Ni contractes ni inversió
El perill d'estancament a Alemanya porta les empreses a congelar plantilles
Els experts compten amb un augment de l'atur amb l'arrencada del 2013
La crisi es nota cada cop amb més claredat a Alemanya. En un país on s'aplica
la doctrina de l'austeritat amb devoció luterana, això vol dir contenir les
contractacions i les inversions. Una cosa era assistir a la crisi des de la
barrera –és a dir, la que afecta els països del sud de la zona euro– i una altra
de ben diferent és veure com els indicadors pronostiquen un final d'any magre i
un principi del 2013 encara pitjor. En el primer trimestre de l'any, la
locomotora europea encara tirava del conjunt de la UE amb un creixement del 0,5%
del PIB; en el segon es va baixar al 0,3%, i en el tercer al 0,2%, segons les
dades més recents del Departament Federal d'Estadística (Destatis). Es preveu
que el 2012 es tanqui sota el signe de l'estancament i que la tendència sigui
negativa si més no a l'inici del 2013.Ningú no s'estira els cabells, de moment, perquè la indústria alemanya encara pot presumir de solidesa enmig del panorama de tristor general. Però és clar, també, que mentre els primers socis comercials de la maquinària alemanya –la zona euro i resta de la Unió Europea– no puguin comprar com abans ho feien tampoc no hi haurà a qui exportar tot el que potencialment es podria produir.
Les empreses responen frenant les contractacions de personal i també les inversions. S'ha entrat en una dinàmica estalviadora que evidentment també farà mal als veïns amb problemes. I això afecta tant la gran economia pública com les butxaques privades, i els que veien Alemanya i el seu mercat laboral com la terra promesa on anar a buscar feina.
Canvi de paradigma
Si els mesos passats van estar marcats per l'allau de crides, públiques i
privades, a portar-se a Alemanya la mà d'obra qualificada que necessita el seu
mercat laboral, ara es parla de contenir la plantilla. Un recent sondeig de
l'Institut d'Economia (IW) de Colònia apuntava que un 28% de les empreses
consultades –2.300– temen que els negocis aniran pitjor l'any vinent. Un 29%
d'aquests empresaris creuen que hauran de reduir la plantilla, mentre que només
un 19% pensen mantenir els seus plans de contractacions. El percentatge dels qui
volen congelar els seus plans d'inversió o si més no reduir-los és, també, d'un
29%.
Una altra enquesta, de l'agència alemanya de notícies DPA, apuntava que els experts calculen que hi haurà un repunt de l'atur en els primers quatre mesos del 2013 que farà disparar la xifra per damunt de la frontera psicològica dels tres milions d'aturats. És a dir, aproximadament un quart de milió més que els actuals 2,76 milions registrats a les oficines d'ocupació, com a efecte d'aquesta mena d'estratègia comuna d'aturar les contractacions o retallar plantilla.
Un mal panorama per a Angela Merkel, que lluita per la reelecció a les generals previstes per a la tardor del 2013. La cancellera presumia fa uns dies, davant el Parlament (Bundestag), que el seu ha estat el millor govern des de la reunificació (el 1990).
Una altra enquesta, de l'agència alemanya de notícies DPA, apuntava que els experts calculen que hi haurà un repunt de l'atur en els primers quatre mesos del 2013 que farà disparar la xifra per damunt de la frontera psicològica dels tres milions d'aturats. És a dir, aproximadament un quart de milió més que els actuals 2,76 milions registrats a les oficines d'ocupació, com a efecte d'aquesta mena d'estratègia comuna d'aturar les contractacions o retallar plantilla.
Un mal panorama per a Angela Merkel, que lluita per la reelecció a les generals previstes per a la tardor del 2013. La cancellera presumia fa uns dies, davant el Parlament (Bundestag), que el seu ha estat el millor govern des de la reunificació (el 1990).
Padrí polític
No es va atrevir a dir que el millor des dels temps de Konrad Adenauer, el
primer canceller de la República Federal, nascuda sobre les ruïnes de la Segona
Guerra Mundial. Però sí millor que el del seu padrí polític, Helmut Kohl, i el
del socialdemòcrata Gerhard Schröder, a qui ella va destronar, el 2005. Entre
les “proves” del seu èxit col·loca la bona situació del mercat laboral
–aconseguit en part gràcies a la precarietat contractual derivada dels
minijobs–, en el context d'atur massiu de la zona euro.