Compte enrere de Merkel
Aïllada pels socis de la UE, afeblida a Alemanya, i amb el pacte fiscal i el fons permanent de rescat (Mede) a mans del Tribunal Constitucional; així és com aparentment va quedar la cancellera Angela Merkel després de la marató a Brussel·les, seguida de les ratificacions del Bundestag i Bundesrat (cambres baixa i alta del Parlament) la nit de divendres i les primeres demandes al Tribunal Constitucional contra les mesures, ja la mitjanit, cap a dissabte.
En termes d'estricta rigorositat, ni el pacte fiscal ni el Mede no es poden donar per aprovats ni poden entrar en vigor fins que els jutges de Karlsruhe no decideixin respecte a les demandes presentades per fax –pel partit de l'Esquerra alemanya–, per missatger –la del diputat de la Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU), Paul Gauweiler– i per correu urgent, en el cas de la de l'exministra de Justícia socialdemòcrata Herta Däubler-Gmelin.
Unes s'apuntalen en el simple euroescepticisme –Gauweiler–, la de l'exministra ho fa en la manca de transparència democràtica del procés, i la de l'Esquerra, en el no conseqüent de l'únic grup parlamentari que ha quedat fora del consens. Merkel va consensuar el pacte fiscal i el Mede amb socialdemòcrates i verds perquè necessitava la majoria de dos terços al Parlament.
Si bé divendres tots els comentaris donaven a entendre els paral·lelismes evidents amb l'eliminació de l'Eurocopa de la selecció alemanya per Itàlia –més similituds, impossible–, dissabte al matí els titulars van insinuar el fet que les mesures queden en suspens per un temps indeterminat, que poden ser unes setmanetes o més. Mentrestant, la negociació de la lletra petita de la teòrica victòria de Mariano Rajoy i Mario Monti sobre Merkel continua.
En termes d'estricta rigorositat, ni el pacte fiscal ni el Mede no es poden donar per aprovats ni poden entrar en vigor fins que els jutges de Karlsruhe no decideixin respecte a les demandes presentades per fax –pel partit de l'Esquerra alemanya–, per missatger –la del diputat de la Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU), Paul Gauweiler– i per correu urgent, en el cas de la de l'exministra de Justícia socialdemòcrata Herta Däubler-Gmelin.Unes s'apuntalen en el simple euroescepticisme –Gauweiler–, la de l'exministra ho fa en la manca de transparència democràtica del procés, i la de l'Esquerra, en el no conseqüent de l'únic grup parlamentari que ha quedat fora del consens. Merkel va consensuar el pacte fiscal i el Mede amb socialdemòcrates i verds perquè necessitava la majoria de dos terços al Parlament.
Si bé divendres tots els comentaris donaven a entendre els paral·lelismes evidents amb l'eliminació de l'Eurocopa de la selecció alemanya per Itàlia –més similituds, impossible–, dissabte al matí els titulars van insinuar el fet que les mesures queden en suspens per un temps indeterminat, que poden ser unes setmanetes o més. Mentrestant, la negociació de la lletra petita de la teòrica victòria de Mariano Rajoy i Mario Monti sobre Merkel continua.
Futurs canvis
Ni Rajoy ni Monti no se'n podran anar de vacances tranquils. Si Alemanya no ratifica i signa –després del Constitucional ve el torn del president Joachim Gauck, políticament independent, que ha de signar les lleis– no es pot donar res per enllestit. Encara no se sap a què es pot veure obligada a modificar Merkel. Es qüestió de temps, com tot el que està relacionat amb la UE, tot i que es parli d'emergències.
Merkel va fer marxa enrere, per molt que aguantés el tipus insistint en la condicionalitat i la supervisió del BCE a què queda obligada la banca –espanyola o d'altres socis– i successius auxilis del Mede. A Berlín es dóna per fet que també és qüestió de temps que faci un pas enrere en els eurobons, tot i que hagi dit que no n'hi haurà mentre visqui. La qüestió és com se'ls rebatejarà o disfressarà per no matar políticament la cancellera, que d'aquí a un any, a tot estirar i si no s'espatlla res més, buscarà la reelecció. I Merkel no vol passar a la llista dels líders europeus destronats per la crisi.
Merkel va fer marxa enrere, per molt que aguantés el tipus insistint en la condicionalitat i la supervisió del BCE a què queda obligada la banca –espanyola o d'altres socis– i successius auxilis del Mede. A Berlín es dóna per fet que també és qüestió de temps que faci un pas enrere en els eurobons, tot i que hagi dit que no n'hi haurà mentre visqui. La qüestió és com se'ls rebatejarà o disfressarà per no matar políticament la cancellera, que d'aquí a un any, a tot estirar i si no s'espatlla res més, buscarà la reelecció. I Merkel no vol passar a la llista dels líders europeus destronats per la crisi.