L'endemà del desastre electoral viscut per la CDU a la ciutat-estat de Berlín, la cancellera Angela Merkel va optar per no intentar desviar responsabilitats: la culpa del mínim històric obtingut per la CDU és de la líder del partit, va admetre. En concret, de no haver sabut “comunicar” la seva línia política respecte als refugiats. La frase que va pronunciar fa un any –“ho aconseguirem”– aplicada a la capacitat d'Alemanya per acollir-los, ha perdut sentit de tant repetir-la, va continuar. És l'expressió “d'una posició i un objectiu” propis, una manera de parlar. “Si pogués, faria marxa enrere en el temps per molts anys, per preparar-me i preparar convenientment el meu govern per a una situació com la que vam viure el 2015”, deia la teòrica dona forta d'Europa, en relació amb els 1,1 milions de refugiats que va rebre Alemanya l'any passat i a la seva decisió d'obrir-los la frontera del país.
El que en un altre lloc hauria semblat un pronunciament, al qual havia de seguir obligatòriament algun tipus de decisió, va ser, en boca de la cancellera, una mena de gest cap als que han criticat tant aquella decisió com que, fins fa poc, encara repetís la frase “ho aconseguirem”. Bàsicament, l'ala més dretana de la CDU i de la seva agermanada de Baviera, la CSU. Aquesta formació fa mesos que li exigeix que imposi si més no una xifra límit als refugiats que pot admetre Alemanya –200.000 l'any, com a màxim–. Que endureixi la política d'asil, que acceleri les expulsions dels que no hi tinguin dret i que enforteixi les mesures contra el gihadisme. Dos atemptats a Baviera, l'any passat, tots dos comesos per refugiats –sense víctimes mortals, fora dels mateixos terroristes– van accentuar aquestes exigències de la CSU. Merkel fins ara s'ha mantingut en la seva línia.
La declaració de l'endemà de la desfeta electoral no significa exactament que ara se'n desviï. És més aviat una oferta de pau cap a la CSU i la dreta del partit. La CDU és el partit més castigat pel vot de protesta xenòfob de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que ha sortit un cop mes enfortida a les urnes. Sense el suport de la CSU, Merkel no pot ni pensar a aspirar a la reelecció en les generals del 2017, si és que decideix presentar-s'hi. Una possibilitat que ha deixat oberta, amb l'argument que ho decidirà “en el seu moment”.
L'est profund esdevé bastió ultradretà
El mapa polític del land de Berlín no deixa marge per al dubte. El 14,2% de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) és deguda fonamentalment a la seva empenta als barris perifèrics de l'est profund. El vot rabiós i xenòfob ha arrelat a les ciutats dormitori de l'antic sector comunista, en cinc districtes del qual fins i tot van aconseguir mandats directes com a força més votada. L'Esquerra –que va treure un 15,6 %– i els Verds –un 15,2 %– seran probablement els socis dels socialdemòcrates –amb un 21,6%– en el nou tripartit per al govern regional capital. I els conservadors de Merkel, que en la passada legislatura eren socis menors del govern, passaran a l'oposició.