La ultradreta alemanya es queda sense obtenir la primera alcaldia
La mobilització de la resta dels partits deixa els radicals sense victòria
La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), un partit exclòs per la resta de l’espectre parlamentari alemany per a qualsevol tipus d’aliança, va quedar-se sense entrar a la que hauria estat la seva primera alcaldia: a Görlitz, una ciutat de 46.000 electors a la frontera amb Polònia, on els ultres havien aconseguit victòries de districte, tant en les generals de 2017 com en les europees.
El seu candidat, Sebastian Wippel, un expolicia jove i gegantí que ha fet campanya demanant tancar fronteres a la immigració, va quedar-se en un 44,9% dels vots enfront del 55,1% del seu rival conservador, Octavian Ursu, d’origen romanès i aspecte més aviat tímid.
El candidat de l’AfD havia estat el més votat en la primera volta de les municipals del 26 de maig, coincidint amb les europees, en què va obtenir un 36%, sis punts per damunt d’Ursu.
La retirada dels altres candidats –dels Verds i l’Esquerra–, les alertes contra l’AfD des de totes les formacions no ultradretanes, i fins i tot una campanya d’estrelles internacionals de cinema apuntaven a un gir a favor de l’home de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera Angela Merkel. “Digueu no a la intolerància”, deia un manifest difós aquests dies i subscrit per actors com Daniel Brühl, que demanaven impedir que Görlitz –una ciutat molt ben conservada on s’han rodat produccions de Hollywood– caigués a mans dels representants “de l’odi”.
La batalla de poder a Görlitz va més enllà de l’anècdota de Hollywood. La ciutat, com bona part de l’est alemany, és terreny adobat per a la ultradreta, que aspira a ser primera força en les eleccions regionals de la tardor a Saxònia, Brandenburg i Turíngia. L’AfD ha tingut ja victòries de districte a Görlitz, ciutat saxona. L’alcaldia a mans del gegant Wippel hauria estat un tresor per a la campanya ultra de les regionals, on hi ha molt en joc per a la coalició de Merkel.
Els conservadors de la cancellera comencen a tenir problemes semblants als dels seus socis de coalició, els socialdemòcrates. Els sondejos situen el partit de Merkel darrere dels Verds a escala nacional, mentre que els seus socis continuen en caiguda lliure, en quarta posició.
El futur de la coalició pot dependre del nivell d’enfonsament que pateixin a l’est els partits que la formen. Una victòria rodona de l’AfD podia ser l’estocada final a una aliança de govern cada cop més fràgil. Ara per ara, l’única formació no radical que puja en els sondejos són els Verds. Però l’empenta dels ecologistes és massa tímida a l’antic territori comunista per poder parar els peus a l’AfD i salvar, de passada, la cara a la democràcia alemanya.