Varufakis, a la boca del llop
És el moment d'escoltar Grècia. De saber quines són les seves propostes concretes. Ens alegrem de tenir demà la primera oportunitat de fer-ho directament, amb el contacte que tindrà lloc al Ministeri de Finances”, deia ahir Angela Merkel, en presència del primer ministre de Malta, Joseph Muscat. El primer contacte, avui, serà entre el ministre de Finances Iannis Varufakis, l'home de moda aquests dies a la zona euro, i el seu homòleg alemany, Wolfgang Schäuble, l'home fort de Merkel i personificació del dogma de l'austeritat, tant en l'àmbit públic com en la seva vida privada.
Varufak“is es ficarà així a la gola del llop, pel que fa al govern de Merkel, un dia després d'haver-ho fet a la del Banc Central Europeu (BCE) i d'haver-se entrevistat amb el seu president, Mario Draghi.
Avui pot ser, efectivament, el dia clau per saber com seran de debò les relacions entre Berlín i el nou govern d'una esquerra radical grega que reparteix somriures, però també advertències.
Draghi, ahir, va ser contundent. Després de la visita de cortesia de Varufakis, i mentre aquest sortia amb senyals de triomf, va instar Atenes a buscar compromisos “constructius” amb l'Eurogrup i insistia que el seu BCE no està facultat per reestructurar la seva part del deute grec.
Era el primer toc d'alerta, en directe, cap a Atenes d'un representant de la troica, l'òrgan que el nou govern grec diu no reconèixer. O, com a mínim, pretén no haver de rebre més a casa els seus representants, perquè considera humiliants aquestes visites. Des de Washington, el Fons Monetari Internacional (FMI), ha donat senyals més que clars que la posició del BCE és també la seva.
Mentre les dues potes principals de la troica –BCE i FMI– envien missatges gairebé calcats, a la zona euro es comencen a percebre dissonàncies. Portugal i Espanya insisteixen que Grècia “ha de complir”, com ho han fet fins ara Lisboa i Madrid. Però Roma i París semblen més sensibles als problemes grecs. Potser perquè els primers comencen a aixecar el cap, mentre que ara els països problemàtics són uns altres.
Merkel va respondre ahir, en presència del seu col·lega maltès, amb cara de no voler saber-ne res, una pregunta respecte a la possible escissió de la zona euro en dos blocs. És a dir, el dels “flexibles” cap a Atenes i el dels que no en volen sentir a parlar, sigui perquè ells sí que han fet els seus deures o perquè són els que imposen les regles. “A la zona euro no hi ha diferències”, va afirmar la cancellera, unes hores abans que François Hollande rebés el primer ministre grec, Alexis Tsipras, i com si estigués realment segura que el president francès no la trairà.