Un estudiant sacseja Alemanya
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“Sembla que no era conscient de la dimensió del que feia”, afirmava ahir a Der Spiegel un dels investigadors encarregats d’esbrinar el pitjor ciberatac registrat a Alemanya. Es referia al noi de 20 anys, un estudiant que viu amb els pares a Hessen (oest), que va quedar detingut durant unes hores com a “responsable” de la filtració de dades personals de centenars de polítics, inclosa la cancellera, Angela Merkel, i altres rostres coneguts de la vida pública alemanya.
Un nano corrent, que no va rebre cap mena de suport dels serveis secrets estrangers ni de hackers internacionals –com ara els russos, a qui s’atribueix un cas semblant, que va tenir lloc fa dos anys, amb el servei d’intranet del Parlament federal (Bundestag)–. Ell solet, a casa, va trobar el camí fins als comptes de diputats, membres del govern i fins i tot el president del país, Frank-Walter Steinmeier. Cinc dies després de sortir a la llum l’escàndol, els investigadors de la Policia Federal d’Investigacions Criminals (BKA) van trobar la “pista digital” del lladre dels secrets que es creien ben guardats. Diumenge al vespre el van visitar a casa seva, però el noi ja havia destruït el seu ordinador. Va ser detingut, va confessar, es va mostrar disposat a col·laborar en les investigacions... I va recuperar la llibertat, dilluns al vespre, ja que la fiscalia de Frankfurt, que porta el cas, va entendre que no hi ha risc de fuga.
El mòbil del noi és, pel que se sap, “l’enuig contra la classe política”, de manera generalitzada, així com contra els personatges de la vida pública i fins i tot els periodistes afectats per les filtracions. Actuava en solitari, però amb la seva acció va activar les alertes sobre la fragilitat dels sistemes que cuiden la ciberseguretat nacional de la primera potència europea. La difusió de dades personals està castigada amb penes de fins a tres anys de presó. Però tot fa pensar que, tenint en compte que no hi ha precedents delictius, tot acabarà en mesures menors.
El Ministeri de l’Interior va tenir els primers indicis del ciberatac poc abans de les festes de Nadal, quan va detectar dos comptes a Twitter, amb els noms de God i Orbit, que van filtrar les primeres dades personals.
En qüestió de pocs dies, eren centenars els afectats, tot i que, segons el BKA, no hi va haver filtracions que posessin en perill la seguretat nacional. Algunes dades eren antigues o corresponents a comptes que ja estaven tancats, mentre que d’altres eren irrellevants. Els afectats s’estenen a tot l’espectre polític alemany, amb una excepció: la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), l’únic partit parlamentari contra el qual sembla que el noi no tenia res a dir.
Horst Seehofer, va anunciar la creació d’un sistema “d’alerta immediata” per detectar ciberatacs. No se sap encara en què consistirà aquest sistema. De moment, el noi de Hesse ha deixat en evidència la fragilitat del món digital.
Tot aquest enrenou coincideix amb el debat obert per la decisió del líder d’Els Verds, Robert Habeck, de “trencar” amb les xarxes socials. Habeck és ara per ara l’estrella d’un partit de nou emergent en el panorama alemany, situat en els sondejos en segona posició, després dels conservadors de Merkel i molt per sobre dels socialdemòcrates.
El nou líder d’Els Verds ha tingut un parell d’ensopegades amb les seves piulades a Twitter. En una de les quals semblava que qüestionava la puresa democràtica d’un land de l’est, Turíngia, bastió de la ultradretana AfD. Habeck se’n va disculpar. Però, per si de cas, escaldat per la capacitat polaritzadora que té Twitter, ha decidit abandonar les xarxes socials.
“Sembla que no era conscient de la dimensió del que feia”, afirmava ahir a Der Spiegel un dels investigadors encarregats d’esbrinar el pitjor ciberatac registrat a Alemanya. Es referia al noi de 20 anys, un estudiant que viu amb els pares a Hessen (oest), que va quedar detingut durant unes hores com a “responsable” de la filtració de dades personals de centenars de polítics, inclosa la cancellera, Angela Merkel, i altres rostres coneguts de la vida pública alemanya.
Un nano corrent, que no va rebre cap mena de suport dels serveis secrets estrangers ni de hackers internacionals –com ara els russos, a qui s’atribueix un cas semblant, que va tenir lloc fa dos anys, amb el servei d’intranet del Parlament federal (Bundestag)–. Ell solet, a casa, va trobar el camí fins als comptes de diputats, membres del govern i fins i tot el president del país, Frank-Walter Steinmeier. Cinc dies després de sortir a la llum l’escàndol, els investigadors de la Policia Federal d’Investigacions Criminals (BKA) van trobar la “pista digital” del lladre dels secrets que es creien ben guardats. Diumenge al vespre el van visitar a casa seva, però el noi ja havia destruït el seu ordinador. Va ser detingut, va confessar, es va mostrar disposat a col·laborar en les investigacions... I va recuperar la llibertat, dilluns al vespre, ja que la fiscalia de Frankfurt, que porta el cas, va entendre que no hi ha risc de fuga.
El mòbil del noi és, pel que se sap, “l’enuig contra la classe política”, de manera generalitzada, així com contra els personatges de la vida pública i fins i tot els periodistes afectats per les filtracions. Actuava en solitari, però amb la seva acció va activar les alertes sobre la fragilitat dels sistemes que cuiden la ciberseguretat nacional de la primera potència europea. La difusió de dades personals està castigada amb penes de fins a tres anys de presó. Però tot fa pensar que, tenint en compte que no hi ha precedents delictius, tot acabarà en mesures menors.
El Ministeri de l’Interior va tenir els primers indicis del ciberatac poc abans de les festes de Nadal, quan va detectar dos comptes a Twitter, amb els noms de God i Orbit, que van filtrar les primeres dades personals.
En qüestió de pocs dies, eren centenars els afectats, tot i que, segons el BKA, no hi va haver filtracions que posessin en perill la seguretat nacional. Algunes dades eren antigues o corresponents a comptes que ja estaven tancats, mentre que d’altres eren irrellevants. Els afectats s’estenen a tot l’espectre polític alemany, amb una excepció: la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), l’únic partit parlamentari contra el qual sembla que el noi no tenia res a dir.
Horst Seehofer, va anunciar la creació d’un sistema “d’alerta immediata” per detectar ciberatacs. No se sap encara en què consistirà aquest sistema. De moment, el noi de Hesse ha deixat en evidència la fragilitat del món digital.
Tot aquest enrenou coincideix amb el debat obert per la decisió del líder d’Els Verds, Robert Habeck, de “trencar” amb les xarxes socials. Habeck és ara per ara l’estrella d’un partit de nou emergent en el panorama alemany, situat en els sondejos en segona posició, després dels conservadors de Merkel i molt per sobre dels socialdemòcrates.
El nou líder d’Els Verds ha tingut un parell d’ensopegades amb les seves piulades a Twitter. En una de les quals semblava que qüestionava la puresa democràtica d’un land de l’est, Turíngia, bastió de la ultradretana AfD. Habeck se’n va disculpar. Però, per si de cas, escaldat per la capacitat polaritzadora que té Twitter, ha decidit abandonar les xarxes socials.