Merkel i Hollande marquen Putin
L'endemà de l'exhibició de força de Vladímir Putin a Crimea, Angela Merkel i François Hollande van respondre amb cohesió. La cancellera alemanya i el president francès –conservadora, ella; socialista, ell– van pujar un esglaó en el tradicional format de l'eix francoalemany per presentar-se com a representants d'una gran coalició, oficiosa però a escala europea, davant Moscou. “Si fracassa la celebració d'unes eleccions a Ucraïna tal com estan previstes i internacionalment reconegudes, hi haurà conseqüències”, assenyalava un dels paràgrafs del comunicat emès pels dos líders a Stralsund, la ciutat del Bàltic alemany on Merkel té el seu districte electoral.
Per conseqüències s'entén l'adopció de sancions econòmiques dins la UE, l'anomenada tercera fase que Washington reclama de fa temps i que Berlín havia condicionat a una extensió “massiva” del conflicte a l'est d'Ucraïna.
Hollande havia arribat a aquesta ciutat del nord alemany divendres, en una visita dita informal i de perfils electoralistes –és a dir, de cara als comicis europeus–. El president francès passa moments baixíssims de popularitat, sota la pressió de l'ultradretà Front National, i necessita el suport de la cancellera, a qui ni a casa ni a Europa no es disputa, de moment, el poder. Aquest era el propòsit inicial d'un cap de setmana preparat de fa dies de cara a les eleccions europees, coincidint amb les presidencials ucraïneses.
L'atenció, però, es va desviar inevitablement cap al conflicte ucraïnès i la nova consulta prevista avui pels separatistes prorussos a l'est del país. Merkel ha dit i repetit que considera “il·legal” tant el referèndum que es va celebrar a Crimea com qualsevol altre que atempti contra la sobirania, la integritat territorial i el traçat de les fronteres, com és el cas d'Ucraïna.
La conversa encetada amb Hollande, divendres, envoltats de cors de mariners, entre passejades pel litoral bàltic i un sopar privat, va tenir com a resultat el comunicat d'ahir, que, de fet, no incloïa res que modifiqués les posicions ja conegudes. Però sí que multiplicava aquesta imatge de gran coalició oficiosa que París i Berlín volen donar, no només davant Moscou.
Merkel i Hollande sembla que tenen un pla B per a l'endemà del 25 de maig, independentment del que passi a Ucraïna i més aviat concentrat en el que surti de les urnes europees. Un president francès afeblit o fins i tot humiliat per la ultradreta, en un context de victòries morals o reals semblants dels populismes en altres països de la UE, és un malson sobre el concepte d'estabilitat de la cancellera. Si ha estat capaç de lligar una coalició amb els rivals socialdemòcrates a Alemanya, per què no ho ha de poder fer amb el tradicional company de l'eix europeu?
La cancellera va callar divendres amb relació a l'exhibició de Putin a Crimea, per raons estratègiques. La provocació del president rus coincidia amb l'aniversari de la derrota de l'Alemanya nazi per part dels soviètics. No hauria estat oportú posar el crit al cel, ara que sembla que, si més no de paraula, Putin sembla que està disposat a no intentar interferir en els comicis ucraïnesos. El dia 25, una data clau per a Europa. Dins i fora de l'àmbit estricte de la UE.