Demanda judicial rècord a Alemanya contra la creació del fons de rescat europeu
Més de 37.000 alemanys presenten al Constitucional el recurs més nombrós de la història
L'entrada en vigor del Mede i el pacte fiscal, pendent dels jutges
Els ciutadans alemanys són bons “clients” de la justícia i especialment del Tribunal Constitucional. Mai, però, no s'havia presentat als jutges de Karlsruhe una demanda col·lectiva amb un suport tan ampli: 37.000 persones signen el recurs presentat amb el nom de Més democràcia contra el fons de rescat permanent –el Mecanisme Europeu d'Estabilitat o Mede– i el pacte fiscal. És una de les tres demandes contra tots dos paquets, a més de la defensada pel partit l'Esquerra –amb 76 escons al Parlament, del total de 622– i la del diputat de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Peter Gauweiler.Fins ara, el govern d'Angela Merkel ha fet ostentació de calma. A Alemanya hi ha gran tradició en aquest tipus de recursos i, per exemple, Gauweiler ha presentat un recurs rere l'altre contra cada apartat dels rescats europeus.
En suspens
Fins i tot n'ha guanyat algun, en sentenciar el Constitucional que s'havien ferit els drets dels diputats a la correcta informació per estudiar els paquets. Ara bé, aquestes victòries van ser sense efectes pràctics, ja que no es va obligar a repetir el procediment.
El cas és que tots dos paquets estan en suspens des de l'aprovació parlamentària, el 29 de juny, ja que el president Joachim Gauck no hi va estampar la firma, tot esperant la sentència, prevista pel dia 12 que ve.
Les mirades estan dipositades ara en els jutges. Certs analistes diuen que no es poden esperar grans decisions del BCE abans de la sentència. És a dir, que el gran anunci de Mario Draghi aquest dijous podria quedar en minianunci. No fos cas que Karlsruhe demostri que no es pot dir blat, si no es té al sac i ben lligat.
El cas és que tots dos paquets estan en suspens des de l'aprovació parlamentària, el 29 de juny, ja que el president Joachim Gauck no hi va estampar la firma, tot esperant la sentència, prevista pel dia 12 que ve.
Les mirades estan dipositades ara en els jutges. Certs analistes diuen que no es poden esperar grans decisions del BCE abans de la sentència. És a dir, que el gran anunci de Mario Draghi aquest dijous podria quedar en minianunci. No fos cas que Karlsruhe demostri que no es pot dir blat, si no es té al sac i ben lligat.
Monti i Hollande volen reconeixement de “mèrits”
El govern alemany no deixa passar cap ocasió de recordar a Atenes que ha de complir. Ahir, li va tocar al ministre de Finances grec, Ioannis Stournaras, escoltar la reclamació de la boca del seu col·lega alemany, Wolfgang Schäuble, a Berlín. “El que és important és que Grècia compleixi, i de ple, els compromisos adquirits”, li va dir Schäuble. Mentre els dos ministres parlaven, la cancellera Angela Merkel es reunia a porta tancada amb Hermann van Rompuy, el president del Consell Europeu. Si era una de tantes reunions qualificades de “regulars” o alguna cosa més, va quedar en la incògnita, perquè no hi va haver ni fotos ni declaracions.
Més explícits van ser el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Mario Monti, els altres dos reunits del dia, en aquest cas a Roma. La UE ha de reconèixer els “esforços” dels països que “fan els deures” per superar els seus problemes, va dir Monti.