GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Una setmana llarga de mobilitzacions al carrer i de pressions des de Brussel·les –i també de Berlín– va deixar en suspens la reforma del poder judicial aprovada pel Parlament i el Senat de Varsòvia, gràcies a la majoria absoluta del partit ultranacionalista Llei i Justícia (PiS), que lidera Jaroslaw Kaczynski.
El president del país, Andrzej Duda, apuntalat al poder amb el suport de la formació de Kaczynski, però teòricament independent, va decidir no ratificar amb la seva firma el projecte de llei del Tribunal Suprem que havia de deixar en mans del govern la designació dels seus magistrats. És a dir, la norma que tallava pel dret el principi de la independència del poder judicial respecte a l’executiu.
Duda, fins ara un president obedient als designis de Kaczynski –l’home que controlava el país per molt que la cap de l’executiu sigui Beata Szydlo– va donar un cop inesperat, des de la perspectiva del PiS, però desitjat, des de la dels milers de polonesos que, nit rere nit, s’havien aplegat davant del Parlament per protestar contra el projecte de llei. Les mobilitzacions al carrer havien estat canalitzades principalment per la liberal Plataforma Ciutadana, el partit del president del Consell Europeu, Donald Tusk, exprimer ministre polonès.
En paral·lel, havien crescut també les pressions de Brussel·les, que amenaçava d’obrir un expedient pel que considera una amputació del dret fonamental inherent a la democràcia de la separació de poders. Un expedient més, que s’afegiria a les iniciatives empreses per la Comissió Europea en contra de l’obstrucció a la llibertat de premsa.
Finalment, a Szydlo –o a Kaczynski–, només li quedava un aliat, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que s’havia pronunciat en contra de les “ingerències” a la sobirania nacional polonesa. La línia d’Orbán és la inversa a la de la cancellera Angela Merkel, que la setmana passada havia telefonat a Duda, en ple procés de reflexió sobre el que tenia a les mans, per abordar la qüestió.
Empenta de Berlín
Berlín es va limitar a confirmar la conversa, no el contingut. Però en els mitjans alemanys i polonesos es donava per fet que la trucada només podia anar en una direcció, la mateixa que l’articulada en forma de declaracions i advertències de Brussel·les. Un cop més, l’eix Brussel·les-Berlín va funcionar, sembla que en la direcció correcta, per molt que això pugui ser vist exactament al revés pels votants del PiS, partit que va apartar la Plataforma Ciutadana de Tusk del poder, el 2014, i es va imposar per majoria absoluta. En aquelles eleccions, a les forces de Tusk els va fallar el poder de mobilització de l’electorat cap a les urnes. Ara, en canvi, els ha funcionat la capacitat de maniobra al carrer.
La batalla, però, no està acabada. Duda va tornar al tràmit parlamentari una reforma del Tribunal Suprem ja segellada pels diputats i senadors. El seu missatge va ser clar: el projecte de llei no respon a les aspiracions del conjunt de la societat polonesa. Cal consensuar-ne el sentit amb el conjunt de les forces polítiques, va advertir.
Cares de pomes agres
“Estic absolutament a favor de la reforma, però d’una reforma assenyada”, va explicar. “La reforma, tal com està, no reforça el sentiment de seguretat i de justícia”, hi va afegir durant la seva intervenció televisada d’ahir. Va ser una aturada a mitges, que afecta dues parts de la reforma judicial aprovada a mitjan juliol, però que manté en peu la designació dels magistrats dels tribunals regionals o d’apel·lació.
En qualsevol cas, va ser una reacció sorprenent per part del president, que va anar seguida d’una sèrie de reunions amb cara de pomes agres de la cúpula del PiS, encapçalada per Kaczynski i la primera ministra Szydlo.
Una setmana llarga de mobilitzacions al carrer i de pressions des de Brussel·les –i també de Berlín– va deixar en suspens la reforma del poder judicial aprovada pel Parlament i el Senat de Varsòvia, gràcies a la majoria absoluta del partit ultranacionalista Llei i Justícia (PiS), que lidera Jaroslaw Kaczynski.
El president del país, Andrzej Duda, apuntalat al poder amb el suport de la formació de Kaczynski, però teòricament independent, va decidir no ratificar amb la seva firma el projecte de llei del Tribunal Suprem que havia de deixar en mans del govern la designació dels seus magistrats. És a dir, la norma que tallava pel dret el principi de la independència del poder judicial respecte a l’executiu.
Duda, fins ara un president obedient als designis de Kaczynski –l’home que controlava el país per molt que la cap de l’executiu sigui Beata Szydlo– va donar un cop inesperat, des de la perspectiva del PiS, però desitjat, des de la dels milers de polonesos que, nit rere nit, s’havien aplegat davant del Parlament per protestar contra el projecte de llei. Les mobilitzacions al carrer havien estat canalitzades principalment per la liberal Plataforma Ciutadana, el partit del president del Consell Europeu, Donald Tusk, exprimer ministre polonès.
En paral·lel, havien crescut també les pressions de Brussel·les, que amenaçava d’obrir un expedient pel que considera una amputació del dret fonamental inherent a la democràcia de la separació de poders. Un expedient més, que s’afegiria a les iniciatives empreses per la Comissió Europea en contra de l’obstrucció a la llibertat de premsa.
Finalment, a Szydlo –o a Kaczynski–, només li quedava un aliat, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que s’havia pronunciat en contra de les “ingerències” a la sobirania nacional polonesa. La línia d’Orbán és la inversa a la de la cancellera Angela Merkel, que la setmana passada havia telefonat a Duda, en ple procés de reflexió sobre el que tenia a les mans, per abordar la qüestió.
Empenta de Berlín
Berlín es va limitar a confirmar la conversa, no el contingut. Però en els mitjans alemanys i polonesos es donava per fet que la trucada només podia anar en una direcció, la mateixa que l’articulada en forma de declaracions i advertències de Brussel·les. Un cop més, l’eix Brussel·les-Berlín va funcionar, sembla que en la direcció correcta, per molt que això pugui ser vist exactament al revés pels votants del PiS, partit que va apartar la Plataforma Ciutadana de Tusk del poder, el 2014, i es va imposar per majoria absoluta. En aquelles eleccions, a les forces de Tusk els va fallar el poder de mobilització de l’electorat cap a les urnes. Ara, en canvi, els ha funcionat la capacitat de maniobra al carrer.
La batalla, però, no està acabada. Duda va tornar al tràmit parlamentari una reforma del Tribunal Suprem ja segellada pels diputats i senadors. El seu missatge va ser clar: el projecte de llei no respon a les aspiracions del conjunt de la societat polonesa. Cal consensuar-ne el sentit amb el conjunt de les forces polítiques, va advertir.
Cares de pomes agres
“Estic absolutament a favor de la reforma, però d’una reforma assenyada”, va explicar. “La reforma, tal com està, no reforça el sentiment de seguretat i de justícia”, hi va afegir durant la seva intervenció televisada d’ahir. Va ser una aturada a mitges, que afecta dues parts de la reforma judicial aprovada a mitjan juliol, però que manté en peu la designació dels magistrats dels tribunals regionals o d’apel·lació.
En qualsevol cas, va ser una reacció sorprenent per part del president, que va anar seguida d’una sèrie de reunions amb cara de pomes agres de la cúpula del PiS, encapçalada per Kaczynski i la primera ministra Szydlo.