Polònia amputa la justícia
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
El següent malson europeu, derivat dels avanços electorals de populismes dretans, ja és un fet, aquest cop procedent de Polònia. Tres mesos encara no després de la victòria electoral, en les legislatives del 25 d'octubre, del Partit Justícia i Llei (PIS), que presideix Jaroslaw Kaczynski, el Parlament de Varsòvia (Sejm) va aprovar dimarts passat el projecte de llei destinat a retallar el Tribunal Constitucional per convertir-lo en una mena de braç depenent del poder polític.
Es tracta d'un dels grans projectes de legislatura del PIS, que a més de dominar la cambra baixa controla el Senat –que ha de ratificar el projecte– i també la presidència del país, a mans d'Andrzej Duda. D'acord amb els seus designis, les decisions del Constitucional ja no podran ser vinculants per majoria simple entre els seus cinc magistrats, sinó que necessitaran el suport de dos terços. A més, se suprimirà del seu mandat el paràgraf que en garanteix la independència respecte al poder polític. És a dir, queden pràcticament amputades de la facultat de decidir per la via més o menys ràpida qüestions com ara la reforma de les jubilacions o qualsevol demanda que pugui portar a aquest estament l'opositora Plataforma Ciutadana.
Una Polònia molt diferent de la que va representar l'exprimer ministre del país, el liberal Donald Tusk, des del 2014 president del Consell Europeu. De cop, és com si a Varsòvia s'hagués instal·lat un govern cosí germà del de Viktor Orbán, a Hongria. L'aprovació al Sejm va anar precedida d'un debat d'onze hores, amb retrets de tota mena. Desenes de milers de ciutadans van sortir als carrers de les principals ciutats del país per protestar contra la reforma del govern, el cap de setmana abans.
Des de Brussel·les, el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va fer arribar una carta, en un to inusualment dur, en què s'insta un estat membre a “replantejar-se” el pas que està a punt de fer. En el text, filtrat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, es recorda al nou govern que la defensa de principis fonamentals, com la independència del poder judicial, forma part dels “valors fundacionals de la UE”, que no pot qüestionar un estat membre.
El primer interessat a aturar el projecte de llei és, evidentment, el Constitucional actual, que ja a principis de mes va dictaminar que la reestructuració que es pretén seria inconstitucional. La pregunta ara és fins a quin punt la Comissió, o la intervenció de Tusk, podrà aturar els propòsits del govern legítimament elegit –tot i que amb una participació inferior al 50%– fa dos mesos.
Polònia, el més important entre els membres de l'est, ja era un problema pel seu rebuig clar a obeir els dictats de Brussel·les –o de Berlín– pel que fa a l'acollida de refugiats. No només es resisteix a repartiments per quotes, sinó que a sobre el PIS va fer campanya advertint que Polònia no acceptaria refugiats musulmans, perquè afectaria els senyals d'identitat i culturals d'un país amb més d'un 90% de població catòlica.
Sobre Europa plana de nou el malson de la Polònia ultraconservadora que va representar el president Lech Kaczynski, germà bessó de Jaroslaw, mort el 2010 en estavellar-se l'avió on viatjava, juntament amb altres autoritats del país, a l'aeroport rus de Smolensk. El seu germà era més o menys la versió light de la família i, de fet, ara s'ha reservat un paper a la rereguarda. És el cap del partit al govern, però la primera ministra és Beata Szydloó.
La imatge de tots dos recorda la del tàndem format pels dos Kaczynski. Una mena de Doctor Jekyll i Mister Hyde, com va arribar a dir un diputat, adreçant-se al germà supervivent i hereu del llegat polític, dimecres.
El següent malson europeu, derivat dels avanços electorals de populismes dretans, ja és un fet, aquest cop procedent de Polònia. Tres mesos encara no després de la victòria electoral, en les legislatives del 25 d'octubre, del Partit Justícia i Llei (PIS), que presideix Jaroslaw Kaczynski, el Parlament de Varsòvia (Sejm) va aprovar dimarts passat el projecte de llei destinat a retallar el Tribunal Constitucional per convertir-lo en una mena de braç depenent del poder polític.
Es tracta d'un dels grans projectes de legislatura del PIS, que a més de dominar la cambra baixa controla el Senat –que ha de ratificar el projecte– i també la presidència del país, a mans d'Andrzej Duda. D'acord amb els seus designis, les decisions del Constitucional ja no podran ser vinculants per majoria simple entre els seus cinc magistrats, sinó que necessitaran el suport de dos terços. A més, se suprimirà del seu mandat el paràgraf que en garanteix la independència respecte al poder polític. És a dir, queden pràcticament amputades de la facultat de decidir per la via més o menys ràpida qüestions com ara la reforma de les jubilacions o qualsevol demanda que pugui portar a aquest estament l'opositora Plataforma Ciutadana.
Una Polònia molt diferent de la que va representar l'exprimer ministre del país, el liberal Donald Tusk, des del 2014 president del Consell Europeu. De cop, és com si a Varsòvia s'hagués instal·lat un govern cosí germà del de Viktor Orbán, a Hongria. L'aprovació al Sejm va anar precedida d'un debat d'onze hores, amb retrets de tota mena. Desenes de milers de ciutadans van sortir als carrers de les principals ciutats del país per protestar contra la reforma del govern, el cap de setmana abans.
Des de Brussel·les, el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va fer arribar una carta, en un to inusualment dur, en què s'insta un estat membre a “replantejar-se” el pas que està a punt de fer. En el text, filtrat pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, es recorda al nou govern que la defensa de principis fonamentals, com la independència del poder judicial, forma part dels “valors fundacionals de la UE”, que no pot qüestionar un estat membre.
El primer interessat a aturar el projecte de llei és, evidentment, el Constitucional actual, que ja a principis de mes va dictaminar que la reestructuració que es pretén seria inconstitucional. La pregunta ara és fins a quin punt la Comissió, o la intervenció de Tusk, podrà aturar els propòsits del govern legítimament elegit –tot i que amb una participació inferior al 50%– fa dos mesos.
Polònia, el més important entre els membres de l'est, ja era un problema pel seu rebuig clar a obeir els dictats de Brussel·les –o de Berlín– pel que fa a l'acollida de refugiats. No només es resisteix a repartiments per quotes, sinó que a sobre el PIS va fer campanya advertint que Polònia no acceptaria refugiats musulmans, perquè afectaria els senyals d'identitat i culturals d'un país amb més d'un 90% de població catòlica.
Sobre Europa plana de nou el malson de la Polònia ultraconservadora que va representar el president Lech Kaczynski, germà bessó de Jaroslaw, mort el 2010 en estavellar-se l'avió on viatjava, juntament amb altres autoritats del país, a l'aeroport rus de Smolensk. El seu germà era més o menys la versió light de la família i, de fet, ara s'ha reservat un paper a la rereguarda. És el cap del partit al govern, però la primera ministra és Beata Szydloó.
La imatge de tots dos recorda la del tàndem format pels dos Kaczynski. Una mena de Doctor Jekyll i Mister Hyde, com va arribar a dir un diputat, adreçant-se al germà supervivent i hereu del llegat polític, dimecres.