'Esquerra, partit encara estigmatitzat per les seves arrels postcomunistes. El règim que va combatre, com a dissident, Gauck.